Les "armes de guerra" de Zoido eren fusells per a la lluita antiterrorista dels Mossos

En la declaració de l'exministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido d'aquest dijous al Tribunal Suprem, la fiscal Consuelo Madrigal li va preguntar per un "intent de compra d'armament" per part dels Mossos el 2017.

Després de pensar-s'ho uns segons, Zoido va respondre que quan va ocupar el càrrec, el novembre del 2016, hi havia una sol·licitud del que va qualificar d'"armament de guerra":

"Crec recordar, que era de finals del 2016, una sol·licitud de compra d'armament, del que sovint ells utilitzaven, d'armament... unes armes que s'anomenen de guerra, i munició, la tradicional que ells solen consumir i utilitzar, i unes altres per a les armes de guerra."

"Quan em van demanar que estava allò pendent, els vaig dir que ho tramitessin, i després de passar a la Direcció General de la Guàrdia Civil i també a la Direcció General competent de Defensa, doncs es va estimar que no estava justificat ni el número d'armes que es volia, ni el tipus, ni tampoc la munició, que era molta."

L'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, aquest dijous al Tribunal Suprem

Madrigal li va preguntar si entre aquestes "armes de guerra" hi havia llançagranades, i Zoido va dir que no ho recordava. L'exministre va assegurar que no se'n va autoritzar la compra "perquè no es va entendre que fos necessari".

"Per combatre el terrorisme"

Aquest divendres el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que Zoido té "llacunes" o "oblits" perquè no va dir que el Ministeri d'Interior havia aprovat prèviament aquesta compra d'armes demanades pels Mossos.

Buch no ha negat que aquestes armes es puguin utilitzar en cas de guerra, però ha assegurat que els Mossos les van demanar per "combatre el terrorisme".

El conseller ha aprofitat per acusar implícitament l'exministre de ser el responsable de la prohibició de compra, i ha dit que fent-ho va "desprotegir" la població:

"Les eines que es van decidir comprar i que el Ministeri va decidir aprovar són les eines que utilitza la policia per afrontar aquesta alerta 4 sobre 5 de terrorisme que hi ha a l'estat espanyol, que hi ha a Catalunya, com vam tenir el 17 d'agost si ho recorden bé i, a més a més, també té la resta d'Europa."

"Per tant, l'impediment d'aquesta compra l'únic que va fer va ser desprotegir els catalans i catalanes."

Buch ha assegurat també que Zoido no va dir la veritat quan va afirmar que els Mossos no havien complert el seu deure durant l'1-O.

Toni Castejón, portaveu del sindicat SAP-Fepol, aquest divendres

"Una irresponsabilitat"

Segons Toni Castejón, portaveu de SAP-Fepol, sindicat majoritari als Mossos, va ser "una irresponsabilitat" que no se n'autoritzés la compra:

"Tot això forma part del joc polític brut, per dir-ho d'alguna manera, els Mossos ens hem vist sempre al mig, i en cada compra es buscava una miqueta capgirar-ho tot."

"I a aquesta compra d'armes que, insisteixo, són absolutament necessàries, algú va voler donar-li un sentit bèl·lic, cosa que és absolutament indigna i falsa."

Castejón ha assegurat que totes les policies europees tenen aquest tipus d'armes, perquè són necessàries en atemptats terroristes en què "tens una arma similar al davant".

També ha dit que la munició, els 5 milions de cartutxos, tampoc no van arribar, i que això va fer que els agents gairebé no poguessin fer pràctiques amb les armes que ja tenien.

Picabaralla el setembre del 2017

La petició d'aquestes armes va ser motiu de picabaralla política el setembre del 2017, quan el conseller d'Interior de llavors, Joaquim Forn, ara en presó preventiva i acusat de rebel·lió en el judici al Tribunal Suprem, va queixar-se que no se n'hagués aprovat la compra.

Llavors es va saber que, després d'atemptats jihadistes com els de la sala Bataclan o Charlie Hebdo a París en què els terroristes havien utilitzat fusells kalàixnikov, l'octubre del 2016, l'anterior conseller, Jordi Jané, havia demanat permís per comprar 1.000 armes llargues i 5 milions de cartutxos.

El Ministeri de l'Interior va autoritzar-ne la compra a finals de novembre, dient que la Secretaria d'Estat havia fet un informe favorable, i que el passava a la Direcció General de la Guàrdia Civil perquè fes el seu, però el permís definitiu no va arribar.

El mateix Jordi Jané, poc abans de ser substituït per Forn, el juliol del 2017, ja va reclamar a la Junta de Seguretat que s'autoritzés la compra de les armes.

Per Forn era "molt urgent"

Poques setmanes després dels atemptats del 17 d'agost del 2017 i 2 setmanes abans de l'1-O, Forn va demanar per carta a Zoido que ho agilitzés perquè considerava "molt urgent" poder disposar de les armes:

"És evident que si no entren aquestes 1.000 armes llargues que necessitem i que serveixen per garantir i per millorar la seguretat, això va en detriment de la seguretat del país, això és lògic."

Joaquim Forn el 14 de setembre del 2017, quan era conseller d'Interior

Llavors la Guàrdia Civil va assegurar que encara faltava el vistiplau del Ministeri de Defensa, un tràmit que la Generalitat va assegurar que no era necessari.

Preguntat llavors per aquesta qüestió, el ministre Zoido va dir que no l'hi constava:

"Jo ara mateix no disposo d'aquesta dada concreta i, per tant, lamento no poder tenir-la ara mateix."

Juan Ignacio Zoido, el 14 de setembre del 2017, quan era ministre d'Interior

El llavors delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, per la seva banda, va qualificar el problema de "tràmit administratiu" normal:

"No estic disposat a permetre que es faci política sobre temes relacionats amb la seguretat. Tot segueix el seu curs, no hi ha cap problema, no hi ha cap dificultat, i punt."

Enric Millo el 14 de setembre del 2017, quan era delegat del govern espanyol a Catalunya

Aprovades durant l'aplicació del 155

Segons fonts de la Conselleria d'Interior, els Mossos ja tenien armes llargues com les que no es van autoritzar, i que les van demanar per dotar també grups especialitzats com l'anomenada Brimo, la Brigada Mòbil. 

Aquestes fonts afegeixen que l'autorització finalment va arribar el desembre del 2017, quan ja s'estava aplicant l'article 155 i la Generalitat estava intervinguda pel govern espanyol.

Les fonts asseguren que llavors van arribar els 5 milions de cartutxos, i que les armes han anat arribant després.