Què diu el "finançament singular" pactat per PSC i ERC: quines són les claus del model?

Un nou model de finançament és el principal punt del preacord a què han arribat Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

El text del preacord, fet públic aquest dimarts, no fa cap referència a "concert econòmic solidari" i es limita a parlar de "finançament singular". Sobre el nom, però, fonts d'Esquerra conclouen que "n'hi diran com voldran, però és innegable que té els elements que caracteritzen una relació de concert econòmic".

El model s'inspira "en l'ampli consens" que hi va haver al Parlament en els apartats de finançament quan es va aprovar la proposta de reforma de l'Estatut, l'any 2005.

També parteix de la proposta de finançament singular anunciada pel govern de Pere Aragonès el mes de març passat. De fet, després de l'aval de l'executiva del PSOE, els republicans destaquen que "no s'havia donat mai" que un partit de govern estatal "abracés de manera explícita" un model de finançament de la Generalitat.
 

Un nou paradigma basat en la bilateralitat

PSC i ERC asseguren que aquest model de finançament singular no vol "reformar" el model de finançament actual, sinó "canviar-lo sota un nou paradigma basat en la singularitat i la bilateralitat". L'objectiu és garantir "la suficiència financera i la sobirania fiscal" de la Generalitat.

El text considera l'actual model de finançament "caducat, poc transparent i insuficient" i preveu que el nou l'acordin la Generalitat i l'Estat, sense la participació de les altres autonomies. Aquesta relació bilateral ha de ser "compatible amb la participació en òrgans multilaterals" quan sigui necessari per l'àmbit dels acords.

El text acordat no explicita en cap moment la sortida de Catalunya del règim comú. Tanmateix, fonts d'Esquerra assenyalen que el model "no és una reforma més", sinó que de facto se surt del règim comú: "l'estació d'arribada no és compatible amb el règim comú", apunten.

L'Agència Tributària gestionarà el 100% dels impostos

Si tira endavant aquest nou model de finançament, la Generalitat s'encarregarà de "la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya".

Aquesta sobirania fiscal catalana s'exercirà a través de l'Agència Tributària de Catalunya, que gestionarà, recaptarà, liquidarà i inspeccionarà tots els tributs, excepte els de naturalesa local. No s'exercirà a través d'un consorci participat per l'Estat i la Generalitat, com defensava el PSC. 
 

El calendari cap al nou model de finançament

El nou model de finançament es posarà en marxa el 2025. Durant el primer semestre de l'any s'hauran de dur a terme els acords necessaris per materialitzar aquest model en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat.

L'any 2026, l'IRPF del 2025 ja es recaptarà a Catalunya. Això no vol dir que, a partir de l'1 de gener les empreses hagin de pagar l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana. Durant els primers mesos de l'any es posarà en marxa el model i, quan s'hagi acordat el traspàs amb l'Estat, s'informarà a les empreses que ingressin l'IRPF a la hisenda catalana.

ERC i PSC no han fixat cap data perquè el model estigui plenament operatiu.
 

Quines lleis caldrà modificar

El text del preacord estableix que caldrà fer "les modificacions legislatives necessàries", a partir del 2025. Entre les lleis que s'hauran de modificar hi ha la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i la llei de cessió de tributs a Catalunya.

La LOFCA exclou el País Basc i Navarra del règim comú amb una disposició, i tot fa pensar que s'haurà de fer el mateix amb Catalunya. Perquè tiri endavant aquest canvi de la LOFCA és necessària una majoria parlamentària que hi doni suport.
 

L'IRPF, el primer impost que es recaptarà

El primer tribut que es recaptarà íntegrament des de Catalunya amb el nou model serà l'IRPF. L'impost de la renda del 2025 es recaptarà l'any 2026 des de Catalunya.

Seguidament, serà el torn de l'IVA i l'impost de societats.

Un increment de la recaptació d'uns 30.000 milions d'euros

Amb el nou model de finançament, la Generalitat passarà de recaptar i gestionar el 9% dels impostos que es paguen a Catalunya al 100%.

Quan el govern va presentar, el març passat, la proposta de finançament singular calculava ingressar més de 25.000 milions més, amb dades del 2021.

Amb dades del 2023, aquest increment se situaria al voltant dels 30.000 milions. A aquesta quantitat, però, caldria descomptar-li tant l'aportació a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya com l'aportació a la solidaritat.
 

La quota de solidaritat, la diferència amb el concert basc

El tret principal diferencial del model pactat entre Esquerra i els socialistes respecte al concert econòmic basc és la quota de solidaritat. És una quota que el text assenyala que "ha de ser explícita i s'ha de reflectir de manera transparent", a més d'estar limitada pel principi d'ordinalitat.

El document no detalla quina serà la quota de solidaritat ni quin mètode es farà servir per calcular-la.
 

Traspàs de recursos a l'Agència Tributària

El preacord preveu que el proper govern ha de tenir com a "prioritat" el desenvolupament de la hisenda catalana, a través de l'Agència Tributària de Catalunya.

Per posar en marxa el nou model de finançament, el preacord preveu "el traspàs dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics" a l'Agència Tributària de Catalunya.

Aquest traspàs es farà seguint el model d'altres que ja s'han fet, com el dels Mossos d'Esquadra.

Blindar el principi d'ordinalitat

El preacord preveu que el finançament de Catalunya "ha de respectar el principi d'ordinalitat" i que, en cas que això no es compleixi l'any 2025, caldran "mesures compensatòries".

La setmana passada es van fer públiques les dades de liquidació del Ministeri d'Hisenda corresponents al 2022, que situen Catalunya com la tercera comunitat que més aporta a l'Estat per habitant, però la desena a rebre recursos.

L'ordinalitat és un dels criteris que s'han de seguir durant el temps que passi fins al desplegament del nou model. El text estableix que "les contribucions de les comunitats autònomes per habitant, ordenades en una escala de major a menor, han de mantenir el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben".

Un altre dels criteris d'aquesta transitorietat és la creació d'un consorci Estat-Generalitat que s'encarregui de la gestió i l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya davant del "dèficit d'inversions a Catalunya i la baixa execució de les inversions previstes".
 

Un percentatge de participació estatal en tributs

L'aportació a l'Estat com a pagament dels serveis que presta a Catalunya es farà a través d'un percentatge de participació en els impostos i no amb una transferència. Encara no hi ha detalls sobre quin serà aquest percentatge ni tampoc se sap com es farà el càlcul de la despesa que fa l'administració estatal a Catalunya.

Fonts d'Esquerra confien que, mentre l'únic impost completament traspassat sigui l'IRPF, aquesta aportació no es farà perquè estarà coberta pels impostos que l'Estat encara recaptarà a Catalunya.

Aquestes fonts assenyalen que tant l'aportació a l'Estat com la quota de solidaritat són mecanismes que tindran sentit quan el model estigui completament desenvolupat, no en transitorietat.

La constitucionalitat del model

El preacord entre Esquerra i PSC "encaixa perfectament en la Constitució", segons fonts republicanes. Des d'ERC també s'assenyala que l'Institut d'Estudis de l'Autogovern considera que el model de finançament és constitucional, tot i que no descarten que es pugui impugnar i portar al TC.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 marcava un perímetre pel que fa a finançament autonòmic i assenyalava que el text estatutari no podia influir en el finançament de la resta de les comunitats.

De fet, fonts republicanes apunten que la sentència establia que el finançament autonòmic no s'havia de detallar en l'Estatut, sinó que el marc de referència és la LOFCA, com es farà ara.