Les Balears, en venda als estrangers? "Els francesos han comprat el millor"

Les Balears, en venda. Podria ser el títol de ciència-ficció, però els residents que veuen com els seus barris i localitats els estan comprant estrangers, ho comencen a sentir com una realitat: "És una conquesta, un altre tipus de conquesta, però és així" sentencia na Pili Monjo, propietària de la immobiliària "Inmo Centro" de Ciutadella.

A Menorca comencen a sentir el que ja ha passat en barris com el Jonquet de Palma, on els nòrdics fan vida envoltats de bars, botiques i immobiliàries d'ells i per a ells.

"Els estem venent Menorca, els francesos han comprat el millor: les primeres línies de mar, les cases més polides, els centre de Ciutadella, és seu i rallam de milions d'euros"

En Felip Portes, gerent de "Formentera Houses" admet que a la més petita de totes, passa el mateix, milions d'euros per habitatges que abans compraven els residents: "Una casa amb vistes a la mar, d'uns 200 metres, amb uns quants mòduls se la va quedar un francès per molts doblers."

Quatre milions d'euros. Això ha fet entrar el mercat immobiliari en una espiral de creixement que afecta la compravenda però també els lloguers: "Cada dia entren deu o dotze persones desesperades --explica Monjo--, joves que no es poden independitzar o grans que els treuen de casa seva, on estaven de lloguer i ara no poden ni comprar ni llogar."

Les Balears com un com gran ressort, un aparador, només un complex de luxe amb una gran diferència entre els rics, els no residents, els turistes i els pobres, els residents, dedicats al sector serveis.

També podria semblar ciència-ficció, però és un futur plausible, segons el catedràtic d'Economia de la UIB, Andreu Sansó: "Pot provocar que en el futur la gent d'aquí no pugui comprar una casa per viure o només podrà accedir a uns habitatges marginals en llocs no massa agradables i amb molta de densitat."

Les Balears com un gran complex turístic

Un de cada tres habitatges que es van vendre l'any passat a les Balears va ser a un estranger, el percentatge més alt de l'estat i a molta diferència de les Canàries, que ocupa el segon lloc en el rànquing, segons el darrer informe del col·legi de registradors.

Les milionades que paguen els estrangers, sobretot inversors que, amb la inestabilitat a la borsa inverteixen en béns immobles, moltes vegades sense passar per hipoteques, estiren tot el mercat.

El preu del metre quadrat es va encarir un 12%, molt per sobre, també de la mitjana estatal i no para de créixer. Segons Sansó, es poden crear dos tipus de mercats, un de luxe i un altre de cases de més baixa qualitat on viuran els treballadors per donar servei en aquest luxe. El ressort. La façana. Les Illes només girades cap al turisme. 

Però qui és el responsable? El que ven o el que compra? O un govern espanyol que fa el desentès al Parlament Balear i descarta que això sigui una emergència? Fa unes setmanes el Congrés va desestimar una moció del Parlament Balear perquè es contemplés la limitació de compres de segones residències a no residents. 

A uns veïns del Portitxol, fa un any els van oferir gairebé un milió per un xalet que van construir fa dècades, quan aquell terreny no valia res. Aquest any els han ofert un milió dos-cents mil euros. Han venut.

"Visca els Francesos, que vinguin, que vinguin" ens respon Pilar Lucea, catalana, però resident i propietària a Menorca, quan li demanem si vendria casa seva per un milió i mig d'euros.

D'altres admeten que celebren que mai no els hagin fet una oferta d'aquest tipus i, en Diego Bosch, jubilat, assegura que "per menys de quatre milions no la venc, ca meva. Així de clar."

I així de clar també ho tenen els joves: "Futur, a Ciutadella? Poc! -respon en Jaume Moll- ara Menorca es veu com un lloc de vacances i ja està. Sa gent local, sa cultura local, anirà desapareguent." La Terra o els doblers? Vendre o no vendre? Aquesta és la qüestió, ara a les Balears.