Les cicatrius que encara queden obertes 35 anys després de la caiguda del mur de Berlín

El 9 de novembre del 1989 Europa veia, astorada, com queia el mur de Berlín, la barrera física que mantenia els berlinesos dividits per les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, però que s'estenia molt més enllà.

Durant gairebé tres dècades, l'emblema de la guerra freda entre l'oest capitalista i l'est comunista va separar i aïllar completament els alemanys orientals dels occidentals. Tot i els anys que han transcorregut i l'eufòria després de la caiguda, les ferides de la separació encara es perceben en molts aspectes de la vida diària de la societat alemanya.

A crit de "nosaltres som el poble" milers de persones van iniciar a Leipzig la revolució pacífica que enderrocaria el mur el 1989, però la divisió entre les dues alemanyes no s'ha tancat del tot i hi continua sent en forma de desigualtats econòmiques i socials.

Una població envellida

La ferida oberta més important és la que té a veure amb la sagnia demogràfica que va patir l'Alemanya Oriental, que amb la reunificació va perdre més de dos milions d'habitants, majoritàriament joves.

Carsten Schneider, secretari d'Estat per a l'est d'Alemanya, explica a Catalunya Ràdio que revertir l'envelliment de la població és la principal prioritat de l'est del país: "El que necessitem per damunt de tot és gent jove que vulgui venir a viure i treballar aquí."

"Tenim una gran quantitat de llocs de treball ben pagats al voltant de Berlín, per exemple a Tesla, i ciutats boniques a preus assequibles."

Ciutadans de segona

La reunificació alemanya va ser, de fet, una absorció. Als sis lands orientals encara se'ls anomena els lands nous, perquè van passar a formar part de la República Federal d'Alemanya.

Des de l'oest, hi ha qui considera que el capitalisme es va disparar amb la reunificació a l'Alemanya de l'est. És el cas del documentalista Ralf Krunder: "La República Federal on jo vaig créixer fins al 1989, on hi havia l'anomenada economia social de mercat, ja no existeix."

"Amb la caiguda de l'Alemanya comunista, la part occidental ja no necessitava ser social".

A l'est d'Alemanya hi viuen 16 milions d'habitants, i molts encara es perceben com a ciutadans de segona. La frustració econòmica i social s'aboca a les urnes, amb el creixement de l'extrema dreta al "nous" lands orientals, com Turíngia o Brandemburg.

Però a l'antiga alemanya comunista també hi ha optimisme i antifeixisme. Fins i tot, hi ha qui presumeix d'una aposta molt més potent per les energies renovables que a l'oest del país.

La distància entre les dues alemanyes, però, fins i tot es percep en l'àmbit esportiu, en què l'Alemanya de l'est va molt per darrere. A la primera divisió de la Bundesliga només hi ha dos clubs orientals, el Leipzig i l'Union Berlin.