Les claus del debat de política general, que obre el curs al Parlament

El govern afronta el primer debat en solitari, integrat només per representants d'Esquerra Republicana, després que Junts per Catalunya en va sortir, fa gairebé un any, l'octubre del 2022.  

El debat ha començat aquest dimarts amb el discurs del president Pere Aragonès, i acabarà divendres amb la votació de les conclusions, les anomenades propostes de resolució.

El president de la Generalitat ha emmarcat el seu discurs en tres blocs: balanç de la feina feta, nova acció de govern i resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya, amb el referèndum i l'amnistia com a eixos.

Aragonès reclama valentia al PSOE i Pedro Sánchez per poder votar en un referèndum que, diuen, és l'escenari que toca després de l'amnistia, que donen per feta.

L'any passat l'anunci de l'acord de claredat i les diferències en l'estratègia negociadora d'Esquerra van provocar la sortida de Junts del govern. I ara, Junts diu que farà d'oposició i posarà l'accent en la solitud del govern, amb només 33 diputats.

El to del debat i les propostes de resolució que s'acabin aprovant seran un termòmetre per mesurar les relacions entre els partits independentistes i, també, de com van les negociacions per investir Pedro Sánchez.

El context: el debat d'investidura

El debat al Parlament es produeix just quan, al Congrés dels Diputats, hi ha un primer debat d'investidura, el d'Alberto Núñez Feijóo, que tot apunta que serà fallit i, per tant, quan ja hi ha la previsió que hi hagi un segon debat d'investidura amb Pedro Sánchez com a candidat a president del govern espanyol.
 

Unitat independentista?

Fa un any la qüestió de confiança que Junts per Catalunya va treure durant el debat del 2022 va fer saltar pels aires el govern de coalició. En el rerefons, les diferents estratègies en la negociació amb el govern espanyol, amb la discrepància de Junts per la taula de diàleg.

El debat d'aquest 2023 deixarà una radiografia de com estan ara les relacions entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. També permetrà veure, o si més no intuir, com negociaran la investidura de Pedro Sánchez. Cadascú per la seva banda o hi haurà alguna coordinació?

Amnistia i autodeterminació  

Una de les claus serà veure si els grups independentistes, ERC i Junts, però també la CUP, pacten propostes de resolució sobre l'amnistia i l'autodeterminació, o no. I a l'expectativa també de quins suports reben.  

Els Comuns, a favor de l'amnistia, podrien sumar-se a una proposta que vagi "en la línia de la desjudicialització", com han defensat. El PSC, que fins ara ha volgut ser "prudent i discret", en paraules de Salvador Illa, en aquest debat s'hi haurà de pronunciar i decidir què vota.

L'acord de claredat  

El president Pere Aragonès defensa l'acord de claredat com "una de les eines" per aconseguir que Catalunya pugui decidir si vol ser independent, en un referèndum acordat amb l'Estat, i espera donar forma a una proposta catalana aquest 2023, amb agents polítics, socials i econòmics, com va dir per Sant Esteve.

Segons ha pogut saber TV3, aquest pròxim octubre, el president té previst donar a conèixer l'informe del grup d'experts per començar a donar forma a la seva proposta.

Les rèpliques de l'oposició

Els 8 grups parlamentaris tindran el seu torn d'intervenció dimecres, 27 de setembre, a partir de les 9 del matí. Primer el PSC (33 diputats), després Junts per Catalunya (32 diputats).

De major a menor, seguiran l'extrema dreta de Vox (11), la CUP (9), En Comú Podem (8), Ciutadans (6) i el PP (3). Acabarà ERC (33), que és el grup del govern.

Pressupostos 2023 i pressupostos 2024  

El PSC i els Comuns tornaran a reivindicar, en aquest debat, que "s'acceleri" l'execució dels pressupostos d'aquest any, que es van aprovar gràcies a un acord entre ERC, PSC i En Comú Podem. Salvador Illa insisteix que "Catalunya s'ha de posar en marxa". Jéssica Albiach, que "el govern no té rumb" i que cal que presenti un projecte de pressupostos per al 2024 que sigui "ambiciós".

El govern, en canvi, defensa que ja s'ha executat un 55% del pressupost d'aquest 2023.
 

Defensa del català  

El president de la Generalitat i la gran majoria de grups del Parlament comparteixen aquesta reivindicació, la de la defensa de la llengua, també a l'escola, en un context en què la dreta i l'extrema dreta estan minvant la seva presència a punts com València i les illes Balears.  

Veurem quines propostes es presenten en defensa del català de forma conjunta i amb quina majoria s'aproven. Un cop s'ha acordat l'ús de les llengües cooficials al Congrés, el Parlament podria insistir en les gestions per garantir l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Els Comuns presentaran una proposta perquè el Parlament es posicioni en contra d'un govern del PP i de Vox a l'Estat, perquè seria, segons Albiach, "una greu amenaça a l'autogovern de Catalunya, a la llengua i als drets i llibertats".

Fi del dèficit fiscal i traspàs de Rodalies

En el que serà el tercer debat de Pere Aragonès com a president, també ha insistit en la fi del dèficit fiscal, que el govern calcula que el 2021 va ser de gairebé 22.000 milions d'euros. També ha defensat que es gestionin des de Catalunya infraestructures, sobretot Rodalies. 

Sobre les Rodalies, pendents de si hi hagués algun acord entre ERC i el PSC, o no. Al debat del 2022, el grup Socialista-Units va defensar el traspàs de Rodalies cap a la Generalitat, en una proposta que incloïa el traspàs dels recursos econòmics i la titularitat de les infraestructures que es puguin segregar de la xarxa. Deixava fora, però, grans estacions i vies que vagin més enllà de Catalunya.  

Sense eleccions al Parlament a la vista

Les eleccions catalanes toquen el febrer del 2025, quatre anys després de les del 14 de febrer del 2021, i el president Pere Aragonès ha reiterat que no té la intenció d'avançar-les. Tant si aprova nous pressupostos per al 2024 com si prorroga els d'aquest 2023, el president podrà fer durar la legislatura tot el que toca.