Les altres víctimes de la violència masclista: menors que perden la infància

En el darrer any, des del gener del 2019, ja han mort 4 menors víctimes de la violència masclista del seu pare. I des del 2013 ja han perdut la vida assassinats pel seu pare 35 infants, tots ells víctimes mortals de la violència masclista, i 278 han quedat orfes de mare. Són dades facilitades pel Ministeri d'Igualtat.

Aquests són casos molt extrems, que surten als informes, però el patiment dels infants que sobreviuen a aquesta violència és molt elevat, com explica Montse Plaza Aleu, doctora en Psicologia Social especialitzada en violències masclistes i maternitats.

"Un nen o una nena que viu en situació de violència masclista a l'àmbit familiar pateix en múltiples facetes. Pateix tant a nivell emocional, sobretot, pot tenir por, pot tenir ràbia, pot desconfiar del món dels adults a nivell físic, moltes vegades fan simptomatologia física, a nivell conductual, treuen més l'agressivitat o són persones més passives".

La doctora manifesta que tendim a pensar que la violència masclista és una violència física o una violència verbal molt explícita (un insult, una humiliació...), però la violència comença molt abans.

"La violència comença amb els menyspreus, amb els silencis, amb el no tenir-te en compte, amb el no identificar les teves necessitats. La violència comença molt abans del que som capaces com a societat de poder identificar."

Una campanya de l'Ajuntament de Barcelona fa palès que hi ha molts comportaments que estan normalitzats i no hi haurien d'estar.

🔴 El silenci perpetua la violència masclista.
🗣️ La teva veu hi posa fi.

💪 Digues el que penses.#ElPresentésFeministapic.twitter.com/jmjjGtlVrs

— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) January 27, 2020

Segons la doctora Plaza, les reaccions són molt diverses, però el més important és que són criatures que perden la seva infància. Necessiten estar hiperalerta amb tot el que passa al seu entorn.

No poden fer el que els correspon com a nens, com a nenes o com a joves, com pot ser jugar o estudiar, fer el que els correspon. No ho poden fer per la situació de violència i d'estrès que viuen a casa seva, explica la doctora.

Plaza assegura que són nens que desconfien del món. El món l'entenen com un lloc advers, com un lloc on no poden confiar, on poden tenir por i on els poden fer mal.

Una de les persones que en teoria els estima i que és un dels seus referents primaris, el seu pare, és qui exerceix la violència a l'àmbit familiar. Per tant, desconfien que les persones adultes es puguin cuidar o es puguin ocupar d'ells:

"Jo crec que socialment no estem prou alerta per detectar les situacions de violència masclista i menys l'afectació que té en els infants i adolescents. La violència masclista encara ara, malgrat sembli que tots estem al corrent i que tots ho sabem detectar, encara és un fet molt tabú, que no s'explica, que no es comparteix i que, a més a més, socialment encara està bastant tolerada."

Només a Catalunya, als centres del Serveis d'Intervenció Especialitzada, l'any passat van atendre més d'un miler de nens víctimes de la violència masclista, i 260 més han hagut d'anar a viure amb la seva mare fora de casa seva protegits en centres de la Generalitat.

"Una criatura és víctima de violència masclista des del primer moment que en el seu àmbit familiar s'estan produint situacions de violència masclista. Des del primer moment que un pare agredeix la mare, això ja està afectant la criatura".

La doctora afirma que pensem que una criatura que viu en un entorn de violència masclista entén que la violència és vàlida com a mitjà de relació.

"Per tant, si jo visc violència, del tipus que sigui, a casa meva, jo entenc que, quan surto de casa, puc relacionar-me amb violència amb un altre perquè això està permès. I quan un altre es relacioni amb violència amb mi, jo ho veuré normal, no em grinyolarà, no ho interpretaré com un risc perquè ho hauré normalitzat. Formarà part del meu model de relació".

Plaza explica que qualsevol actuació que es fa amb un nen o una nena ha de comptar amb la col·laboració i amb l'acompanyament de la mare d'aquesta criatura. Això és imprescindible.

Una dona, malgrat viure situacions de violència masclista, que en moltes situacions poden ser terribles, és capaç, en la gran majoria de casos, de protegir i d'acompanyar al seu fill o a la seva filla. Això no vol dir que sigui fàcil, però és capaç de fer-ho.

El telèfon d'atenció per a casos de violència masclista és el 900 900 120. A través del telèfon, s'assessora sobre quines opcions existeixen i quins recursos tenen a l'abast.