Les causes pendents de l'1-O: 3 anys després, cap responsable imputat per les càrregues

Fa tres anys de la jornada del referèndum que ha marcat i encara continua determinant la política catalana i espanyola, malgrat la pandèmia actual. La brutal actuació policial d'aquell dia per impedir la consulta ha deixat unes seqüeles emocionals i polítiques a bona part del país. De fet, la judicialització posterior als fets de l'1 d'octubre i les seves derivades encara omplen milions de fulls de sumaris als jutjats. Milers de ciutadans tenen causes judicials obertes. En canvi, pocs policies estan responent judicialment per la seva actuació.

Fins ara no s'ha imputat cap responsable d'ordenar les càrregues. Davant la dificultat de demostrar la responsabilitat de Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu, i del secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, les defenses dels ferits per l'actuació policial es fixen en el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza.

En aquests 3 anys, s'ha jutjat i sentenciat els líders polítics i socials que van convocar el referèndum, s'han perseguit els membres del govern a l'exili, s'ha jutjat l'actuació de la policia catalana, pendent ara d'una sentència imminent, i hem seguit multitud de procediments que investigaven o jutjaven institucions i persones de tot el territori pels preparatius i per la votació d'aquell dia, com és el cas de l'exregidor i pallasso Jordi Pesarrodona, condemnat aquesta mateixa setmana per desobediència greu.

Gairebé uns 170 agents de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional estan investigats. La causa més gran contra forces de seguretat espanyoles la porten al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que ha decidit imputar el policia de l'anomenada "coça voladora", a l'institut Pau Claris de Barcelona.

El jutjat número 7 de Barcelona

El jutjat número 7 de Barcelona investiga l'actuació de la Policia Nacional aquell 1 d'octubre a la ciutat i és qui d'alguna manera pot acabar determinant d'on va sorgir la violència d'aquell dia.

Està en fase d'instrucció. Hi ha 127 homes i dones lesionats que s'han presentat i han estat admesos a la causa, que consta ara mateix d'una peça principal i 27 peces separades, perquè s'investiguen els fets de 27 centres de votació. Hi ha 63 policies investigats.

La Fiscalia volia arxivar la causa, però el jutge ho va descartar. Un punt important ara mateix és que les defenses volen que, més enllà dels agents, es processi els responsables de les unitats policials a les escoles però també els superiors que donaven les ordres des del centre de comandament. En definitiva, intentar escatir finalment la responsabilitat de qui va ordenar les càrregues.

Concretament, les acusacions es fixen en el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, a qui els inspectors que estaven sobre el terreny a les escoles van assenyalar com el seu superior, amb el nom policial de "Marte".

El cas de Roger Español

De les càrregues a l'escola Ramon Llull de Barcelona, Roger Español, que va perdre un ull l'1 d'octubre per una bala de goma de la policia, demana que s'investigui el policia que li va rebentar l'ull per un delicte de lesions greus.

"Estem convençuts que hi va haver un moment en aquell operatiu que jo com a persona vaig passar a ser un objectiu, tant per iniciativa de l'escopeter com per ordres dels seus superiors, i per tant, amb tots aquells punts de tot el que va passar en aquells moments, queda molt clar i molt demostrable que vaig passar a ser un objectiu, i de fet per això es van saltar els protocols."

Justament aquest dijous Roger Español i onze afectats més de l'1 d'octubre presenten la Plataforma Defensem l'1-O per aplegar i donar veu a totes les víctimes de les càrregues policials i promoure les seves causes judicials.

Coincidint amb aquest tercer aniversari, Òmnium Cultural s'ha presentat com a acusació popular en la causa que investiga l'actuació policial de l'1 d'octubre del 2017 a la ciutat de Barcelona.

Òmnium, a més, ha denunciat a l'ONU i el Consell d'Europa tota la intervenció de la Policia i la Guàrdia Civil aquell dia. Busquen obligar l'estat espanyol a investigar els fets de manera eficaç i a depurar responsabilitats. L'entitat considera que Espanya incompleix els seus compromisos internacionals, ja que la fiscalia entrebanca les indagacions i s'han premiat molts agents que van agredir votants.

Causes arreu de Catalunya

A banda de la investigació per les càrregues a Barcelona ciutat, diversos jutjats catalans tenen obertes causes amb policies imputats. En total hi ha al voltant de 170 agents de la Policia Nacional i guàrdies civils imputats.

Procediments com el del jutjat de Mataró per l'actuació policial a Dosrius i Canyamars, en què aquest divendres comencen les declaracions dels agents.

A Manresa, per les càrregues a l'escola Quercus i Joncadella, entre d'altres. Al jutjat de Lleida, per actuacions de la Guàrdia Civil a l'escola La Mariola. A Amposta, per les càrregues policials a Sant Carles de la Ràpita.

Una de les més importants és la causa conjunta al jutjat de Girona, on s'han presentat les denúncies d'uns 300 ferits dels municipis d'Aiguaviva, Girona ciutat i Sant Julià de Ramis.

En total, 25 policies nacionals i tres guàrdies civils han declarat com a investigats per delictes de tortures i lesions, tot i que finalment l'Audiència de Girona va acordar no investigar els guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis.

Mapa interactiu: memòria audiovisual de l'1-O

Persecució dels alcaldes

Durant les setmanes prèvies al referèndum la fiscalia també va emetre desenes de citacions a alcaldes per desobediència. La majoria s'han arxivat, però encara en queden tres: la de l'exalcaldessa de Figueres Marta Felip, la de l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, d'Esquerra Republicana, i la de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, de Junts per Cat, que serà la primera causa que arribarà a judici aquest mes de novembre. La fiscalia demana per a l'alcaldessa un any d'inhabilitació i 3.240 euros de multa.

Tramitació d'indults

El Ministeri de Justícia ha començat aquesta setmana a tramitar les peticions d'indults per als líders independentistes condemnats pel Suprem. El tràmit d'un indult no significa res més que això: l'inici de la tramitació d'una petició que, en la majoria de casos, és denegada. L'any passat, per exemple, es van demanar més de 4.000 indults, però el govern espanyol a penes n'ha concedit un 1% del total.