Les claus de la cursa electoral als EUA: primàries sota zero i quin serà el paper de Trump

Fa molt fred i hi ha molta neu. Fins i tot per a Iowa, un estat de l'oest mitjà dels Estats Units acostumat a la duresa de la meteorologia. Però, sobretot, per a uns dies que han d'inaugurar la cursa de primàries més calenta i reescalfada de les files republicanes.

Hi ha un metre de neu, temperatures mínimes de 25 graus sota zero, vents huracanats i totes les alertes de temporal en marxa. A l'espera de saber com acaba la nit de caucus més freda de la història, això és el que cal saber:

Per què Iowa i per què caucus?

Unes primàries funcionen poc o molt com unes eleccions: tot un dia per votar en una urna i en secret. Els caucus, a vegades, s'utilitzen com a sinònim, però no són el mateix.  

Des del 1972, Iowa inaugura la cursa a tot el país per triar els candidats a les eleccions presidencials, i ha maldat per mantenir aquesta posició.

Van ser els demòcrates, després d'una convenció del partit per triar candidat molt convulsa i criticada l'any 1968, enmig de la polèmica per la guerra del Vietnam, els qui van decidir recuperar legitimitat recorrent a un exercici de democràcia directíssima.

Un dilluns de finals de gener a les 7 del vespre els votants registrats que ho vulguin han d'acudir als llocs triats (esglésies, poliesportius, biblioteques, escoles...), on s'inicia un procés a cavall entre la reunió social i el debat polític en veu alta que acaba amb una votació --ja sigui a mà alçada, amb papereta secreta o agrupant-se físicament darrere del nom d'un aspirant-- que acabarà donant un nombre final de delegats per a cada candidat.

Iowa reparteix pocs delegats a les convencions, 40 d'un total de més de 2.000, però té el morbo de ser el primer i la virtut de posar el termòmetre sobre les febleses i les fortaleses dels candidats. El que passi a Iowa no va a missa, però dona pistes.

La nit de Trump?

Donald Trump hi arriba com a favorit a totes les enquestes, amb un suport del 50%, punt amunt punt avall. Un avantatge aconseguit a base d'actes polítics i judicials, ja que s'ha passat gairebé el mateix temps fent mítings que en compareixences als tribunals.

El precandidat republicà ha fet, de la seva estratègia de defensa dels més de 90 delictes dels quals se l'acusa, un míting continu.

La seva campanya de menysprear el seu més que probable rival, l'actual president demòcrata Joe Biden, però també els seus contrincants republicans, ha sigut marca de la casa.

No ha assistit a cap debat televisat i ha anat sumant diners i suports confirmant el dilema que el partit republicà mira de resoldre des que Trump va perdre les eleccions del 2020: hi ha vida republicana sense Donald Trump?

L'objectiu de Trump és imposar-se com més aviat millor com el candidat inevitable-indiscutible i que es faci cada vegada més difícil fer-lo fora de la cursa, encara que les causes pendents li compliquin la vida.

També l'hi pot complicar un possible vot ocult anti-Trump: als caucus republicans, a diferència del que feien els demòcrates, hi ha debat públic però el vot és secret. Ho veurem.

La cursa per la segona plaça

El poderós governador de Florida, Ron DeSantis, i l'exambaixadora a l'ONU i també exgovernadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, es disputen, sobre el paper, la segona plaça. DeSantis amb un 16% i Haley amb un 17%, segons la mitjana d'enquestes que fa el grup Project.538.

La campanya de l'ultraconservador DeSantis va fer una arrencada de cavall --quan es va anunciar, semblava l'única esperança del partit per passar pàgina de Trump-- i una parada de burro --no ha acabat de despuntar a les enquestes, ha perdut donants importants i la seva posada en escena freda no sembla que connecti del tot amb els votants.

Nikki Haley s'ha acabat destapant com una rival que ha anat creixent a mesura que s'acostaven les primàries.

Tots dos han fet força equilibris quan ha tocat criticar Donald Trump, procurant marcar distàncies però evitant un enfrontament directe que pugui fer enfadar les bases, sobretot les indecises.  

El tercer en les enquestes, l'emprenedor tecnològic Vivek Ramaswamy, ha treballat una campanya més trumpista que el mateix Donald Trump --ha proposat des de construir a la frontera amb el Canadà fins a sortir de l'OTAN-- i fins a on arribarà com a outsider, quedarà vist per a sentència a Iowa.

Hi ha republicans en contra de Trump?

Si n'hi ha, parlen molt fluixet. Sigui per convenciment honest o per conveniència política. Els únics que s'hi han enfrontat obertament són els que tenen menys a perdre, els candidats que difícilment es faran un lloc en aquesta cursa i que se senten més lliures per dir el que pensen.  

Ha estat el cas de Chris Christie, ara ja fora de la cursa, exgovernador de Nova Jersey i antic aliat de Trump. En un anunci de campanya havia admès que es va equivocar quan li va donar suport el 2016.

O el cas d'Asa Hutchinson, exgovernador d'Arkansas, que no arriba a l'1% a les enquestes i que ja ha dit que li sembla una temeritat que alguns dels seus col·legues s'hagin compromès a perdonar Trump en cas que fos condemnat i ells ostentessin la presidència del país.

I els demòcrates?

Aquest any el Partit Demòcrata no farà caucus a Iowa, o en farà de molt diferents. S'ha acabat aquella litúrgia entre la democràcia directa i el mètode ancestral en què els veïns es reunien en poliesportius, es convencien els uns als altres de qui era el millor candidat, s'agrupaven físicament darrere de cada nom i al final qui aconseguia més gent, guanyava.

Han decidit començar més endavant les seves primàries, a Carolina del Sud, un estat molt més divers i que va ser clau fa 4 anys per donar la victòria a Joe Biden.

Aquest dilluns a Iowa es limitaran a fer algunes reunions i votaran per correu. Els resultats s'abocaran als del superdimarts, el 5 de març, dia que se celebren alhora les primàries en els estats més poblats i que acostumen a perfilar ja qui serà el guanyador de cada partit.

En el seu cas, Joe Biden és el nom predeterminat. Però segur que en parlarem més endavant.

La neu i la participació

Un dels candidats amb més incontinència verbal, amb permís de Trump, ha estat Ramaswamy, i ha fet una de les frases de la campanya parlant de la previsió meterorològica: "Si no pots gestionar un episodi de neu, no pots gestionar una relació amb Xi Jinping".

Ho afirmava mentre el seu cotxe quedava encallat enmig de la tempesta i ell feia gala de no suspendre cap acte.

Està per veure si el mal temps afecta la participació i a quin candidat perjudica més. Hi ha qui diu que els partidaris de Trump, convençuts del gran avantatge que té, potser es quedaran més a casa. I que el risc de relliscades sobre el gel farà que la gent més gran falti a una tradició molt arrelada i de la qual se senten orgullosos: ser el primer estat del país que decideix qui seran els candidats.  

Seria la versió d'Iowa i nevada del nostre clàssic mediterrani: la pluja ha fet quedar la gent a casa o la platja ha seduït més que les urnes.