Les claus de la cimera hispano-francesa a Barcelona i la resposta de l'independentisme
Pedro Sánchez i Emmanuel Macron es reuneixen aquest dijous rebuts per Pere Aragonès i amb l'independentisme concentrat a l'exterior del MNAC per dir que el "procés no s'ha acabat"
La cimera hispano-francesa arriba a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquest dijous es reuniran el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron. Al carrer, les entitats i els partits independentistes s'hi concentraran en contra.
De les 26 cimeres hispano-franceses que s'han fet, només una s'ha fet a Catalunya. Va ser el novembre del 2006 a Girona, en què van participar José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac. En aquella ocasió, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va fer un discurs davant dels dos mandataris en el marc d'un acte paral·lel: la primera reunió del fòrum franco-espanyol de la societat civil.
Aquest cop el president Pere Aragonès rebrà Pedro Sánchez i Emmanuel Macron.
Com es desenvoluparà la cimera?
Està previst que Emmanuel Macron arribi a dos quarts d'onze del matí a l'exterior del MNAC. Allà sonaran els himnes d'Espanya i de França i es farà una fotografia conjunta. Pere Aragonès i Ada Colau seran en aquesta salutació.
En aquesta vint-i-setena cimera hi participaran els presidents espanyol i francès i deu ministres de cada banda.
A partir de les onze es faran diverses reunions bilaterals: per una banda, la dels dos presidents, i per l'altra, diverses trobades entre ministres dels dos països. Una hora més tard, cap a les dotze del migdia, n'informaran en el ple, que se celebrarà juntament amb un dinar. Cap a les dues del migdia se signarà l'acord i després es farà una roda de premsa. Hi ha més de 200 periodistes acreditats.
Els dos governs signaran un tractat d'amistat que s'anomenarà "Tractat de Barcelona". Aquest document elevarà les relacions entre els dos països al nivell del que França té amb Alemanya o amb Itàlia o Espanya amb Portugal. La intenció és enfortir els llaços entre Espanya i França en tots els àmbits, del polític i econòmic al social i cultural, amb la mirada posada, també, en la comunitat hispanofrancesa i en la relació transfronterera. Fins ara hi havia el "Tractat d'amistat, bon veïnatge i cooperació ", de l'any 1997, però no té la mateixa magnitud i importància que el que se signarà aquest dijous.
El paper d'Aragonès serà protocol·lari
El president de la Generalitat donarà la benvinguda als dos caps d'Estat, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, però no assistirà a les reunions. Tindrà la mateixa participació que els altres presidents de CCAA --la cimera amb Romania a Castelló o amb Alemanya a la Corunya-- amb presència del president de la comunitat autònoma i les autoritats locals --en aquest cas l'alcaldessa Colau--.
Aragonès defensa la seva presència a la cimera. Assegura que, si no hi anés, la seva absència "seria utilitzada pels que volen atacar les institucions de Catalunya per dir que Catalunya s'esborra, que no vol ser Europa, que fa un lleig al president de la República Francesa". Aragonès afegeix que és "conscient que encara no som un estat independent", que treballen per ser-ho i que defensaran "amb tota la dignitat institucional el conjunt de la ciutadania de Catalunya".
Aragonès assumeix el paper d'amfitrió, diuen des del govern, com a màxima autoritat a Catalunya, per "no cedir aquest espai, que podria ser ocupat per la delegada del govern espanyol". Els consellers de la Generalitat mantindran la seva agenda de treball.
Per què Barcelona?
El govern espanyol ha estat qui ha escollit la capital catalana per fer aquesta cimera. Barcelona també és una bona opció per al govern francès, perquè aquí hi viu la comunitat francesa més important de l'estat espanyol. Després de la cimera, Macron es reunirà amb aquesta comunitat després de visitar el Museu Picasso de la capital catalana.
El govern espanyol, coincidint amb la convocatòria de la cimera a Barcelona, ha insistit a demanar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que "digui la veritat als catalans". També el ministre Félix Bolaños demana "que l'independentisme català digui als catalans el que ja sabem al govern espanyol: que el procés s'ha acabat i que ara només queda treballar amb diàleg i entesa, i que Catalunya sigui el motor d'Espanya i de la Unió Europea".
De què es parlarà?
Està previst que es parli sobre les interconnexions elèctriques; el pacte d'immigració i asil; la governança econòmica de la Unió Europea; la reforma del mercat elèctric europeu, i les interconnexions en ferrocarril.
També s'insistirà en el fet que França ha de reobrir els passos fronterers que ara estan tancats. Són nou vies, quatre a Catalunya, que França va tancar ara fa dos anys en un context de pandèmia i per amenaça terrorista, i que continuen tancades.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer arribar a La Moncloa els temes que vol que es tractin. La carta s'estructura en onze punts i tres àmbits: governança, infraestructures i qüestions transfrontereres que afecten, diu, la competitivitat i l'economia catalana i europea.
El text posa d'exemple les traves administratives que signifiquen passar d'un cantó a l'altre dels Pirineus, així com el suport a la sol·licitud del català en l'àmbit europeu. De moment la carta no ha tingut resposta oficial, però fonts de La Moncloa asseguren que alguns dels temes estan previstos.
La cimera de l'energia, per al govern francès
Amb la pròxima presidència espanyola del Consell Europeu a l'horitzó, París posa l'accent en l'energia. Ja té el projecte de canonada d'hidrogen verd --i no de gas-- que volia entre Barcelona i Marsella. I ara busca una posició comuna amb Espanya per defensar la seva proposta de reforma del mercat energètic europeu avalant a Brussel·les, si cal, l'extensió de l'excepció ibèrica.
El que no és prioritari a l'agenda francesa són la millora de les connexions ferroviàries de Renfe i la reobertura dels passos fronterers secundaris dels Pirineus tancats. Només es mostra disposat a parlar de la reobertura si de la reunió en surt un compromís de crear patrulles mixtes de vigilància.
L'Elisi no valora les manifestacions independentistes previstes durant la reunió ni que Pedro Sánchez vulgui escenificar un final del procés. La resposta francesa és que es tracta d'un afer de política interna.
L'independentisme convoca, unit, una concentració
Esquerra, Junts i la CUP seran a la concentració convocada pel Consell de la República, l'Assemblea Nacional, Òmnium i una quarantena d'entitats més, amb el lema "Aquí no s'ha acabat res. Independència, Països Catalans, Prou repressió".
Una concentració que es defineix com a "unitària i transversal". La concentració servirà de termòmetre per medir el nivell de relacions entre partits i entitats independentistes.
La concentració i la fotografia de grup tindrà lloc a les nou del matí a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, a Barcelona.
