Les claus del que està passant al Brasil: de la bancada BBB al paper de Bolsonaro
La polarització extrema del Brasil va més enllà de l'enfrontament dreta-esquerra i gira al voltant del respecte a la democràcia
Hi havia símptomes que podria passar i ha passat. La tensió d'un país dividit en dos s'ha visualitzat aquest diumenge al Brasil amb una imatge que ja es va veure fa dos anys a Washington, amb l'assalt al Capitoli. Milers de seguidors de l'expresident Jair Bolsonaro han assaltat la seu dels tres poders: el Parlament, el Palau del Govern i el Tribunal Suprem.
El govern de Lula da Silva ha agafat el control de la capital del país i persegueix els que han participat en la revolta. Ja hi ha més d'un miler de detinguts.
Els assaltants no accepten la victòria a les urnes de Luiz Inácio Lula da Silva i, com ja van fer els seguidors de Trump el 2021, denuncien suposades irregularitats en les eleccions presidencials. Entenen que els resultats no són legítims i, a més, apel·len a un suposat risc que Lula converteixi el Brasil en un país comunista.
De fet, el mateix expresident ha estès la idea de frau electoral des de fa mesos, fins i tot anys. En un discurs a la mateixa plaça dels Tres Poders on s'han viscut els aldarulls aquest diumenge, el 7 de setembre del 2021 Bolsonaro ja va fer amenaces colpistes contra el poder judicial. Va enaltir la desobediència contra la Justícia i va avançar que les eleccions serien una "farsa patrocinada pel Tribunal Superior Electoral".
A més, malgrat que el 2018 va guanyar les eleccions amb urnes electròniques, el president va insistir aleshores en una idea que va repetir en la campanya: hi hauria frau electoral perquè les urnes no eren segures.
Protestes des de les eleccions
Lula va tornar al poder 12 anys després, amb una victòria per la mínima. Va aconseguir el 50,9% de vots a la segona volta davant el 49,1% de Jair Bolsonaro, que no va reconèixer la victòria del seu contrincant i va marxar a Florida, als Estats Units, on continua residint. Abans de marxar, en un missatge amb els ulls plorosos que va compartir a les xarxes socials, va afirmar que havia "perdut una batalla, però no la guerra".
L'endemà mateix de les eleccions, partidaris de Bolsonaro van tallar carreteres i els accessos a l'aeroport de Sao Paulo, el més important del Brasil. L'expresident va demanar als manifestants que deixessin d'interrompre el transport de mercaderies per al comerç, però no va desanimar les persones que havien acampat fora de les instal·lacions militars demanant un cop d'estat per mantenir-lo al poder.
Aquests campaments de protesta reclamant el retorn de Bolsonaro no s'han començat a desmantellar fins aquest dilluns.
Les eleccions es van fer a finals d'octubre i fa tot just 9 dies, l'1 de gener, Lula da Silva prenia possessió com a president d'un govern de coalició en què el Partit dels Treballadors té majoria. Aquell dia, la policia brasilera va detenir un home amb explosius i un ganivet que intentava accedir a l'esplanada de la capital del país per on havia de passar Lula en el camí cap al Parlament.
A més, Bolsonaro, seguint l'exemple de Trump amb la presa de possessió de Joe Biden, no va assistir a l'acte.
Qui hauria ordenat l'assalt?
És la gran incògnita que s'està investigant.
Lula da Silva fa responsable el seu antecessor d'haver-los encoratjat. Bolsonaro, que per primer cop ha reconegut la legitimitat de la presidència de Lula, ha condemnat --de puntetes-- la invasió dels seus seguidors, però nega cap responsabilitat en el que ha passat.
"Les manifestacions pacífiques dins de la llei formen part de la democràcia, però les invasions i depredacions d'edificis públics com s'ha produït avui, així com les practicades per l'esquerra el 2013 i el 2017, estan fora de regla", ha dit en un tuit.
Qui són els manifestants: les 3 B
Segons Jean Wyllys, periodista i exdiputat del Parlament brasiler pel Partit Socialisme i Llibertat, el perfil majoritari dels assaltants és el d'un home blanc, de més de 50 anys i resident als estats del sud del país, que han concentrat el vot de l'extrema dreta.
En una entrevista a "Els matins" de TV3, ha afegit que al darrere "hi ha un moviment molt ben articulat, amb empresaris del sector agrari, pastors evangelistes d'esglésies fonamentalistes i influencers digitals", els encarregats de difondre les fake news que hi ha darrere del discurs de l'extrema dreta.
Són l'anomenada bancada de les 3 B: bíblia, bala i bou. Grups evangèlics, armamentistes i de l'agroindústria que tenen molt de pes al Congrés i que han estat el pal de paller de Bolsonaro. Per garantir-se el seu favor, Bolsonaro ha impulsat polèmiques mesures a favor de la tinença d'armes --l'ús de les quals s'ha disparat--, contra la protecció de l'Amazònia o de gran conservadorisme social.
Ara veuen en perill el que han aconseguit durant els quatre anys de bolsonarisme i saben que compten amb moltes simpaties dins l'exèrcit i la policia.
Tot plegat, amb ideòlegs com Steve Banon. Bolsonaro s'ha convertit en el màxim representant de l'extrema dreta a l'Amèrica del Sud i, a més de tenir vincles amb els sectors ultradretans dels Estats Units, també manté relacions amb partits de l'extrema dreta europea, entre els quals hi ha Vox.
