Les cinc lleis de socors als migrants que se salten Salvini, Espanya, Malta i Grècia

Matteo Salvini s'ha convertit en l'abanderat contra la immigració, però no és l'únic que manté els ports tancats a les embarcacions de salvament. Són moltes les veus que apunten als estats i les institucions europees, a qui acusen de saltar-se les lleis i tractats sobre migració i dret marítim.

En la seva batalla contra la immigració i la política de ports tancats, Matteo Salvini es mostra eloqüent i es vanagloria de tenir la raó i la llei al seu costat, però Salvini es fa les lleis a mida. Itàlia és l'exponent més clar de la violació de nombrosos tractats internacionals, però no és l'únic estat europeu que transgredeix el que ha rubricat amb la seva pròpia firma. Malta, Grècia i Espanya fan gairebé el mateix, però en lloc de pregonar-ho ho camuflen.

Els tractats internacionals als quals estan adherits i que violen al Mediterrani són 5.

En primer lloc, el Dret Marítim, que estableix l'obligació de l'assistència a persones en perill al mar i el deure de fomentar i mantenir un servei de busca i salvament eficaç.

El Conveni de busca i rescat marítim obliga els estats a comprometre's amb el capità de l'embarcació a conduir els rescatats a un lloc segur.
Els governs europeus consideren Líbia el lloc segur on portar els rescatats, però es tracta d'un estat fallit on es violen els drets més bàsics. 

La Declaració Universal dels Drets Humans estableix clarament el dret d'asil de les persones perseguides al seu país. La Unió Europea, en aquest sentit, ni tan sols compleix les quotes d'acollida a les quals els seus socis es comprometen. El tancament de fronteres i ports viola l'article 14.

Els estats també incompleixen la Convenció de Ginebra, que parla de l'Estatut del Refugiat i prohibeix explícitament les devolucions o repatriacions de persones als territoris d'on han fugit perquè han vist perillar la seva vida o la seva llibertat.

Finalment, els estats membres de la Unió Europea han establert, des de l'aprovació el 2009 del Tractat de Lisboa, el dret d'asil i l'obligació de registrar totes les sol·licituds de protecció internacional que es presentin. Avui és paper mullat a les aigües d'un Mediterrani convertit en un gran cementiri.

Tot un conjunt d'obligacions vinculants que molts estats es neguen a aplicar per pròpia conveniència. Alguns, com la Itàlia de Salvini, fent bandera de la violació i d'altres, volent fer veure que compleixen escrupolosament els seus compromisos.