Les claus de la reforma laboral que ha aprovat el Consell de Ministres
El decret llei de la reforma laboral --pactada la setmana passada entre els sindicats CCOO i UGT i els empresaris de la CEOE-- s'ha aprovat en el Consell de Ministres d'aquest dimarts. Era el pas previ per començar el tràmit parlamentari, en què els grups polítics poden acabar forçant canvis.
L'acord de la setmana passada preveu, entre altres coses, reduir la temporalitat, un dels principals problemes del mercat de treball. Per aconseguir-ho generalitza el contracte indefinit i deixa la contractació temporal per a casos molt justificats, quan hi hagi causes objectives.
Novetats en els contractes temporals
Preveu dos tipus de contractes temporals: un per utilitzar en situacions sobrevingudes, com baixes de treballadors o necessitats de feina puntuals, i l'altre per a circumstàncies previsibles, com poden ser les campanyes comercials.
Però també hi ha una certa reformulació dels contractes fixos discontinus per a totes les feines intermitents però que es repeteixen, com ara les temporades turístiques, les collites o algunes feines relacionades amb la construcció i els serveis a les empreses.
La important limitació dels contractes temporals té un objectiu: fer baixar l'alt percentatge de treballadors temporals que hi ha a les empreses espanyoles i situar-lo als nivells dels altres països europeus.
Així mateix, es reduirà el temps que un mateix treballador pot encadenar contractes a 18 mesos com a màxim i s'endureixen les sancions en cas que la Inspecció de Treball detecti empreses amb contractes fraudulents.
Nova regulació del contracte de formació
En la mateixa línia d'equiparar-se amb altres països i fer més fàcil l'entrada dels joves en el món laboral també s'ha pactat una nova regulació del contracte de formació.
S'hi podran acollir els joves que encara estan estudiant, però també els que ja han acabat i volen adquirir experiència professional. Es milloren els salaris previstos i també es redueixen els anys de durada.
Convenis vigents mentre duri la negociació
Però si un concepte va marcar l'anterior reforma del PP va ser la ultraactivitat dels convenis, que posava límits temporals per a la negociació d'un nou conveni quan l'anterior havia perdut vigència. Ara s'estableix que els convenis seran vigents fins que les parts --empresa i treballadors-- hagin arribat a un acord per renovar-los.
Això dona més marge als sindicats per negociar, igual que el reforçament dels convenis de sector que preveu el nou acord. Aquests convenis seran els que marcaran els salaris de referència que hauran d'aplicar les empreses, però fan caure la clàusula de despenjament, una eina que tenien els empresaris i que permetia a les empreses que demostressin certes dificultats no aplicar les pujades pactades o deixar salaris per sota dels del sector.
I aprofitant l'experiència acumulada en l'aplicació d'ERTO, la nova reforma laboral modifica els actuals i també inclou un mecanisme d'ERTO per fer front a les dificultats cícliques de les empreses o els canvis i reconversions de certs sectors.
Són modificacions que els sindicats celebren.
Mentrestant, els empresaris de Foment del Treball consideren que la reforma és un retrocés i limita eines molt importants per a les empreses com els contractes temporals, la vigència dels convenis i la potenciació dels convenis sectorials, que comportarà una pèrdua de força dels d'empresa.
Tot i això, la nova regulació no modifica aspectes importants per als empresaris que la reforma del PP va consolidar. Es tracta de qüestions com la regulació de la flexibilitat interna, que els permet anar modificant algunes condicions de treball, o les causes de l'acomiadament procedent --el més barat, amb una indemnització de 20 dies per any treballat--, que l'anterior reforma va ampliar.
Tampoc es toca la indemnització per acomiadament improcedent --de 33 dies per any treballat-- i els acomiadaments col·lectius no recuperen la necessitat d'autorització administrativa, com passava abans de la reforma del 2012.
Una batalla parlamentària que es preveu dura
Però tot fa pensar que la batalla parlamentària serà dura. El PP s'ha mostrat molt crític amb la reforma acordada la setmana passada i, a més d'anunciar el seu vot en contra, parla, sense assegurar-ho, de portar-la al Tribunal Constitucional.
I partits que donen suport al govern espanyol com ara el PNB s'hi mostren molt reticents per alguns aspectes. Sobretot per la força que agafen els convenis de sector estatals, que passen per damunt dels que hi pot haver a Euskadi, on els salaris acostumen a ser més alts i on tenen molt protagonisme els sindicats bascos, allunyats dels posicionaments de Comissions i UGT. Bildu i ERC també asseguren que treballaran per introduir-hi millores.
Caldrà veure, per tant, com acaba la norma legal després de la tramitació i com queda el redactat final que s'aplicarà a empreses i treballadors.