Les Balears: els resultats del 28M es decidiran per un grapat de vots

S'acaba una campanya electoral de perfil baix amb uns candidats cansats i centrats a mantenir-se dins el guió, que s'han dirigit a la seva parròquia per no perdre votants. Saben que el resultat dependrà d'un grapat de vots.

Han estat quinze dies en què, segons el politòleg Willy Bezzina, del col·lectiu Passes Perdudes, el programa ha passat per damunt dels candidats: "No hem vist grans actuacions ni grans errors, ha estat una campanya molt conservadora en les formes. Els partits s'han dedicat a evitar errors en la seva comunicació, a no fer el ridícul i no perdre vots."

Això s'ha vist, per exemple, en els debats, amb candidats nerviosos, que s'entrebancaven, però tampoc no s'interpel·laven i gairebé ni gesticulaven. Com si un gest exagerat pogués espantar els seus votants i allunyar els possibles. En les darreres eleccions, tres de cada deu votants de les Balears van decidir el seu vot dies abans d'acudir a les urnes.

Campanya sense sentiments

"Els programes han passat per damunt de la ideologia i dels candidats" afirma Bezzina. I és que les propostes han centrat els discursos. Francina Armengol, l'actual presidenta del PSIB, ha volgut aprofitar la popularitat que li ha donat el Consolat de Mar i s'ha centrat a fer un repàs de les consecucions del govern progressista.

El PP, per la seva banda, s'ha dedicat a tirar-les per terra i el seu líder estatal, Alberto Núñez Feijoóo, va aterrar a Palma amb un discurs propi d'una campanya per a unes generals, farcit d'atacs al president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Qui té Palma, té més de mig camí fet

La capital de les Balears concentra la meitat de la població de Mallorca, i un terç de la de totes les illes. Per tant, qui té Palma té més probabilitats d'assolir el govern, encara que Bezzina fa un incís: "Qui té el batle no té per què tenir el Consolat de Mar."

En aquest sentit, entren en joc els pactes: les enquestes continuen pronosticant uns resultats justos i aquí les monedes de canvi poden ser les batllies de les principals ciutats i la presidència dels consells insulars.

Menorca, sobrerepresentada, i Eivissa, infrarepresentada

Si les Illes tenen 1.200.000 habitants (en la temporada no turística), Mallorca en concentra més de 900.000. El sistema electoral reparteix els escons per illes: 33 a Mallorca, 13 a Menorca (l'illa menys poblada després de Formentera, i on sol guanyar l'esquerra), 12 a Eivissa (feu de la dreta) i 1 a Formentera, que serà determinant. De fet, tots els partits de l'esquerra s'han ajuntat perquè no es perdi cap vot.

L'abstenció, l'enemic a batre

Tots els partits lluiten contra l'abstenció. En les darreres eleccions al Parlament Balear, consells i ajuntaments, només va votar la meitat de la població, deu punts per sota de la mitjana estatal. Els experts ho atribueixen al desarrelament de la població.

I en aquest sentit han anat els únics missatges que s'han dirigit al sentiment dels votants. D'aquesta manera, la dreta ha apel·lat a la il·lusió per un canvi i l'esquerra a la por davant la possibilitat que l'extrema dreta entri al govern.