Les claus del debat de política general, punt per punt

El Parlament ha obert aquest dimarts el nou curs polític amb el debat de política general, que acabarà divendres amb la votació de les propostes de cada grup.

Aquest any, amb la vista posada a si en surt una estratègia independentista, i amb quin suport, i en les polítiques socials i econòmiques per fer front a la pujada de preus i al cost de l'energia.

El debat, que ha arrencat amb el discurs del president Pere Aragonès a les 11.30, també servirà per calibrar com està la relació entre els socis de govern.

Les propostes d'Aragonès

El president de la Generalitat ha proposat un Acord de Claredat amb l'estat perquè els catalans decideixin el seu futur. L'acord que necessitaria un ampli suport polític i social, està inspirat en la via que van seguir el Quebec i Canadà i s'acabaria traduint en un "referèndum efectiu".

El president també ha centrat el seu discurs a detallar mesures per fer front al context econòmic derivat de la guerra. El govern preveu destinar 300 milions d'euros en un pla que inclou mesures d'aplicació immediata i d'altres que s'hauran d'aprovar en els pressupostos del 2023.

Dinàmica del debat

Després del discurs del president i d'una pausa, la previsió és que el debat es reprengui aquest dimarts a les 15.00, amb les intervencions dels líders dels grups parlamentaris. Començarà el líder socialista Salvador Illa, com a representant del grup que va obtenir més vots a les eleccions. Seguiran els representants de Vox, CUP-Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i PP. Tancaran els grups de govern. És a dir, Junts i ERC.

El president de la Generalitat respondrà els líders parlamentaris un per un (ha descartat una resposta conjunta, com en altres ocasions). Per tant, podrem veure uns cara a cara entre Aragonès i cada un dels líders al Parlament.

El debat d'aquest dimarts acabarà tard. Es fa difícil de predir, perquè el president no tindrà límit de temps a l'hora de respondre, però podria ser passades les 22.00, vora les 23.00. 

Termòmetre de la relació entre els socis de govern 

Junts per Catalunya es reunirà per analitzar el discurs del president. També posarà a la seva balança quina o quines propostes d'estratègia independentista es pacten entre ERC i Junts, i potser també amb la CUP. Tot de cara a l'avaluació final que el partit vol fer sobre l'acord de govern amb Esquerra.

En aquest debat, Junts hi portarà les propostes de cada una de les seves conselleries "per desconnectar de l'Estat" i "avançar cap a la independència". També reclamarà el traspàs de Rodalies. S'haurà de veure si Junts també presenta, en forma de resolució, les 3 reclamacions que fa a ERC: que es reuneixi la direcció estratègica de l'independentisme, que hi hagi coordinació a Madrid, i que, a la taula de diàleg, s'hi parli d'amnistia i d'autodeterminació. En forma de resolució, com que s'ha de votar, obligaria ERC a posicionar-se.

Fa un any

Esquerra i Junts van acordar, al debat del 2021, una proposta que fixava que "només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir el de l'1 d'Octubre" i que l'autodeterminació i l'amnistia són les úniques vies per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

La CUP-Un nou Cicle es va quedar en solitari amb la seva proposta de fer un referèndum abans que acabi "aquesta legislatura" (prevista fins al 2025), perquè Esquerra s'hi va abstenir i Junts, en defensa de l'1-O van dir, hi va votar en contra.   

També es van comprometre a impulsar una comissió de seguiment al Parlament sobre la taula de diàleg, però aquesta comissió encara no s'ha reunit.

La taula de diàleg i negociació

Tornarà a ser un dels temes d'aquest debat i més perquè, després de la reunió de la taula del 27 de juliol, en va sortir el compromís d'avançar en la "desjudicialització" abans que acabi aquest any amb la vista posada en la reforma del delicte de sedició. 

Al debat del 2021, les propostes sobre la taula van fer evident la divisió entre els socis de govern. ERC la va avalar amb els vots del PSC i dels comuns, mentre que Junts hi va fer notar el seu escepticisme amb una abstenció.  

A les portes del debat del 2022, el líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a reclamar, un cop més, que es reuneixi també una taula entre partits catalans. Des d'En Comú Podem, Jéssica Albiach demana "accelerar els treballs de la taula de diàleg" i que "no estigui sotmesa al calendari electoral".

La CUP-Un Nou Cicle plantejarà una alternativa a aquesta taula, "una alternativa al diàleg cec amb l'Estat, que tampoc pot ser l'independentisme màgic", com va apuntar Xavier Pellicer, amb la vista posada en l'àmbit internacional.

La CUP ja té enllestides propostes contra els desnonaments i a favor d'una farmacèutica pública, com era al seu programa electoral.

Debat sobre els impostos

Serà un debat també sobre la fiscalitat, potenciat per Andalusia, que ha eliminat l'impost de patrimoni. Precisament en resposta al president andalús i a la seva crida a empresaris catalans, ERC presentarà una proposta per reafirmar el model fiscal català actual, amb la intenció que s'hi sumin com més grups millor.

Veurem què fa Junts per Catalunya, que, al seu congrés del juliol, es va posicionar a favor d'eliminar l'impost de successions i d'analitzar la conveniència de tenir l'impost de patrimoni.

En Comú Podem presentarà una proposta concreta a favor de l'impost de patrimoni que obligarà els socis de govern a posicionar-se. Els comuns reivindicaran inversió en serveis públics, en especial per a sanitat i educació.

Ciutadans reclamarà un canvi perquè Catalunya "deixi de ser la comunitat que paga més impostos", com va assegurar Carlos Carrizosa.

El PP demanarà al president Aragonès que se sotmeti a una qüestió de confiança perquè, segons Alejandro Fernández, "és el govern més inestable de les 17 comunitats". Petició que, per prosperar, hauria de reunir uns suports que encara no té.

Dos dies de pausa

El debat d'aquest any comença aquest dimarts i no es reprendrà fins divendres, 30 de setembre. S'han deixat aquests dos dies al mig perquè la diputada de la CUP Eulàlia Reguant té judici al Tribunal Suprem, a Madrid, acusada de desobediència per no haver contestat les preguntes de Vox al judici pel procés el 2019. 

Mentrestant, al Parlament, els grups podran presentar les seves propostes fins aquest dimecres a les 9.30, amb un màxim de 15 per grup. El termini per presentar les propostes pactes amb altres grups, les transaccionals, acaba dijous a les 12 h. 

Amb una presidència del Parlament en funcions

Laura Borràs seguirà el debat des de dins de l'hemicicle, però a la tribuna de convidats, ara que està suspesa de les seves funcions com a  presidenta del Parlament.

Dirigirà el debat Alba Vergés, vicepresidenta primera, d'ERC, que és qui té les funcions de presidenta. Si en algun moment s'hi absenta, ho farà la socialista Assumpta Escarp, vicepresidenta segona.

Borràs no dimitirà i, per tant, no es pot activar el seu relleu. Tampoc hi ha hagut, fins ara, l'acord polític que reclama el PSC, i el seu líder, Salvador Illa, per substituir-la.

Pròximament...

El debat acabarà divendres amb la votació de les conclusions, amb l'atenció també en si Vergés comptarà el vot de l'exconseller i ara diputat de Junts Lluís Puig, com ho feia Borràs.

Les propostes en clau independentista ressonaran l'endemà, 1 d'octubre, en els actes de commemoració dels 5 anys de l'1-O.

Junts té reunió del seu consell nacional el 22 d'octubre. Hi ha pendent saber quan es farà la consulta a la militància, acordada al congrés del partit, i també com es formula la pregunta en relació amb com s'està complint el pacte de govern i si s'hauria de sortir del govern o no. 

D'altra banda, el debat servirà per veure també la sintonia entre el president Pere Aragonès i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, grup amb qui el govern voldria tornar a pactar els pressupostos per al 2023, com l'any passat, quan, gràcies a l'abstenció dels comuns, els comptes van poder tirar endavant. El conseller d'Economia, Jaume Giró, de Junts, ja ha iniciat converses amb els representants econòmics del PSC, Alícia Romero, i dels comuns, Joan Carles Gallego. El president Aragonès situa com a socis preferents per als pressupostos els comuns i la CUP.