Les borses mundials tremolen: daltabaix a Tòquio i nervis a Wall Street

L'inici d'un crac borsari o una tempesta d'agost? Inversors, bancs, governs i també petits estalviadors es pregunten ara què interpretar del daltabaix a la borsa de Tòquio d'aquest dilluns i els números vermells a Europa i els Estats Units. L'índex Nikkei va caure més d'un 12% aquest dilluns, arrossegat a la baixa per dues pors, les globals i les domèstiques. L'endemà d'aquest daltabaix, s'ha recuperat de l'ensurt, amb un rebot del 10%, tot i que persisteixen els dubtes als mercats per aquest toc d'atenció. 

La borsa japonesa ha estat una de les protagonistes de les pujades dels mercats dels últims mesos, però la matinada de dilluns va perdre tot el terreny guanyat des de principis d'any, amb la major caiguda diària des de 1987.

L'onada de dilluns va arrossegar ja des de primera hora les borses europees, tot i que el contagi es va anar limitant al llarg del dia. L'Euro Stoxx 50 va acabar perdent un 1,5%, en la línia dels principals índexs, com el DAX alemany o el CAC 40 francès. L'Ibex-35 va caure més, fins al 2,3%.

En la mateixa línia, els principals índexs de Wall Street van teinr baixades al voltant d'aquests números: el Dow Jones, un 2,60%; el Nasdaq, un 3,43%; i l'S&P 500, un 2,99%. La de dilluns va ser la pitjor jornada de la borsa nord-americana dels dos últims anys.

S'acaba el negoci fàcil amb el ien japonès

La borsa japonesa s'havia posat de moda entre els inversors, perquè feia anys que estava estancada i les empreses del país tenien bones perspectives. A més, els tipus d'interès a la baixa esperonaven inversions més arriscades.

Però el banc central japonès ha decidit començar a endurir el crèdit, per mirar d'enfortir la seva divisa, el ien, i frenar la inflació. Una moneda massa barata encareix les importacions, i això dispara els preus, especialment al Japó, un país molt dependent de matèries primeres estrangeres.

Els tipus a l'alça, a més, han tallat les ales d'una estratègia que permetia als grans inversors guanyar diners amb una jugada segura. És l'anomenat "carry trade": consisteix a endeutar-se en una moneda barata i amb tipus d'interès baixos, com era el ien, i amb els diners obtinguts invertir en accions i productes financers d'altres divises més fortes, com el dòlar, que poden donar més rendiment.

Ara, el ien s'ha revaloritzat, i això obliga els inversors que practicaven el "carry trade" a fer marxa enrere, perquè el seu deute en iens s'ha fet més gran. Per poder tapar el forat entre el que deuen i el que tenen, han de vendre's les seves inversions: és el que s'anomena una "venda forçosa", i té l'efecte d'una bola de neu; més gent que ven, més baixa el preu.

La por a la recessió als EUA

El que ha passat al Japó ha espantat els mercats, però, a la pràctica, el que preocupa és Wall Street, perquè tots els camins dels mercats porten allà. La veritable espurna que ha disparat els dubtes dels mercats financers, sigui al Japó o arreu del món, és el temor que l'economia nord-americana estigui més a prop de la recessió.

La setmana passada es van conèixer dades de l'atur que apuntaven en aquesta direcció, i Wall Street ja va anotar-se importants pèrdues que preparaven el terreny per les caigudes d'avui. La perspectiva d'una frenada econòmica porta molts inversors a fugir dels mercats més arriscats, com ara les accions, i buscar refugi en els més segurs, com ara el deute públic.

Això explica també el daltabaix de la cotització de bitcoin, que també ha vist com molt dels seus inversors han marxat per buscar aigües més segures. I la prova dels nervis és que s'ha disparat l'índex Vix que mesura la volatilitat dels mercats i serveix com a termòmetre. 

El "carry trade", la possibilitat d'una recessió als Estats Units o, fins i tot, els riscos geopolítics són raons que expliquen el nerviosisme d'aquests dies als mercats. Però també és cert que, de fons, ja fa setmanes que s'anticipa la possibilitat d'una "correcció".

Els principals índexs de Wall Street han estat pujant de manera gairebé ininterrompuda els últims anys, amb el parèntesi de l'arrencada de la pandèmia el 2020, i cada cop més analistes sostenen que és lògic -i fins i tot raonable- esperar una frenada. 

La fi dels guanys "artificials"?

Sobretot, tenint en compte que els guanys a Wall Street dels últims anys han estat "artificials". D'entrada, perquè, a la pràctica, les accions que han pujat i han arrossegat cap amunt els índexs són unes poques elegides, les dels "Set Magnífics": Microsoft, Apple, Nvidia, Amazon, Alphabet, Meta i Tesla.

La seva cotització s'ha disparat, impulsada sobretot per la febre al voltant de la intel·ligència artificial. Només aquest dilluns podrien perdre 1 bilió de dòlars de valor a borsa, una fracció, en qualsevol cas, de tot el que han pujat els últims mesos.
 

Com ens afecta?

Als Estats Units, la caiguda dels valors de les accions té una traducció directa en el consum, perquè allà l'economia està més lligada als mercats financers que a Europa. Tot plegat, com és habitual davant de davallades borsàries, ja ha fet aixecar veus del mercat que demanen a la Reserva Federal que intervingui d'urgència i abaixi els tipus d'interès abans del que tenia pensat fer, el pròxim setembre.

Això també pot acabar d'animar el Banc Central Europeu a fer el pas i baixar el cost del crèdit, més fins i tot del previst. De moment, l'Euríbor ho dona per descomptat, i aquest agost ja cotitza en el 3,33%, clarament per sota del tancament del juliol. 

En paral·lel, la perspectiva d'una frenada econòmica als Estats Units s'està traduint en una baixada del petroli, per la previsió de menys demanda.