Les cinc fotografies més nítides i llunyanes de l'univers, captades per la missió Euclid
L'ESA mostra les primeres imatges de la missió i apunta que la investigació "ajudarà a respondre alguns dels misteris més grans de la física moderna"
La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea ha començat aquest dimarts a difondre les primeres imatges del que pot arribar a ser el mapa més gran en 3D de l'univers.
Des del centre de l'ESA a Darmstadt, Alemanya, s'han pogut observar les primeres cinc captures en alta definició d'una missió que està destinada a observar milers de milions de galàxies.
"Mai un telescopi havia estat capaç de captar imatges astronòmiques tan nítides cobrint una porció tan gran de cel i arribant tan lluny a l'univers", ha apuntat l'ESA en la presentació de les imatges.
Cúmul de Perseu
La primera imatge que ha revelat la missió és "una revolució per a l'astronomia". Es tracta d'un miler de galàxies pertinents al cúmul de Perseu, i més de 100.000 galàxies addicionals més lluny, en un segon pla.
"Moltes d'aquestes galàxies eren prèviament invisibles. Algunes estan tan distants que la seva llum ha tardat deu mil milions d'anys a arribar-nos", apunta l'ESA.
"En cartografiar la distribució i les formes d'aquestes galàxies, els cosmòlegs podran esbrinar més sobre com la matèria fosca ha donat forma a l'univers que veiem avui en dia."
Galàxia espiral IC 342
Una altra de les imatges que s'han pogut veure és la de la galàxia espiral IC 342, anomenada "la galàxia oculta".
Euclid ha descobert "informació crucial" sobre les estrelles d'aquesta galàxia, que és molt similar a la Via Làctia.
Galàxia irregular NGC 6822
La tercera imatge mostra la galàxia NGC 6822, una "galàxia nana irregular" que està situada a 1,6 milions d'anys llum de la Terra.
Està en el que es denomina "univers primerenc", on la majoria de les galàxies "no s'assemblen a les clàssiques i perfectes espirals" i són "irregulars i petites".
Cúmul globular NGC 6397
El Euclid també ha pogut fotografiar el cúmul globular NGC 6397, situat a 7.800 anys llum de la Terra i format per grups d'estrelles. Algunes d'elles són gairebé tan antigues com l'univers mateix.
"Els cúmuls globulars són col·leccions de centenars de milers d'estrelles unides per la gravetat", explica l'ESA.
"Actualment, no hi ha cap telescopi que no sigui el Euclid que pugui observar tot un cúmul globular en una sola observació."
Nebulosa del Cap de Cavall
Per últim, l'ESA ha mostrat la imatge de la nebulosa del Cap de Cavall, també coneguda com a Barnard 22, que forma part de la constel·lació d'Orió i està situada a 1.300 anys llum de la Terra.
En aquesta constel·lació els científics esperen trobar-hi molts planetes foscos i prèviament invisibles de massa similar a la de Júpiter en la seva infància celeste, així com joves nanes marrons i estrelles bebès.
Un mapa en 3D de l'Univers
El Euclid, una missió de l'Agència Espacial Europea amb contribucions de la NASA que té un cost de 1.400 milions d'euros, es va llençar l'1 de juliol passat en un coet Falcon 9 de Space X des de cap Canaveral, a Florida.
Equipada amb un telescopi i dos instruments científics, observarà durant sis anys milers de milions de galàxies a una distància de fins a 10.000 milions d'anys llum.
L'objectiu és crear el catàleg 3D més gran i més precís de l'univers amb "una nitidesa i sensibilitat sense precedents", segons apunta l'ESA.
"El resultat d'aquesta missió serà una enorme base de dades que estarà oberta a tota la comunitat científica."
Les incògnites de la matèria i l'energia fosca
Aquest mapa tridimensional de l'univers recopilarà informació sobre les formes, posicions i distàncies de les galàxies, i servirà per avançar en el coneixement de la matèria i l'energia fosca. A més, també servirà per investigar com ha canviat l'expansió de l'univers i la comprensió de la gravetat.
La matèria normal, que integra els planetes, les galàxies i les estrelles, representa un 5%, mentre que la resta està en forma d'energia fosca, un 70% del cosmos, i matèria fosca, un 25%.
La comunitat científica defensa que existeix una cosa que d'alguna forma crea cada vegada més espai entre les galàxies, i ho defineixen com a energia fosca.
Aquesta energia seria l'encarregada de produir l'expansió de l'univers, tot i que encara no se'n sap ni la font ni la física, ni tampoc com funciona. Carole Mundell, directora científica de l'ESA, explica que "Euclid farà fer un salt en la comprensió del cosmos".
"Les seves imatges mostren que la missió està llesta per ajudar a donar resposta a un dels misteris més grans de la física moderna."
- ARXIVAT A:
- NASA
