Coalicions a Alemanya: el semàfor i la gran coalició prenen força davant Kènia o Jamaica
La fragmentació del vot i el descens de les dues grans forces requerirà molt probablement una entesa de tres partits
Els alemanys han votat aquest diumenge quin polític agafarà el relleu de Merkel, però les opcions per formar govern estan ben obertes: l'alta fragmentació del vot segurament farà insuficient un bipartit i obligarà a una entesa entre tres forces.
Aconseguir un govern i una legislatura estables requerirà unes negociacions postelectorals que no es preveuen fàcils, i que segurament seran llargues.
En principi, segons els resultats de les eleccions, les dues coalicions més probables són la formació d'un tripartit entre els socialdemòcrates, Els Verds i els liberals, o la repetició de la gran coalició entre l'SPD i la CDU, però ara liderada pel candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz.
Semàfor, Jamaica o Kènia, els noms de les possibles coalicions
De tota manera, les possibilitats són tantes i estan tan obertes que s'han batejat amb noms sorprenents les coalicions que podrien sortir dels resultats electorals.
La coalició més ben situada és l'anomenat semàfor: el vermell socialdemòcrata, el groc liberal (FDP) i el verd ecologista.
Hi ha tres possibilitats més que, pels seus colors, han rebut noms de banderes de països: La jamaicana uneix el negre cristianodemòcrata, el verd ecologista i el groc liberal.
L'alemanya la formarien el negre cristianodemòcrata, el vermell socialdemòcrata i el groc liberal. I la keniana la integrarien el negre cristianodemòcrata, el vermell socialdemòcrata i el verd ecologista.
Una altra coalició amb què s'ha especulat però que ha quedat descartada pels resultats és la vermell-vermell-verda: hauria estat un tripartit d'esquerres format per socialdemòcrates, postcomunistes (Die Linke) i ecologistes.
Aquesta és precisament la fórmula que ha governat la ciutat estat de Berlín els últims anys.
De bipartits a tripartits
En tot cas, els anomenats Volksparteien, literalment "partits populars" alemanys, és a dir la Unió Cristianodemòcrata, la CDU, i el Partit Socialdemòcrata, l'SPD, han perdut pistonada i s'hauran d'esforçar molt si volen governar.
Sembla improbable que es puguin repetir coalicions de només dos partits, com la de la CDU i l'SPD, o bé una entesa entre la CDU i Els Verds, com passa a Baden-Württemberg.
"En situacions de poca claredat, de tensió o de crisi sempre hi ha una tendència cap a l'estabilitat", analitza el politòleg Hajo Funke.
L'extrema dreta, fora de les travesses
El que queda completament descartat és el color blau de la ultrapopulista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya, AfD. És l'únic partit parlamentari amb què cap altre partit està disposat a governar.
Les enquestes havien apuntat que l'AfD podia perdre la meitat del suport electoral de fa 4 anys, en què va obtenir el 12,6% dels vots. Finalment la davallada ha estat força menor, un 10,3%, però malgrat tot, ningú compta amb ells per governar:
"Això passa pels punts absurds que tenen en el programa: volen que Alemanya surti de la UE, la qual cosa seria econòmicament i políticament autodestructiva", explica Funke.
- ARXIVAT A:
- Eleccions Alemanya Alemanya