Les borses, a la baixa: la pesada digestió del "dia de l'alliberament" de Trump

Els mercats financers encara paeixen "el dia de l'alliberament" i la digestió és molt difícil. Mentre calibren les conseqüències dels aranzels "universals" que va anunciar dimecres Donald Trump, els inversors escapen –amb els seus diners— cap a refugis considerats més segurs, com el deute públic o l'or, i això fa caure la renda variable, els valors de les empreses que poden quedar més tocades a partir d'ara.
 

La banca cau a Europa

Dijous, va semblar que Europa ho havia digerit millor del que tothom s'imaginava, però aquest divendres ha arribat el dia del daltabaix. La borsa espanyola ha estat de les pitjors del continent, amb una caiguda de l'Ibex-35 del 5,83%, la més dura des de la pandèmia, el març del 2020. A mig matí, l'anunci de contraaranzels per part de la Xina ha acabat de confirmar que la guerra comercial d'escala mundial agafa embranzida, i les borses han entrat en pana. A la borsa de Londres, l'índex FTSE-100 ha baixat un 4,86%. A Itàlia, la borsa de Milà ha caigut fins a un 6,5%, i l'alemanya, el DAX de Frankfurt, un 4,66%.

Els valors que més han caigut han estat els bancs, davant el temor d'una recessió i l'escenari que se'ls obre: "Menys benefici, per tant, menys activitat econòmica i menys préstecs. A més, els préstecs que s'han donat poden incórrer en unes mores", explica Xavier Brun, cap de Renda Variable Trea AM. En aquest context, no seria d'estranyar que el Banc Central Europeu es vegi obligat a abaixar els tipus d'interès, de manera que el marge de negoci de la banca es reduiria. 

"El Banc Central Europeu, al veure que hi ha una frenada en l'economia, pot abaixar tipus d'interès per reactivar-la. I tot això són menys beneficis per als bancs."

A més, tal com explica Jaume Puig, director de GVC Gaesco, "els bancs han tingut fins ara fortíssimes pujades aquest any", i en un escenari de borsa a la baixa, sembla lògic que els inversors vulguin recollir els guanys acumulats els últims mesos i buscar altres actius on posar-hi els diners. En plena OPA, dos dels bancs més castigats han estat, precisament, el Sabadell (-10,97%) i el BBVA (-9,37%).

També ho han patit CaixaBank (-10,3%), Bankinter (-9,4%) i el Santander (-8,85%). A escala europea, han caigut Deutsche Bank (-9,7%), ING (-7,5%), Intesa-Sanpaolo (-7,3%) o BNP Paribas (-6,8%). 

"Jo ja porto quasi 30 anys en mercats financers i les he vistes de tots colors", explica Robert Casajuana, soci economista a SLM, "i el que em dona l'experiència és que en els moments de pànic, en els moments en què la borsa està histèrica, no atén raons, no es fixa en els balanços de cada empresa, en el seu futur". 

Sempre en aquests moments de pànic de la renda variable, a les borses, es vola cap a la qualitat. I el gran beneficiat en aquest moment és la renda fixa internacional, els bons i, sobretot, els bons dels governs.

La partida es juga a Wall Street

En aquest cas, i més que mai, la partida no es juga a Europa, sinó als Estats Units. I allà, tota l'atenció gira al voltant d'entendre què té al cap el president Trump i fins on pensa arribar. Aquest divendres ha tornat a insistir a demanar a la Reserva Federal que abaixi els tipus d'interès. Seria el moment "perfecte", ha escrit a la seva xarxa social. 

Més pressió per al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, a qui tothom mira a l'espera que torni a sortir al rescat dels mercats per enèsima vegada, com ja va passar durant la pandèmia. Davant del pànic, la Fed va intervenir donant liquiditat i rebaixant els tipus d'interès. Però amb això només va aconseguir inflar encara més Wall Street, que ha encadenat anys de rècords històrics, amb empreses que han multiplicat per quatre o per cinc el seu valor. Sembla que Powell aguanta la pressió, i en una conferència ja prevista ha explicat que encara està avaluant els efectes de l'anunci d'aranzels, tot i reconèixer que els números que va anunciar Trump "són més grans del que s'esperava". De moment, ha explicat, no pensa moure fitxa.

I si Powell no mou fitxa, els mercats especulen, i mai més ben dit, amb el que pot passar a partir d'ara. I el que marquen indicadors com el petroli, en mínims dels últims quatre anys, és que hi ha un temor clar d'una frenada de l'activitat a tot el món. Perquè més enllà de la xifra concreta d'aranzel que s'aplica a cada país i dels efectes sobre determinada indústria, el que realment castiga l'economia és la incertesa. Si el comerç mundial es congela, les empreses també paralitzen decisions d'on invertir i els consumidors frenen la despesa per por del que pugui venir.  

"Cal recordar que Wall Street és la borsa que havia pujat més i la que estava més cara, i hem vist durant tot l'any, un cert transvasament" explica Puig: "Hi ha inversors que han sortit del parquet nord-americà per anar a borses més barates, a Europa o Hong Kong. El que estem veient és un nivell de rotació, és a dir, uns inversors que surten d'un mercat més car per anar a uns mercats més barats."

"Els serveis que no tenen aranzels pesen més del 70% del PIB en economies desenvolupades com pugui ser la nord-americana o l'europea. És a dir, que fins i tot portant-ho a l'extrem, els efectes serien molt més petits del que puguem pensar."

El pla de Trump

El que sembla clar és que els aranzels no són un fi en ells mateixos, sinó una eina. Una eina per negociar i fer passar per l'adreçador mig món. L'estil de Trump pot fer pensar en un grau d'improvisació. Però al darrere hi ha una lògica. La seva, això sí. Tot neix de la convicció que el lideratge dels Estats Units ha esdevingut una càrrega. Perquè gasten massa per protegir militarment els seus aliats. I el dòlar, com a divisa de referència, ha pujat tant de valor que la indústria nord-americana no pot competir, és molt cara. 

"Trump és un personatge que cal interpretar-lo, més que no pas creure-se'l. I ell veu els aranzels com una eina de negociació. És improbable que a llarg termini aquests aranzels es mantinguin."

En una estratègia del bastó i la pastanaga, els aranzels són l'eina per obligar les empreses estrangeres a obrir fàbriques i donar feina als Estats Units. I als aliats, perquè paguin la seva factura militar. A més, la Casa Blanca calcula que ingressarà tants diners amb els aranzels que podrà permetre's rebaixar impostos. Part de l'argumentari surt d'un assaig que va escriure el novembre passat l'economista Stephen Miran, que ara ha fitxat per l'equip econòmic de Trump.

Són arguments que obvien els avantatges que han tingut durant dècades, des de Bretton Woods, un "privilegi exorbitant", com l'han anomenat molts economistes. És cert que els Estats Units tenen dèficit comercial i són el principal consumidor de productes europeus. Però les coses s'equilibren una mica més si ens fixem en els serveis. Aquí hi surten guanyant, amb Google, Microsoft, Amazon.  

D'acord amb tot aquest argumentari, el pla de Trump implica debilitar el dòlar i abaratir el cost del deute públic nord-americà. I de moment, està funcionant. També busca forçar els amics i enemics a seure a taula a negociar. "L'objectiu final de Trump és, sobretot, que Europa augmenti les partides de defensa, cosa que ja està passant", explica Puig, "que li comprem més gas als Estats Units, cosa que ja està passant, que el Vietnam deixi de ser un port encobert on surti mercaderia xinesa, o, en el cas de Mèxic, el control de les fronteres". 

El gran interrogant que s'obre és fins on podrà arribar Trump si Wall Street cau gaire més. I si les grans multinacionals nord-americanes, que estan perdent a la borsa fins a la camisa, comencen a rebel·lar-se. "General Motors produeix cotxes als Estats Units, però els seus productes es poden arribar a moure fins a 15 vegades entre Mèxic i Estats Units. Què vol dir això? Que un aranzel fa que el benefici que obtens per cada cotxe del 6% desaparegui, o, fins i tot, entris en pèrdues", explica Xavier Brun, cap de Renda Variable Trea AM.

"Serà qüestió de temps que des de General Motors truquin al president Trump i li diguin que els està provocant pèrdues. I que hauran de tancar fàbriques i reduir plantilla, i no crec que això li agradi."