Les baixes de llarga durada sense resoldre s'acumulen i s'hi suma la covid persistent

Un dels grans impactes de la covid han estat les baixes laborals. Mai hi havia hagut el volum actual de baixes de llarga durada pendents de resoldre.

Els expedients s'acumulen a les oficines de l'ICAM, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, que és l'òrgan encarregat a Catalunya de proposar a la Seguretat Social l'alta o la incapacitat laboral del treballador.

Només a la demarcació de Barcelona s'hi acumulen 30.000 casos, el 80% dels expedients que hi ha per resoldre a Catalunya.

N'hi ha 20.270 que fa més d'un any que esperen resolució. I 10.158 fa més de 18 mesos que esperen.

És urgent resoldre aquest casos, perquè, a partir de l'any i mig, les empreses ja no estan obligades a cotitzar pel treballador; aleshores el cas passa directament a la Seguretat Social i s'obre un altre expedient molt complex de resoldre.

En mans dels metges

Quan fa un any que s'està de baixa a la feina cal passar una avaluació mèdica. Eugènia Saumell, que és cap de servei de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, explica que es té molt en compte quina feina fa cada persona que s'avalua:

"És una valoració objectiva de la funcionalitat que té la persona per poder treballar a la seva feina. És molt important saber a què es dediquen".

Després de la visita, el metge avaluador fa un informe proposant una de les tres alternatives: mig any de pròrroga per veure si el pacient es recupera, una incapacitat per no treballar mai més a la seva feina i cobrar una pensió, o si ha de tornar l'endemà a treballar.

Azucena Carranzo, que és directora general d'ordenació i regulació sanitària del Departament de Salut, subratlla la importància de distingir entre qui "mereix la baixa" i qui es pot reincorporar a la feina.

"Si la persona avaluada no compleix els requisits s'ha de reincorporar al seu lloc de treball. Penseu que ho paguem entre tots."

Els metges, si ho veuen clar, poden fer el seu dictamen només consultant la història clínica del pacient i veient les proves i els tractaments que ha seguit.

De fet, amb la  pandèmia s'han resolt més casos que mai sense citar els usuaris. Però no ha estat suficient. Falten mans per avaluar tot el que hi ha pendent.

El dilema, les persones amb síndrome postcovid

Més feina que mai i noves patologies a avaluar. Hi ha més de 1.000 persones que fa més d'un any que estan de baixa a causa de la covid a Catalunya. La més difícil de valorar: la covid persistent, com explica Carranzo.

"Sabem que són persones que tenen limitacions, però moltes vegades, i per fer-ho més complicat, els fas proves diagnòstiques i surten correctes. Encara no tenim marcadors de per què està passant aquesta síndrome postcovid."

Ara, el Departament de Salut explica que està intentant fixar quines són les proves més objectives per donar resposta a aquestes persones. I és que aquest problema és cada vegada més habitual: s'acaba la baixa i cal prendre una decisió.

Passat l'any i mig no hi ha més marge. El sistema no està adaptat a les noves realitats i les incapacitats parcials no estan contemplades oficialment, ni Catalunya té competències per incorporar-les. Per Carranzo, aquest és el problema:

"Realment la majoria de pacients de la síndrome postcovid no estan, per sort, en una situació de poder necessitar una incapacitat permanent. L'ideal seria que existís una incapacitat parcial, pel lloc de treball, que això no existeix".

La directora general d'ordenació i regulació sanitària del Departament de Salut recorda que una incapacitat permanent "ho és per tot", i que per això atorgar-la suposa un dilema per als avaluadors.

Cap al 70% de les persones que fa més d'any i mig que estan de baixa se'ls acabrà donant l'alta. Si la persona no hi està d'acord la pot recórrer i fins i tot pot arribar a judici.