Les Cases Barates del Bon Pastor, un museu per conservar la memòria d'un barri obrer a Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona, el MUHBA, celebra el 80è aniversari amb la inauguració, amb nova museïtzació, de vuit de les seves dinou seus. Presents en vuit dels deu districtes de Barcelona, formen una xarxa que permet explorar a fons molts aspectes de la història, de la ciutat romana i medieval a la ciutat industrial i contemporània. El MUHBA obre una nova etapa com a Museu de la Ciutadania amb l'objectiu d'unir el rigor i la recerca històrica amb la participació activa de la ciutadania.

Al llarg del mes de març i fins a l'1 d'abril, el MUHBA inaugura vuit espais patrimonials, amb una museografia completament renovada a la casa Padellàs, la seu al cor de la ciutat històrica, i amb la inauguració del nou Museu de l'Habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor, integrat en l'eix patrimonial del Besòs que ofereix una nova perspectiva de la història, amb una mirada que va des del que ha estat la perifèria de la ciutat cap al centre.

El nou Museu de l'Habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor

De les 784 cases barates construïdes entre 1928 i 1930 a l'actual barri del Bon Pastor, un dels quatre primers polígons d'habitatge públic fets a Barcelona per allotjar gent de classe treballadora en el moment de l'Exposició Internacional de Barcelona, només dues illes quedaran en peu quan acabi la remodelació del barri iniciada ja fa quinze anys.

Setze d'aquestes cases de petites dimensions acullen el nou Museu de l'Habitatge de Barcelona, MUHBA Bon Pastor, que s'acaba d'inaugurar. Un equipament gairebé sense precedents a Europa, que servirà per conservar la memòria de la vida en un barri obrer i alhora mostrar la història de l'habitatge a Barcelona al llarg del segle XX.

Quatre de les cases han estat restaurades amb perfecta fidelitat històrica per mostrar, amb el títol "Viure a les Cases Barates: Bon Pastor 1929-2010", com era la vida dels habitants en quatre períodes diferents, amb mobiliari que correspon exactament a cada etapa. La primera casa reflecteix els inicis, el període que va de l'any 1929 al 1952, marcat per unes condicions de vida molt precàries, en un barri edificat en una zona remota de la ciutat i totalment mancada de serveis i l'escassetat dels anys de la postguerra.

Les altres tres cases reconstruïdes mostren les graduals millores que van anar introduint amb el pas dels anys els mateixos veïns i les autoritats. L'interior de la segona casa reflecteix l'època de gradual creixement econòmic i millora en la qualitat material de vida dels anys cinquanta i seixanta, els anys del "desarrollismo". La tercera, els anys de la Transició i de la primera reforma del barri. I la quarta, la integració del barri en la realitat urbana i el replantejament i debat sobre el futur de les cases barates.

El mobiliari, fotografies i objectes han estat cedits per les mateixes famílies que fins fa molt poc vivien a les cases barates abans del trasllat a pisos. Com Cristóbal Baños, de 71 anys, que ha visitat una de les cases restaurades i hi ha trobat damunt una antiga televisió les fotografies de la seva família al llarg dels anys:

"Aquesta és una fotografia dels meus pares de joves, passejant pel barri. Per a mi és una alegria que siguin aquí, en un museu, a perpetuïtat. Es veuran tota la vida. Tot això ha quedat molt bé i és com era antigament."

Els antics veïns han recordat com era la vida en uns espais molt petits i com havien de fer torns per seure a taula i a vegades fins i tot per dormir, com evocava Encarna Navarro:

"La caseta era molt petiteta, feia 30 metres quadrats. Els meus pares van tenir onze fills i filles, així que a casa érem tretze. A més, del poble anava venint més gent. Tot i així, hi cabíem tots."

Preservar la memòria de les Cases Barates

Gairebé tots els veïns de les 784 cases barates originàries ja s'han traslladat a pisos, en una remodelació que ha durat més de quinze anys. La proposta de conservar un grup de cases la van fer l'any 2010 els mateixos veïns, des de l'Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor. Va aconseguir el suport del districte de Sant Andreu i el projecte el va entomar el Museu d'Història de Barcelona.

Salvador Angosto, antic veí de les Cases Barates, va ser el primer president de l'Associació de Veïns del Bon Pastor i és membre del Centre d'Estudis Vilabesòs. Va ser un dels primers impulsors de la idea de preservar un grup de cases:

"Per poder explicar a les noves generacions d'on venim, els orígens de la població que ha vingut a aquesta ciutat. I el paper que ha jugat la ciutadania en la transformació d'aquesta ciutat."

Per a Carme Sala, també antiga veïna de les Cases Barates, conservar algunes de les cases era fonamental: "És la memòria d'un barri, que no es té per què perdre. Que el barri ha evolucionat? Sí, però això no s'ha de perdre."

La història de l'habitatge obrer del segle XX

Després de les obres de transformació i restauració de l'illa de cases barates, finançades pel Pla de Barris, quatre cases més acullen una exposició "Allotjar les majories. Barcelona 1860-2010", que explica la història de l'habitatge, l'escassetat i les deficiències, i les polítiques de construcció al llarg del segle XX. Les restants cases de l'illa es destinaran a usos veïnals i comunitaris, educatius i de recerca.

El projecte de restauració de les cases barates s'ha fet amb un exhaustiu treball de recerca que ha recopilat un gran volum d'informació de fonts orals i escrites, fotografies i documentació, en un projecte d'història urbana encara obert, amb la col·laboració estable entre el MUHBA i el Centre d'Estudis Vilabesòs, com a museu laboratori i museu escola. Les exposicions inclouen molts vídeos d'entrevistes que recuperen la memòria del barri.

Paquita Delgado, presidenta de l'Associació de Veïns del Bon Pastor:

"Aquest és un equipament de barri però alhora és un equipament de ciutat. Moltes persones de la ciutat de Barcelona es veuran reflectides en aquestes exposicions. Això ens fa sentir que per fi, després de tants anys de ser la perifèria, ara som un barri de la ciutat de Barcelona."

L'eix patrimonial i museístic del Besòs

Els darrers anys el MUHBA ha treballat intensament per configurar un eix patrimonial que formen quatre de les seves seus en l'àmbit més proper al riu Besòs. La Casa de l'aigua, un conjunt patrimonial format per l'estació de bombeig de la Trinitat Vella i la planta de tractament a la Trinitat Nova creades entre 1915 i 1919, amb el tema del proveïment a la ciutat. L'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, amb la gran sala de calderes, que ara suma un nou espai museístic per explicar la ciutat i el treball. El Museu de l'Habitatge al Bon Pastor per explicar com vivien els treballadors. I el MUHBA Oliva Artés per veure l'evolució de la ciutat contemporània i el desenvolupament industrial i del territori urbà. 

Joan Roca, director del MUHBA, explica la nova perspectiva que es vol oferir de la ciutat i la seva història:

"Aquest conjunt de recerques històriques i espais patrimonials que ara estem fent en l'eix Besòs mostra la importància d'explicar la ciutat del segle XX i del segle XXI no només del centre cap enfora, sinó de la perifèria cap al cor de la ciutat."

I, al cor de la ciutat, la mirada dels ciutadans de la Bàrcino romana obre una nova lectura de dos mil anys d'història, en un MUHBA replantejat com a museu de la ciutadania. La seu central a la casa Padellàs, remodelada, obrirà el 29 de març, sumant a les exposicions permanents i temporals les funcions de museu escola i de centre de recerca i debat, un objectiu que s'estén a les 19 seus, amb 55 sales, que té el MUHBA en vuit dels deu districtes de Barcelona.