Així desmenteixen el discurs de Mazón els organismes que depenen del govern espanyol

L'endemà que el president valencià, Carlos Mazón, centrifugués les culpes de la gestió de la dana en el seu discurs a les Corts valencianes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l'Aemet i la Unitat Militar d'Emergència (UME), que depenen del govern espanyol, han desmentit el relat que va fer del 29 d'octubre.

Segons el president de la Generalitat Valenciana, "va faltar informació i coordinació". Mazón va assenyalar especialment la feina de la Confederació, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica de la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera.

Aquest divendres va tornar a denunciar una "apagada informativa" de l'organisme de conca, a qui va retreure que no enviés avisos de màxima alerta amb prou claredat i que, en definitiva, n'informés poc, tard i malament.

El president va qüestionar que hi hagués un sol sensor a la rambla de Poio i s'ha queixat que els avisos --més de 200-- es notifiquessin tan sols per correu electrònic.

"Crida l'atenció que, davant una pujada tan espectacular del cabal, ningú de la Confederació pensi que no n'hi ha prou amb un correu electrònic. Ni una trucada, ni una paraula d'avís. Un simple correu entre 214 més."

La Confederació diu que és la Generalitat qui ha d'analitzar riscos

Consultada per TV3, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha justificat que les comunicacions s'han de fer per correu electrònic per tal que quedin correctament registrades, segons marca el protocol.

A més, han assenyalat que l'organisme aporta dades objectives, però que sempre és la Generalitat qui ha d'analitzar els riscos i generar les alertes a la població i les mesures per reduir l'impacte de la crescuda.

Mazón qüestionava que el president de la Confederació no hagués dit res de la situació crítica del barranc de Poio en la reunió del Cecopi d'aquella tarda, a la qual assistia telemàticament. Segons el president valencià, aquesta va ser l'evolució del cabal que la CHX els va notificar per mail:

12.07: 264 m³/s i tendència ascendent

13.42: 120 m³/s i tendència descendent

15.04: 55 m³/s

16.13: 28,7 m³/s

18.43: 1.686 m³/s, però no avisa del risc de desbordament

Mazón va criticar que no rebessin informació del barranc durant més de dues hores i que, mentrestant, es desbordés a l'altura de Paiporta a les 18.33 i "fos el causant dels pitjors estralls a la zona zero", segons el president valencià.

Per contra, va contraposar aquest fet amb la "informació exacta i puntual" que la Confederació va facilitar, va dir, sobre un segon fenomen hidrològic simultani: la crescuda del riu Magre i el risc de trencament de la presa de Forata.

Mazón va explicar que l'alerta als mòbils es va enviar després que a les 20.00 el secretari d'estat de Medi Ambient truqués a la consellera de Justícia des de Colòmbia informant-la que no es podia garantir que la presa de Forata resistís.

L'Aemet diu que estaven avisats del trencament de la presa de Forata

Respecte a l'Agència Espanyola de Meteorologia, el president valencià va posar en dubte l'encert de les seves previsions, malgrat que havia activat l'alerta vermella a les set del matí. Mazón reiterava que el pronòstic deia que a les 18.00 el temporal aniria a la baixa.

L'endemà de les inundacions, el portaveu de l'Aemet, Rubén del Campo, va admetre a RTVE que les previsions de precipitació de 180 litres per metre quadrat es van quedar curtes a la zona compresa entre Xiva i Utiel, on en unes hores va ploure tant com en un any sencer.

L'Aemet recorda que l'activació dels avisos vermells per pluges --els de nivell màxim-- es dona molt poques vegades i impliquen "un perill extrem" i que la situació sigui "d'una gravetat important".

Les prediccions i avisos de l'Aemet s'emeten de forma automàtica a la xarxa d'alerta nacional, de manera que arriben a les proteccions civils autonòmiques i estatal. En els casos més extrems, també sol haver-hi comunicació de forma telefònica o per correu, segons Del Campo.

Aquest dissabte, d'altra banda, l'Aemet ha assegurat que va alertar del risc de trencament de la presa de Forata tres hores abans que Protecció Civil enviés les alertes als telèfons mòbils mitjançant el sistema ES-Alert. 

Contradiu d'aquesta manera les declaracions de Mazón en què assegurava que no s'havia enviat l'alerta fins a les 20.11, quan el risc de trencament de la presa era "imminent". 

Fonts de l'Aemet, en canvi, asseguren que entre les 17.00 i les 18.00 hores -quan Mazón encara no havia arribat al Cecopi- ja es va alertar del risc que suposaven tant Forata com el barranc del Poio.

L'UME va activar-se "abans de rebre ordres oficials"

Els soldats de la Unitat Militar d'Emergències "no es mereixen les informacions que s'estan veient". Així de contundent s'ha mostrat Javier Marcos, general en cap de la UME, durant una roda de premsa a La Moncloa en què ha fet balanç i ha reivindicat la feina feta fins ara a la zona afectada per la dana del País Valencià.

"Hi ha sectors de la població per als quals vam arribar tard", ha admès, "però sí que estàvem en aquells rescats", ha reivindicat.

Marcos ha assegurat que, el mateix 29 d'octubre, efectius de l'UME van activar-se "hores abans de rebre ordres oficials".

"Ja feia hores que estàvem alertats", ha afegit, "i quan vam veure que la situació s'estava posant francament difícil (...) vam sortir."

Marcos ha detallat que 96 militars van sortir de la base de Bétera "a les 15.41" i que van trigar gairebé dues hores per arribar a Xiva. D'aquests, 56 soldats van aconseguir arribar més enllà, fins a la zona d'Utiel-Requena, i els altres 40 van haver de girar cua.

Mentre tornaven, Marcos assegura que van fer "heroïcitats" per anar rescatant gent atrapada a l'A-3. També atenent avisos de Paiporta que rebien del Cecopi, el centre de coordinació d'emergències. 

"Ningú podia avançar, però l'UME va avançar", ha remarcat Marcos.

Mazón obvia que una circular contemplava les alertes al mòbil

Una de les qüestions que més ha criticat la ciutadania és el fet que les autoritats no enviessin l'alerta de Protecció Civil als telèfons mòbils fins a les 20.12, quan l'aigua ja havia negat diversos municipis.

La consellera responsable de Protecció Civil, Salomé Pradas, va dir la setmana passada que no sabia que existia el sistema ES-Alert i que no l'hi van explicar fins uns minuts abans d'enviar els avisos.

Mazón insistia aquest divendres que aquesta eina "no s'havia fet servir mai a la Comunitat Valenciana i no està prevista en protocols". I afegia que només està contemplada per a accidents d'indústries químiques i ruptures de preses.

Amb tot, una circular de l'agost passat demostra que el servei està actiu des d'aquest any, en el marc del pla de prevenció d'inundacions.

Les comunicacions amb la delegació del govern espanyol

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, tampoc es va salvar de les crítiques de Mazón. El president li retreia que el dia 29 al matí no els convoquessin a una reunió amb organismes com Protecció Civil, l'Aemet, la Unitat Militar d'Emergències (UME) i Adif.

Bernabé manté que durant tot el matí va fer fins a quatre trucades a la consellera d'Interior, Salomé Pradas i, en algunes d'aquestes trucades, li va oferir la intervenció de l'UME.

Ho va negar el govern valencià, però unes imatges enregistrades al migdia per RTVE feien evident que aquest oferiment sí que va existir. No va ser fins a la quarta comunicació que Bernabé va demanar l'exèrcit.

La reunió del Cecopi

La Generalitat Valenciana va convocar a les 15.00 la reunió del centre de coordinació d'emergències, el Cecopi, per a les 17.00. Carlos Mazón hi va arribar a les 19.00, després de dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui hauria ofert la direcció de la televisió pública À Punt. Una qüestió que el president va eludir en la seva intervenció a les Corts Valencianes.

El president va voler deixar clar que quan va arribar a la reunió, després d'un trajecte en cotxe que "no va ser fàcil" per la situació del trànsit, "no va fer falta que ningú" el posés al corrent de la situació. També va negar que endarrerís "ni un segon les feines que s'hi van portar a terme".

Mazón s'hi va referit després que diversos mitjans publiquessin que els tècnics van haver de posar-lo al dia i que això hauria endarrerit la presa de decisions. Abans que arribés, alguns testimonis de la trobada relataven com la consellera Pradas entrava i sortia de la reunió, molt angoixada, mentre intentava contactar per telèfon amb el president valencià.

Els bombers forestals desmenteixen Mazón

El president valencià va reiterar que la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) creada pel govern anterior i que ell va derogar era un "òrgan fictici" amb "zero bombers, zero mitjans i zero eficiència".

Per contra, va defensar el "reforç" del servei de bombers forestals amb la implantació del tercer torn "durant 365 dies" i ha assenyalat que la plataforma d'aquest cos, on hi ha els sindicats, va "rebutjar el projecte de l'UVE".

Des de la secció sindical de la CGT dels bombers forestals han carregat aquest divendres contra Mazón i han denunciat que "en cap moment de l'emergència han activat tots els mitjans" de què disposen.

Des d'este sindicat i en alusió al q ha dit @carlos_mazon_ a les Corts hui, exposem:
- Portem treballant dècades 365 dies l'any, no ds d'ara com ha insinuat Mazón.
- En cap moment de l'emergència han activat tot els mitjans q disposem. Castelló de 20unitats, 8 cada dia.
? pic.twitter.com/K3mSyMiFao

— CGT-BOMBERS FORESTALS GVA (@BBFF_CgtPv) November 15, 2024

En un fil a X, han afirmat que el material que tenen per combatre inundacions "fa riure". També han denunciat que no s'ha materialitzat l'acord per al tercer torn, amb bombers disponibles les 24 hores els 365 dies de l'any.

A més, han assegurat que quan Vox va arribar a la conselleria "el primer que van fer va ser eliminar 13 milions d'euros del pressupost dels bombers forestals".