Les abelles viuen ara la meitat que fa 50 anys: com frenar el declivi de poblacions d'insectes

Les abelles de la mel viuen ara la meitat que fa mig segle. Un experiment actual i la revisió d'estudis anteriors així ho apunten. I la dada, si bé es refereix a abelles en captivitat al laboratori, encaixa amb altres que s'han recollit a la natura els darrers anys.

L'estudi l'han fet Anthony Nearman i Dennis van Engelsdorp, de la Universitat de Maryland, i s'ha publicat a Science Advances.

L'objectiu inicial de la recerca era estudiar com afectava la longevitat de l'abella de la mel, "Apis mellifera", el fet de proporcionar-li diversos tipus d'aigua, com ara destil·lada, destil·lada amb afegit de sal o de l'aixeta.

Els autors van voler comparar les dades obtingudes, i quan van buscar informació sobre recerques semblants van constatar que en un ambient controlat de laboratori les abelles adultes vivien, cap al 1970, una mitjana de 34,3 dies i que ara viuen 17,7 dies.

A més, varen trobar que la tendència també es corresponia amb el declivi de la quantitat mitjana de mel produïda en aquestes cinc dècades.

Els investigadors van aplicar després un model informàtic anomenat Beehave per comprendre la relació entre la vida de les abelles i l'èxit de les colònies. I van constatar que aquesta reducció a la meitat del temps de vida comportava una pèrdua del 33% de les colònies. Uns resultats que concorden força amb el que els apicultors han observat els darrers anys.

El següent pas era intentar esbrinar-ne les causes. En aquest cas concret, que fossin els pesticides es va descartar, perquè en les abelles utilitzades a l'estudi no es veien signes d'aquesta exposició.

Una hipòtesi és que la disminució del temps de vida respongui a causes genètiques. Els autors expliquen que els patògens i paràsits que afecten abelles adultes s'acumulen també en la població.

Si les abelles viuen menys, també es produeixen menys malalties. I tot i que això acaba sent negatiu, pot ser que, de manera inconscient, s'hagin anat seleccionant les abelles amb vides més curtes perquè a les colònies es detectaven menys malalties.

Això pot tenir la seva part positiva, perquè si la hipòtesi genètica és certa, es pot fer una selecció a la inversa i anar creant colònies d'abelles amb vides més llargues.

Amenaces per als insectes en general

Però això no descarta que hi hagi altres causes que afecten les poblacions d'abelles des de fa anys. Una és l'impacte dels plaguicides, com han demostrat diversos estudis.

També es pot deure a més prevalença de certes malalties, com la provocada pel virus de les ales deformes, més comuna ara que fa mig segle. Les causes poden ser diverses, però en tot cas estan afectant de manera important les seves poblacions i això té un impacte directe en la producció d'aliments i en la salut dels ecosistemes.

I el problema es fa extensiu a molts altres insectes. Així ho ha denunciat a la revista Ecological Monographs un ampli equip de científics, encapçalats per Jeffrey A. Harvey, de l'Institut Neerlandès d'Ecologia.

Els autors recorden que les darreres dècades han augmentat les proves del declivi de moltes espècies d'insectes, tant en climes tropicals com temperats.

Si bé un dels factors importants és l'escalfament global provocat per les activitats humanes, els autors també afirmen que no es pot reduir a una sola causa, i cal afegir-hi la pèrdua d'hàbitats i la seva fragmentació, la contaminació, les espècies invasores i molts altres canvis, lligats també a l'activitat humana.

Però l'escalfament global pot amplificar i agreujar els efectes provocats per altres factors. Així, citen estudis que mostren l'impacte combinat del canvi climàtic i la intensificació de l'agricultura.

La pèrdua d'insectes també té impacte en altres espècies, com ara ocells insectívors, que els tenen com aliment. I destaca també que protegir les poblacions tindria impacte positiu per als humans:

"Conservant les comunitats d'insectes i restaurant el balanç ecològic en els paisatges agrícoles, millorarà el benestar humà, i d'aquí derivaran molts altres beneficis socials."

Què hi podem fer?

Segons els autors, si bé els factors més importants s'han de corregir amb grans mesures preses per les administracions, en l'àmbit personal també es poden dur a terme accions a petita escala que serien importants per a la conservació dels insectes.

Així, tenint en compte que la majoria de persones viuen en ciutats, proposen solucions de baix cost i afirmen que les mesures preses al jardí, qui en tingui, però fins i tot en un balcó o a l'ampit d'una finestra poden ser rellevants.

Un dels elements bàsics a tenir en compte és la tria de les plantes. Segons els autors, una barreja molt diversa de plantes autòctones proporciona un hàbitat heterogeni que ajuda a les interaccions dels insectes amb les plantes.

Expliquen que s'han d'evitar plantes cultivades, perquè sovint proporcionen pocs elements nutritius als insectes. Sembla que els pol·linitzadors, diuen, "prefereixen jardins fets sobretot de plantes autòctones amb poques espècies exòtiques".

El biòleg Juan Carlos Guix, coordinador del Projecte Neopangea i membre de l'Alliance of World Scientists, explica al 324.cat que una possibilitat són els anomenats "hotels d'insectes", dels quals a Catalunya n'hi ha diversos, com ara al Jardí Botànic de Barcelona, que forma part del Museu de Ciències Naturals i on es fan jornades per ensenyar a construir-ne.

Però, a banda d'això, Guix considera vital "canviar el model de jardineria, pública i privada, que tenim ara mateix, per altres de més amables amb els insectes potencialment pol·linitzadors:

"Es tracta de tenir jardins més diversos, preferentment amb espècies de plantes autòctones. I evitar al màxim l'ús d'insecticides, herbicides, fungicides, etc. i, només quan sigui estrictament necessari, utilitzar insecticides naturals fets amb substàncies produïdes per les mateixes plantes."

En diversos jardins públics i privats del Regne Unit, explica Guix, "s'estan prenent mesures com deixar que la vegetació creixi més lliurement, per completar així els seus cicles de floració i fructificació, i deixar també restes de troncs, branques i fullaraca, per tal que els insectes puguin també completar els seus cicles vitals".

Amb aquestes mesures s'ajuda a contrarestar un problema molt preocupant, com expliquen els autors de l'article sobre els insectes:

"De les moltes tendències que preocupen els científics arreu del planeta, la pèrdua de biodiversitat es troba entre els més seriosos, perquè pot conduir a la ruptura de comunitats ecològiques amb efectes concomitants i nocius en els serveis i les funcions crítiques dels ecosistemes".