Aquest dimarts és el torn de les conclusions definitives de les acusacions. La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox exposaran oralment els seus arguments davant del tribunal. La Fiscalia ho farà al matí, i l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox ho faran a la tarda.

A la darrera sessió, les tres acusacions van elevar les conclusions a definitives, és a dir, mantenen la mateixa petició de pena i els mateixos delictes. Només hi havia una variació: Vox va rebaixar l'acusació a Santi Vila a desobediència i va retirar la petició de presó.

En aquesta fase d'informes, però, desgranaran els arguments i les idees principals de les seves tesis.
 

Les furgonetes que traslladen els presos independentistes ja han arribat al Suprem. Avui, podran sentir com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exposen oralment els seus arguments davant del tribunal.
 

En una entrevista a "Els matins", l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, s'ha mostrat sorpresa davant les peticions de penes de l'acusació. Arderiu diu que "sembla que estiguem al minut 0, no s'han canviat coses bàsiques com que la DUI no es va publicar".
 

El fiscal emèrit del Tribunal Suprem ha declarat a "Els matins" que crida l'atenció que a les conclusions del Ministeri Fiscal es demani l'aplicació de l'article 36 "quan no és habitual que ho faci". També dubta que el Tribunal trobi raons per deixar els presos independentistes en llibertat.

Aquest dimarts les acusacions exposen les seves conclusions definitives. És l'única sessió del judici del procés d'aquesta setmana. 

La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació particular de Vox exposen oralment els seus arguments davant del tribunal. Comença el Ministeri Fiscal.
 

Comencen els fiscal i, per fer-ho, els quatre fiscals estan a la sala segona del Tribunal Suprem: Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno. És el primer dia que estan tots quatre a la sala.

El primer en presentar les conclusions és Javier Zaragoza.

 

El fiscal comença la seva intervenció reiterant les acusacions. Nega que es persegueixin idees polítiques i assegura que es va voler liquidar la Constitució.

"La raó és, ni més ni menys, haver intentat liquidar la Constitució espanyola de 1978, l'instrument bàsic de la nostra convivència, que ha convertit Espanya en una democràcia consolidada. La raó és haver atacat greument l'ordre constitucional mitjançant procediments il·legals, vies de fet, mètodes coactius, i utilitzant la violència en aquells moments en què ha calgut. Tot això a l'empara d'un suposat dret d'autodeterminació que no té suport normatiu nacional ni internacional."

El fiscal assegura que "el dret d'autodeterminació que no té suport normatiu nacional i internacional". Diu que la Constitució espanyola no el reconeix, com tampoc el reconeix la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

"Tampoc no té cobertura normativa internacional", afirma el fiscal, que hi afegeix que no hi ha ni una sola resolució de les Nacions Unides que empari l'autodeterminació d'un territori que té aquest nivell d'autogovern i que s'emmarca dins un estat democràtic. També nega el dret a la secessió: "No només no hi ha dret moral a la secessió, sinó que hi ha obligació cívica i legal de defensar la Constitució."

Zaragoza acusa Junqueras de negar-se a dialogar i de responsabilitzar-ne els qui compleixen la llei:

"El processat Junqueras, que és un notable expert en la utilització de sofismes, argumentava en aquest monòleg inicial i no contradictori, que ens va regalar el dia 14 de febrer, que l'Estat mai va tenir la intenció de dialogar, i encunyava per a això el concepte o la síndrome de la cadira buida, per responsabilitzar l'Estat de la falta de diàleg, de la falta de solució al conflicte, i justificar així tot el que s'estava desenvolupant. Ho diré d'una altra manera: qui trenca i trenca greument la legalitat democràtica, que es col·loca al marge de la llei, qui es nega en rodó a dialogar en el marc de les institucions i dins les vies democràtiques responsabilitza els qui acaten, compleixen i respecten les normes democràtiques de no solucionar aquesta qüestió, precisament per subjectar i respectar la Constitució i les lleis democràticament aprovades. Crec que això mereix moltes qualificacions, però jo diria que és un exercici de cinisme sense precedents."

"No és admissible que es vulnerin principis democràtics i drets fonamentals. No hi ha democràcia sense respecte a la llei", manté Javier Zaragoza.

Reitera que no es criminalitza el vot, sinó que es persegueix desobeir reiteradament les resolucions judicials, incloent-hi les que prohibeixen un referèndum il·legal.

Zaragoza justifica l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre: "És legítim usar la força necessària per garantir el compliment d'un mandat judicial."

Zaragoza afirma: "El dret de participació política no ens pot conduir a exonerar de responsabilitats els qui s'hagin saltat les lleis."

El fiscal assegura que es tracta d'un judici amb totes les garanties i que les proves confirmen els fets de l'escrit de l'acusació: "Cap dels acusats no ha assumit responsabilitats."

Així ho argumenta el fiscal:

"Els incidents que es van produir al llarg d'aquest mes que pot qualificar-se d'insurrecional no eren més que una legítima expressió, segons ells, del dret a manifestar-se de manera cívica i pacífica. Bé, jo recordo encara la pericial dels experts de la no violència que deien que eren 'actes convencionals, propis dels exercicis del dret de manifestació'. Jo crec que això és pervertir el llenguatge. Va haver-hi violència física, hi va haver violència compulsiva o intimidatòria."

"El que va succeir a Catalunya entre el març del 2015 i l'octubre del 2017 i, sobretot, els mesos de setembre i octubre del 2017 és el que en la terminologia de Kelsen, aquest il·lustre jurista austríac que va haver de fugir els anys 30 als Estats Units davant l'auge del nazisme, es diu cop d'estat. Va ser un cop d'estat que, a judici de Kelsen és, ni més ni menys, la substitució d'un ordre jurídic per un altre per mitjans il·legals. I això és el que pretenien els acusats: derogar un dels objectius que s'inclouen en l'apartat primer de l'article 472 del Codi Penal, derogar, suspendre o modificar, totalment o parcialment la Constitució, i declarar la independència d'una part del territori nacional, que és l'objectiu que s'esmenta en l'apartat cinquè. Això és el procés."

Zaragoza justifica que no és sedició perquè es van mobilitzar 6.000 policies per reforçar la seguretat, i diu que això no és normal, com també va ser excepcional l'aplicació de l'article 155. Assegura que "no calen armes ni militars ni un estat de setge per a la rebel·lió" i diu que els fets van ser televisats i els va veure tothom.

Pel fiscal, hi ha proves que confirmen aquest concert criminal per delinquir entre el Parlament, la Generalitat i associacions civils.

El fiscal Zaragoza defensa ara que hi havia un "concert criminal per delinquir" que se sustentava sobre aquests tres pilars. En aquest sentit, cita Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i els assenyala perquè manté que "la mobilització popular és una de les armes imprescindibles per empènyer aquest procés".

Javer Zaragoza cita ara les proves contra els acusats. En primer lloc enumera una sèrie de fets que, segons la fiscalia, provarien la culpabilitat de Junqueras. L'acusa de ser el motor principal de la rebel·lió.
 

En primer lloc, Zaragoza diu que Junqueras és qui és present juntament amb "el processat rebel" quan presenten la pregunta del referèndum.

"Segon element fàctic", segons Zaragoza: "Assumeix la Vicepresidència d'Economia, el mes de juliol del 2017, assumeix el control dels processos electorals".

El tercer element és l'aprovació del decret de convocatòria del referèndum firmat per Junqueras i Puigdemont, i la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

El quart element, per Zaragoza: "Els seus dos principals càrrecs polítics, el secretari general de Vicepresidència i d'Hisenda, els senyors Lladó i Salvadó, eren els encarregats de tota la infraestructura i desenvolupament, control del referèndum i del desenvolupament i creació de les estructures d'estat."

En cinquè lloc assenyala que és "un partícip qualificat del procés, qui pilotava aquest pla, i així s'esmenta en les reunions que s'inclouen en l'agenda Moleskine, amb Turull, amb Romeva, amb Rovira, etc.".

En sisè lloc cita la reunió del 28 de setembre amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra.

El setè element fàctic declara que és Junqueras qui va traslladar el resultat del referèndum al Parlament de Catalunya per complir el que preveu la disposició final tercera de la llei transitorietat jurídica: "Per a l'entrada en vigor d'aquesta llei i, per descomptat, la conseqüència jurídica obligada: la derogació de la Constitució."

I finalment, en vuitè lloc, apunta la responsabilitat de Junqueras per les nombroses crides a la mobilització de centenars de milers de ciutadans.
 

El fiscal Javier Zaragoza enumera els fets que demostrarien la responsabilitat de l'exconseller d'Interior: "Hi ha diverses proves que demostren la intervenció de Forn en aquests fets, com ara entrevistes a mitjans de comunicació i correus electrònics."

Zaragoza afirma que Forn sempre va tenir el control dels Mossos d'Esquadra i que a la Junta de Seguretat va prioritzar preservar la seguretat ciutadana l'1-O.

Acusa els Mossos de tancar l'1% dels col·legis i afirma que a 89 centres van fer intents frustrats d'impedir la votació. També els retreu que haguessin requisat urnes només en acabar la votació.

El fiscal diu que hi havia un estat d'excepció i que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els amos i senyors de l'ordre públic a Barcelona:

"Excepcional va ser llançar dos milions de persones al carrer per protegir un acte il·legal i que s'arribés a declarar la independència."

El lletrat que ha començat a exposar les conclusions del ministeri fiscal conclou:

"No els demano que renunciïn a les seves conviccions. Això és una democràcia. Però no les poden imposar. Els exigeixo que respectin les lleis."

Intervé el segon fiscal del dia, Jaime Moreno. Afirma que es van utilitzar els Mossos d'Esquadra i que tenien la missió que se celebrés el referèndum.

Assegura que "L'ús de la força resulta legítim i, fins i tot, legal i necessari en un acte d'aquesta transcendència, per fer complir l'ordre judicial."
 

Es pregunta el fiscal Moreno, que assegura que el dret de vot té límits. "Millor que jo ho pot explicar una sentència d'aquesta sala de condemna del 9N", afegeix. Diu el fiscal:

"La idea no és si votar o no votar no és delicte, la idea és que la democràcia, votar, no és possible sense un respecte escrupolós a la llei."

Justifica la violència per la destrossa que es va fer als cotxes, les pedres llançadea a alguns agents i les cadenes humanes de persones entrellaçades, Diu que això és intimidació als agents.

I també assegura que hi va haver violència física, perquè es va ferir 93 agents:

"Hi va haver violència física contra agents, amb informes mèdics. Va ser clarament una conducta violenta, amb cops de puny i de peu."

"Estem davant d'uns fets que van provocar 1.093 ferits" i en fa responsables els acusats. Diu que no són responsables només dels lesionats  d'una de les parts i diu el perquè: "No només per no desconvocar el decret de convocatòria, signat per tots, sinó per encoratjar la població a acudir als llocs per defensar i produir aquest enfrentaments."

Ho assegura el fiscal Jaime Moreno, que ho argumenta així:

"No era una protesta. O no només era una protesta. La protesta s'hauria pogut fet de qualsevol altra manera en qualsevol altre moment, respectant els terminis que marca la llei de reunió i manifestació. No es va complir ni en una sola ocasió. Per què? Perquè no era una protesta, era un acte d'obstaculització, intimidant i violentant aquesta investigació policial que els arribava al cor de l'organització. Protestes o preteses protestes que se celebren in situ i que obstaculitzen, bé impedint la sortida de la comissió judicial o bé l'arribada, com s'esdevé a Unipost. La sala ha tingut ocasió de comprovar-ho. És a dir, era la demostració de força que a Catalunya la Constitució o la força no estaven en mans de qui l'ostentava legítimament. En segon lloc: la segona manifestació de força a què m'he referit ha estat acovardir, ostigar, fer fora les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Per què? Perquè eren l'amenaça, perquè eren la mà executiva que podia complir ordres judicials."

Així defensa el fiscal Moreno que hi va haver violència l'1 d'octubre:

"L'1-O es va celebrar perquè es va demanar a la gent que es posés en actitud intimidant davant de les escoles. La resistència passiva es va tornar activa. La violència de l'1-O va ser la necessària, ni més ni menys."

Moreno defensa que s'ha provat que sí, i que s'haurien pogut evitar desconvocant el referèndum:

"A Junqueras i Forn se'ls va advertir d'un escenari de possible violència en tres reunions clau. Tot i així, no van desconvocar el referèndum."

Moreno reprodueix paraules de la declaració del major Trapero per justificar que hi va haver violència:

"Ho va dir Trapero en una fase lapidària. Esperava que l'1-O no s'hagués de lamentar una desgràcia. Es referia a alguna cosa més que afortunadament no va passar, però d'enfrontaments és evident que n'hi va haver. Davant del que Puigdemont va declarar -'Si hi ha violència, declararé la independència'-, el judici d'inferència està servit."

"Tots ells eren conscients que segur que hi hauria enfrontaments. 'Per no privar-me de celebrar el referèndum, accepto que hi pugui haver enfrontaments. Perquè no s'avorti el referèndum, desconvocant-lo o bé per les forces de seguretat, m'enfrontaré.'"