Les claus de la sentència de Rubiales: pena menor per agressió i absolució per coaccions

L'Audiència Nacional ha condemnat Luis Rubiales per un delicte d'agressió sexual i ha donat plena credibilitat al relat de la futbolista Jennifer Hermoso sobre el petó no consentit. No ha passat el mateix amb els delictes de coacció, que el jutge de la causa, José Manuel Fernández-Prieto, ha desestimat completament per absoldre Rubiales i la resta de directius denunciats.

L'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) haurà de pagar 10.800 euros a la jugadora, 20 euros al dia durant 18 mesos pel petó no consentit, i no s'hi podrà acostar a menys de 200 metres ni comunicar-se amb ella durant tot un any. També haurà de pagar 3.000 euros per responsabilitats civils, molt per sota dels 50.000 que demanava Hermoso i el ministeri fiscal.

El cas, però, encara està lluny de tancar-se. La defensa de Rubiales, amb l'advocada Olga Tubau al capdavant, vol anar fins al final per aconseguir l'absolució total i ja ha anunciat que recorrerà. Per la seva banda, queda per veure què faran les acusacions i el ministeri fiscal després que el jutge hagi absolt Rubiales del delicte de coacció, no hagi reconegut un abús de poder per la seva posició jeràrquica com a cap de l'RFEF i hagi reduït la compensació econòmica per responsabilitats civils. 

Analitzem la sentència amb dos juristes per entendre per què el jutge Fernández-Prieto s'ha pronunciat en aquest sentit i quins camins s'obren a partir d'ara.

El petó robat és una agressió sexual

Rubiales va fer "de manera sobtada un acte que atempta contra la llibertat sexual d'una altra persona, sense el consentiment de l'agredida". D'aquesta manera acredita la resolució judicial que l'expresident de l'RFEF va cometre una agressió sexual contra Hermoso, a qui li atribueix "plena credibilitat". El redactat posa el consentiment al centre i categoritza el delicte com a "agressió", aplicant la llei de garantia de llibertat sexual aprovada el 2022.

Així ho explica Montserrat Comas, magistrada i coordinadora de l'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia:

"El jutge explica molt bé per què li dona credibilitat [a Hermoso]. Declara que el petó no va ser consentit i qualifica els fets d'acord amb la nova llei com una agressió sexual, perquè encara que sigui sense violència o intimidació, és un acte contra la integritat sexual de la víctima".

El redactat relata com el condemnat "va subjectar el cap de la jugadora amb les dues mans, de manera sobtada i sense el seu consentiment ni acceptació". Argumenta que fer un petó a la boca a una dona "té una clara connotació sexual": "No és la manera normal de saludar les persones amb qui no es manté una relació afectiva".

Considera que el mateix Rubiales va acceptar els fets durant el judici oral i desvirtua la prova pericial de la lectura de llavis amb la qual la defensa va voler provar que Hermoso va acceptar el petó. Per al jutge, no hi ha cap vídeo on es vegi nítidament que va ser així i, tot i que fos així, no creu que això expliqués per què Rubiales va actuar així amb Hermoso, en comptes de fer-li dos petons a la galta com a la resta de jugadores.

A més, el jutge justifica que Hermoso no reaccionés just en el moment que va ser agredida:

"No es pot obviar que l'agressió sexual de la qual és objecte té la intensitat que té i manca de virtualitat per anul·lar l'alegria de l'èxit que acaba d'aconseguir i que vol i desitja celebrar costi el que costi amb les seves companyes".

El jutge aplica la pena mínima

Tot i acreditar l'agressió sexual, Fernández-Prieto ha dictat la pena de menor intensitat per a l'acusat, ja que considera que no hi va haver "violència ni intimidació". Això és així perquè el jutge no reconeix que Rubiales fes ús de la seva posició jeràrquica com a cap de l'RFEF respecte a la jugadora. Considera que els fets van ser "esporàdics i inesperats", sense que hi hagués espai per cometre un abús de poder: "No es preval de la seva condició, ni d'una relació de superioritat respecte a la víctima, per a la seva comissió".

En aquest cas, Comas difereix del criteri del jutge:

"Els fets van passar immediatament després del partit de futbol, en una transmissió en directe per tot el món, on ell hi era en la seva condició de president de la Federació atorgant condecoracions a les jugadores. Per tant, la relació és jeràrquica".

La magistrada apunta al fet que, en cas de reconèixer aquesta relació jeràrquica, no es podria aplicar la pena menor. Així ho estableix el punt quatre de l'article 180 del Codi Penal, que fixa penes de presó d'entre quatre i deu anys quan hagi "prevalgut una relació de superioritat o parentesc" amb la víctima.

A més, en aquesta ocasió, la resolució considera que Rubiales "no requereix una especial rehabilitació del delicte" i, per tant, considera innecessari dictar una pena de presó. Així ho explica el doctor en dret Marc Molins Raich:

"El magistrat ha optat per una figura de l'agressió sexual molt atenuada, ja que considera que els fets no mereixen més condemna que la que representa aquesta figura, i davant d'una pena de presó que quedaria suspesa, opta per la multa".

Ni intimidació ni coaccions

El punt on Comas preveu un debat jurídic més intens és en l'absolució pels delictes de coaccions. El Codi Penal estipula que cal que hi hagi violència o intimidació directa cap a la víctima per considerar aplicable aquest tipus penal, uns elements que Fernández-Prieto no veu en cap de les escenes relatades per l'acusació.

La sentència recull quatre pàgines de fets provats on Hermoso explica com el cos directiu de l'RFEF va mirar de fer-la canviar de posició perquè signés una declaració i gravés un vídeo exculpant Rubiales. La llista és llarga: el moment just després de guanyar el mundial, quan Rubiales va demanar que sortís del vestuari per signar un manifest conjunt; quan la jugadora baixa de l'autobús per ensenyar-li el comunicat institucional sobre l'agressió o la súplica del mateix Rubiales abans de fer escala a Doha per fer un vídeo amb ell.

El jutge també recull diversos moments durant el viatge de celebració del mundial a Eivissa, quan directius de la federació van provar de posar-se en contacte amb Hermoso per insistir. Però en cap d'aquests escenaris, creu que hi hagi una situació intimidatòria ni molt menys violenta, una posició que Comas no comparteix:

"Sense treure ni un punt ni una coma als fets provats, és molt discutible que no hi hagi una situació coactiva. Els directius sempre es dirigeixen a ella amb la finalitat que modifiqui la decisió de no voler acceptar públicament el que no ha acceptat personalment".

Per la magistrada, els fets podrien estar dins el tipus penal de coaccions, ja que no només parla de violència física, sinó "d'una situació intimidatòria per compel·lir una altra persona a una conducta que ella no vol fer".

Gran rebaixa de la responsabilitat civil

La darrera decisió que relata la sentència és la relacionada amb el pagament de les responsabilitats civils, on el jutge ha acordat una quantitat molt inferior a la que demanava Hermoso: 3.000 euros, lluny dels 50.000 reclamats.

La responsabilitat civil és la quantitat a pagar per reparar el mal causat a una altra persona, i no cal que estigui relacionat amb un perjudici econòmic o material a la víctima, tal com recorda la sentència: "Acull també el sentiment de la dignitat danyada o vexada, el dany psicològic, la pertorbació en el normal desenvolupament de la personalitat, etc".

Amb tot, Fernández-Prieto considera "absolutament desproporcionada" la quantitat de 50.000 euros, ja que es tracta d'una xifra molt per sobre del que, segons el jutge, s'indemnitzen casos d'agressions sexuals "infinitament més greus", com ara aquelles on hi hagi una violació. Molins comparteix el plantejament:

"El raonament de la sentència és interessant perquè el que fa és no vincular la indemnització al potencial econòmic de l'acusat, com sí que fa amb la multa, sinó quantificar el que ha representat un petó furtiu, i el xifra en 3.000 euros"

Una sentència pionera i exprés

Un dels fets que han cridat l'atenció d'aquesta sentència és la gran rapidesa amb la qual s'ha dictat, només set dies després de la finalització del judici: "Celebrem que sigui una sentència ràpida, però sobretot que sigui motivada i fonamentada", creu Molins.

La resolució genera un precedent en l'aplicació d'una llei de llibertat sexual amb encara molt poc recorregut i fixa l'aplicació de l'agressió sexual, un tipus penal que va ser àmpliament debatut i demanat als carrers arran del cas de la Manada: "El Tribunal Suprem ja estava advertit que un petó furtiu havia de ser condemnat com a agressió sexual, i aquesta resolució ho treballa de manera molt exhaustiva", afegeix el jurista.

Ara, tant les acusacions i el Ministeri Fiscal com la defensa de Rubiales tenen dret a recórrer contra la sentència a la sala d'apel·lacions de la mateixa Audiència Nacional. L'advocada de Rubiales, Olga Tobau, ja ha advertit que ho faran.