Les cares del nou govern espanyol, amb gran majoria de dones

Abans que Pedro Sánchez presenti oficialment el seu govern, ja es coneixen la majoria dels noms que integraran el nou executiu espanyol, sorgit de la moció de censura que divendres passat va fer fora de La Moncloa Mariano Rajoy.

Fins i tot, alguns ministrables que encara no es coneix que tinguin cartera assignada han confirmat que formaran part d'aquest consell de ministres majoritàriament femení.

Abans d'anunciar públicament qui seran els seus ministres, Sánchez ha de traslladar-se a La Zarzuela per informar-ne el rei. Previsiblement, ho farà avui mateix.

Quins noms sabem fins ara?

Ara per ara, quinze, dels quals cinc són homes i deu són dones. Encara falta conèixer els titulars de ministeris com Interior i Cultura.

Ciència, Innovació i Universitat: Pedro Duque

 

L'exastronauta Pedro Duque farà així el salt a la política després de treballar en l'àmbit científic de l'espai. Nascut a Madrid fa 55 anys, és enginyer aeronàutic i va ser el primer astronauta espanyol.

L'any 1992 va ser seleccionat en un dels concursos de l'Agència Espacial Europea que buscava persones per ser astronauta. Va entrenar-se a la Ciutat de les Estrelles de Moscou i als Estats Units.

La seva primera missió espacial va ser el 1998, amb el transbordador espacial Discovery. Durant nou dies, va supervisar el mòdul experimental de l'Agència Espacial Europea (ESA).

El 2003 Duque va participar en un altre viatge espacial amb la nau russa Soiuz, com a enginyer de vol. Va visitar l'Estació Espacial Internacional durant deu dies per realitzar la missió Cervantes.

En saber el seu nomenament, Pedro Duque ha reaccionat al seu compte de Twitter, amb humor i recordant la seva mare, amb un acudit de Forges.

 

Agricultura: Luis Planas

 

El ministre d'Agricultura de Pedro Sánchez serà Luis Planas. Nascut a València el 1952, Planas és llicenciat en Dret i inspector de Treball.

Diputat per Còrdova el 1982, el 1986 va passar al Parlament Europeu, on va ser vicepresident del grup socialista europeu.

Ha estat conseller d'Agricultura d'Andalusia en dos períodes: el 1993 i del 2012 al 2014, moment en què va incorporar-se al Comitè Econòmic i Social Europeu com a secretari general, càrrec en el qual ha estat fins ara.

Al llarg de les tres últimes dècades ha ocupat altres càrrecs a nivell internacional. Del 1999 al 2004 va ser director de gabinet de Pedro Solbes a la Comissió Europea, el 2004 el van nomenar ambaixador al Marroc, i entre el 2010 i el 2011 va ser ambaixador davant la Unió Europea.

 

Indústria: Reyes Maroto

 

La diputada del PSOE a l'Assemblea de Madrid, Reyes Maroto, serà la nova ministra d'Indústria.

Llicenciada en econòmiques a Valladolid, ha treballat a la fundació IDEAS, del PSOE, i a altres organismes, en els que s'ha encarregat de gestionar projectes econòmics.

 

Treball i Seguretat Social: Magdalena Valerio

 

Nascuda a la localitat extremenya de Torremocha fa 61 anys, és jurista i ha desenvolupat la seva carrera política a Castella-la Manxa. En aquesta comunitat ha estat consellera de Treball, de Turisme i Cultura, i de Justícia i Administracions Públiques sota la presidència de José María Barreda. 

La seva vida laboral ha estat relacionada, sobretot, amb l'àmbit de Treball i de la Seguretat Social, i ha ocupat diversos càrrecs a l'INEM, l'IMSERSO i l'INSALUD de Guadalajara.

Fins avui, era responsable de la Secretaria de la Seguretat Social i Pacte de Toledo del PSOE, càrrec que compaginava amb el de secretària provincial de la Conselleria de Foment de la Junta de Castella-la Manxa a Guadalajara.

Educació: Isabel Celaá

 

Nascuda a Bilbao fa 69 anys, va ser la responsable d'Educació del govern de Patxi López, fins al 2012.

Ha tingut responsabilitats relacionades amb Educació al País Basc des del 1987. Primer va treballar en el gabinet del conseller José Ramón Recalde. Del 1991 al 95 va ser viceconsellera del Departament amb Fernando Buesa.

Entre el 1995 i el 1998, va deixar la Conselleria d'Educació per ser directora del gabinet de Justícia, Economia i Treball de Ramón Jáuregui.

Com a diputada al País Basc, ha ocupat la vicepresidència del Parlament i ha estat responsable dels temes educatius del seu grup.

 

Justícia: Dolores Delgado

Per a aquesta cartera també sonava Margarita Robles, antiga magistrada del Tribunal Suprem i fins ara portaveu al Congrés, però, al final, Pedro Sánchez ha optat per assignar el Ministeri de Justícia a aquesta veterana fiscal, pertanyent a la Unió Progressista de Fiscals, i pròxima a Baltasar Garzón.

Nascuda a Madrid fa 55 anys, ha estat la fiscal coordinadora de la lluita contra el terrorisme jihadista a l'Audiència Nacional.

Després de passar breument pels jutjats catalans, Delgado va entrar a l'Audiència Nacional, on es va ocupar del jutjat central d'instrucció número 5, conegut per portar a la banqueta dels acusats el torturador argentí Scilingo i Cavallo.

Com a fiscal del Tribunal Penal Internacional, el 2011, va treballar en la detenció del dictador libi Moammar al-Gaddafi, que havia de ser jutjat per crims contra la humanitat.

Delgado, que també és la portaveu dels fiscals de l'Audiència Nacional, comandarà un ministeri clau en la conjuntura actual, marcada pel procés català i els polítics presos i a l'estranger.

Economia: Nadia Calviño

 

Nascuda a la Corunya fa 49 anys, és llicenciada en Dret per la UNED i en Econòmiques per la Complutense de Madrid, on va exercir de professora.

És directora general de Pressupostos de la Comissió Europea des del 2014.

Pertany al cos de funcionaris de les institucions europees i és economista de l'Estat en excedència.

Quatre anys més tard va ser nomenada subdirectora general de Mercat Intern i Serveis, càrrec que va exercir fins al 2014.

Abans de treballar a Brussel·les, va estar al ministeri que ara dirigirà, durant els governs de José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, amb diversos càrrecs relacionats, la majoria, amb la defensa de la competència.

 

Sanitat: Carmen Montón

 

Fins ara s'encarregava de la mateixa àrea al govern de la Generalitat Valenciana com a consellera.

Va néixer a Burjassot el 1976, és llicenciada en Medicina per la Universitat de València i té un màster en estudis de gènere a la Universitat Juan Carlos I.

Amb 16 anys va entrar a les joventuts socialistes, i el 1999, amb 23, va convertir-se en regidora de Cultura del seu poble natal.

El 2004 va ser escollida diputada al Congrés pel PSOE. Com a diputada ha estat ponent de diverses lleis i modificacions legislatives, com la del matrimoni homosexual o la de l'avortament.

Pel que fa al partit, va ser responsable de participació ciutadana entre el 2005 i el 2012, i des d'aquest any és a l'executiva federal. Després ha estat secretària d'Igualtat.

El 2015 va tornar a València per fer-se càrrec de la Conselleria de Salut, on ha treballat per revertir les privatitzacions hospitalàries fetes pel PP. Ara tornarà a Madrid per ser ministra.

 

Vicepresidència i Igualtat: Carmen Calvo

 

Pedro Sánchez recupera el Ministeri d'Igualtat, que va crear José Luis Rodríguez Zapatero l'abril del 2008. Dos anys més tard, el mateix Zapatero el va rebaixar a la categoria de Secretaria d'Estat en el context de les retallades obligades per la crisi.

Calvo, que és secretària d'Igualtat del PSOE, havia estat ministra de Cultura durant tres anys amb José Luis Rodríguez Zapatero, entre el 2004 i el 2007. Abans havia estat consellera de Cultura del govern d'Andalusia durant vuit anys, en el govern de Manuel Chaves.

Nascuda a Cabra, Còrdova, fa 61 anys, va ser presidenta de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats entre el 2008 i el 2011, i vicepresidenta de la cambra.

Un dels principals reptes del seu mandat serà posar en marxa les 214 mesures incloses en el Pacte contra la Violència de Gènere, que obliguen a modificar diverses lleis i a trobar consensos amb les comunitats autònomes.  

 

Hisenda: María Jesús Montero

 

Un altre nom que ha transcendit del nou govern espanyol és el de María Jesús Montero, que serà la nova ministra d'Hisenda.

Montero és, des del 2013, consellera andalusa d'Hisenda del govern presidit per Susana Díaz. Abans, va ser durant nou anys consellera de Salut, en els governs de Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Va néixer a Sevilla fa 52 anys.

Ha mantingut sempre una bona relació amb els diferents consellers d'Economia catalans que han anat passant pel Consell de Política Fiscal i Financera, des d'Andreu Mas-Colell fins a Oriol Junqueras o Pere Aragonès, que fins ara hi assistia en qualitat de secretari d'Economia.

Ha estat una de les veus més crítiques amb la política de Montoro, que ha qüestionat per una austeritat que considera excessiva.

Ara, el seu gran repte serà afrontar la reforma del finançament autonòmic, que acumula anys de retard. En paral·lel, haurà de començar a dissenyar els pressupostos de l'any que ve, aprovant el sostre de despesa a l'estiu per poder presentar el projecte a finals de setembre.

 

Foment: José Luis Ábalos

 

Nascut a Torrent, al País Valencià, fa 58 anys, Ábalos va ser regidor de l'Ajuntament de València durant deu anys i en fa nou que és diputat al Congrés.

 

Administracions Públiques: Meritxell Batet

 

Nascuda a Barcelona fa 45 anys, Batet és diputada al Congrés des del 2004. Llavors no militava al PSC: va formar part de la llista dels socialistes catalans per Barcelona com a independent. Es va afiliar al PSC el 2008.

Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, ha exercit com a professora de Dret Administratiu i Constitucional.

A les eleccions generals del desembre del 2015 va ser la número 2 per Madrid, just al darrere de Pedro Sánchez, tot i ser militant del PSC i no del PSOE. Mig any més tard va ser la cap de llista per Barcelona a les eleccions generals del juny del 2016.

De Meritxell Batet expliquen que té un tarannà dialogant i un discurs serè.

Batet és una persona de confiança de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

 

Exteriors: Josep Borrell

 

Borrell va ser aquest dilluns el primer nom confirmat del nou govern.

S'ha significat força des del referèndum de l'1 d'octubre, amb declaracions en què ha atacat durament l'independentisme.

El 1991 va passar a ser ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, l'actual Foment, Ministeri que va ocupar fins que el PSOE va perdre el poder, el 1996.

Va intentar substituir Felipe González al capdavant del PSOE, però, malgrat guanyar les primàries, va acabar renunciant-hi en favor de Joaquín Almunia.

Va ser president del Parlament Europeu del 2004 al 2007. Després de deixar la política, va treballar a la multinacional energètica Abengoa, que va fer fallida el 2015. 

 

Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic: Teresa Ribera

 

Nascuda a Madrid fa 49 anys, va ser directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic entre el 2004 i el 2008, i va ocupar la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic del 2008 al 2011. Durant aquest període, es va aprovar el projecte Castor i Ribera va ser qui va firmar la declaració d'impacte ambiental que va permetre autoritzar el projecte.

El 2014 la fiscalia va denunciar el cas per prevaricació ambiental i una de les acusacions va ser contra Teresa Ribera. El 2015 van ser imputades per aquest cas divuit persones, entre les quals no figurava Teresa Ribera ni cap càrrec polític.

Ara és directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, amb seu a París.

El nom definitiu del ministeri que dirigirà encara no se sap. Segons fonts de la direcció socialista citades per Europa Press, es treballa amb els noms de Transició Ecològica o bé Transició Energètica i Medi Ambient.