L'aigua, un negoci gairebé perpetu: el mapa de les concessions de les hidroelèctriques

Permisos d'explotació gairebé perpetus. Més inacabables que els de les autopistes. Per estrany que pugui semblar, tres quartes parts dels aprofitaments hidroelèctrics de Catalunya caduquen l'1 de gener del 2061. Són dades oficials a les quals ha tingut accés el programa "Sense ficció".

A tot Catalunya hi ha més de 400 aprofitaments per a usos hidroelèctrics, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Ara bé, si parlem només de les centrals, deixant de banda els punts de captació de l'aigua, segons l'Institut Català de l'Energia, hi ha 334 hidroelèctriques. Totes es poden localitzar en aquest mapa interactiu elaborat per l'equip del documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle".
 

Pròrroga generalitzada

La CUP porta denunciant fa anys el que considera irregularitats molt greus que afectarien les centrals més antigues a la Vall Fosca, la Pobla de Segur, Tremp, Talarn, Camarasa, Flix,  Xerta i les centrals de les conques de Ter i del Llobregat.

"Tenen infinitat d'irregularitats i permissivitat de l'administració. No es controlen. Hi ha una connivència i una facilitació de condicions a unes empreses elèctriques i unes famílies que controlen un recurs públic que no podem permetre". És la denúncia de Josep Plasencia, regidor de la CUP de la Vall Fosca.

Endesa replica que estan "perfectament monitoritzats". Ángel García, responsable dels centres de control d'energia hidràulica, assegura: "No tenim tracte de favor. L'administració aplica la normativa, tal qual. Som rigorosos amb el compliment de la normativa. Som els primers interessats en la transparència total".

La CUP denuncia "infinitat d'irregularitats i permissivitat de l'administració". Endesa nega tenir cap tracte de favor.

Accés limitat a la informació pública

Els registres d'aigües són com el registre de la propietat, però per a l'ús dels rius. En teoria hi haurien de constar totes les centrals. És una informació oficial que ha de ser pública. Però, a la pràctica, l'accés a la documentació en paper és molt difícil. L'equip del "Sense ficció" ha comprovat les reticències de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a facilitar informació sobre aprofitaments concrets, amb l'excusa que no s'és part afectada o que "hi ha coses que costa trobar-les", segons la mateixa CHE.

Per trobar expedients antics s'ha d'anar a un arxiu que és en uns magatzems a 60 quilòmetres de Saragossa. Això requereix alguns dies perquè s'hi ha d'enviar un funcionari amb guants i mascareta, escanejar-ho... "És temps preciós i els nostres funcionaris estan molt sobrecarregats de feina", es justifica Javier San Román, en nom de la confederació.

El Registre d'Aigües de la CHE i el Registre d'Aigües de l'ACA es poden consultar en línia, sí. Ara bé, l'agència de la Generalitat incorpora un visor cartogràfic que ofereix pocs detalls. En tots dos casos, la informació online sovint és incompleta: hi falten dates, potència, cabals concedits... Gràcies a una recerca exhaustiva i al creuament de les dades oficials facilitades pels dos gestors de conca i l'ICAEN, s'ha elaborat aquest mapa interactiu. Qualsevol persona pot per veure totes les centrals en funció de l'organisme competent, en funció de la data de caducitat de la concessió o, si es vol, fent una recerca central per central.

Una reforma legal de l'any 1985 va permetre estirar les concessions més antigues 75 anys més.

Llacunes i discrepàncies

Comparant les dades, en força casos hi ha discrepàncies amb el que consta entre els diferents organismes públics. Un fet especialment sorprenent quan es tracta de l'ACA i l'ICAEN, dos organismes públics de la mateixa administració, com és la Generalitat. Fent un cop d'ull al mapa i analitzant cas per cas, és fàcil detectar que hi ha moltes llacunes d'informació.

Els precedents d'Aragó

Des de fa més d'una dècada diversos pobles d'Osca lluiten per aconseguir que s'extingeixin les concessions. I ja han aconseguit la nacionalització de mitja dotzena de centrals que ja havien superat el termini màxim. L'equip del "Sense ficció" ha estirat el fil i ha anat més enllà, per veure si realment hi ha concessions inacabables, més que les de les autopistes. I mirant el mapa, el més evident és el color vermell, que tenyeix la majoria de punts. Són les centrals que no caducaran fins d'aquí 35 anys, que són la immensa majoria.

Per què caduquen gairebé totes el mateix dia?

Cal remuntar-se a una reforma legal de fa 36 anys. Un canvi de la llei va afavorir els titulars de les centrals més antigues, que les podran continuar explotant fins ben entrat el segle XXI, encara que les concessions es remuntin, en algun cas, a finals del s. XIX o principis del XX. Són doncs concessions, "de facto", gairebé perpètues.