Les comunitats indígenes es reivindiquen com a protectores de la biodiversitat a la COP15

El 91% dels territoris indígenes té un estat ecològic molt bo, però a molts països les seves comunitats encara són expulsades i pressionades per a l'explotació de recursos naturals

Cori Calero/Marta JerezActualitzat

Les comunitats indígenes són claus per a la cura del planeta. Ocupen menys d'una quarta part del territori, però protegeixen el 80% de la biodiversitat de la Terra. Tot i això, moltes s'enfronten a grans pressions, ja que en molts països encara són expulsades dels seus territoris i pressionades per a l'explotació dels recursos naturals.

A la Cimera de la Biodiversitat de Mont-real, a diferència d'altres, els indígenes poden entrar a la majoria de sales de negociacions, i en el text que s'ha d'acordar s'hi inclou que els països respectin els seus drets.

De fet, informes científics conclouen que els objectius de biodiversitat no s'aconseguiran sense la inclusió dels pobles indígenes i el respecte dels seus drets.


Rehanna Thomas, indígena del poble akawaio, de l'Associació de pobles amerindis, explica que estan en aquesta cimera perquè volen formar part de la presa de decisions perquè ells són els que sostenen l'ecosistema dels boscos i ho han fet durant anys.

Un dels punts que esperen acordar en aquesta cimera és que la protecció de la natura segueixi l'exemple indígena i que siguin ells qui en gestionin els seus territoris. De fet, segons l'ONU, en els territoris indígenes s'hi troba el 80% de biodiversitat i això fa que hi hagi molts interessos econòmics i polítics.

 

Temen ser expulsats de casa seva

Els indígenes pesquen, recol·lecten i cacen en més de 38 milions de km2 de terra en 87 països. I el punt clau d'aquesta cimera, protegir almenys el 30% de la natura, per als indígenes no és tan positiu com sembla, els fa témer que alguns governs utilitzin la protecció d'una àrea per expulsar-los de casa seva.


Wilfredo Tsamash Cabrera, membre de l'Associació interètnica de desenvolupament de la selva Peruana, assegura que per ells és un conflicte que es creïn àrees protegides perquè hi ha una vulneració dels drets en els territoris ancestrals.

"Durant milers d'anys hem reservat, conservat i protegit amb les nostres vides aquesta important selva amazònica que per a nosaltres és el nostre mercat, el nostre hospital"


Més protecció, millor biodiversitat

L'ONU reconeix que el coneixement indígena de conservació de la natura ha de complementar el científic. Un estudi en què participa WWF revela que els territoris indígenes estan millor conservats, el 91% té un estat ecològic molt bo.

Jennifer Corpuz, indígena del poble Kankana Ey Igorot, representant dels Indígenes de Filipines, assegura que fins i tot a les parts més profundes de l'Amazones la gent té cura de la natura i aquesta és la raó per la qual allà la biodiversitat és tan bona.

"El govern vol tenir el control de les àrees protegides i els indígenes volen tenir el control perquè el territori no es destrueixi"

En aquesta COP de biodiversitat, els indígenes equatorians han demanat finançament per protegir l'Amazònia i han denunciat que els territoris aborígens no reben mai els diners assignats per part dels països desenvolupats.  Reclamen els diners per gestionar ells mateixos la protecció dels seus boscos. Volen poder restaurar els danys causats, i entre altres coses, tornar a plantar arbres allà on se n'han talat.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaAmazòniaBiodiversitat
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut