Les conseqüències jurídiques per a Puigdemont després d'anunciar que serà candidat al 12M

Tres anuncis amb conseqüències jurídiques.

Primer: Carles Puigdemont ha fet oficial que serà el candidat de Junts a les eleccions del 12 de maig.

Segon: Si té majoria per ser investit president de la Generalitat, s'ha compromès a tornar encara que la llei d'amnistia no estigui aplicada.

I tercer: Ha renunciat a presentar-se a les eleccions europees del 9 de juny.

Si posem aquests tres anuncis sobre el calendari, se sobreposen a l'aprovació final i a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, que es preveu per a finals de maig.

Per tant, tot plegat tindrà conseqüències en les dues causes judicials obertes contra Carles Puigdemont.

La causa per malversació agreujada i desobediència per l'1-O  

Per aquests fets, hi ha una ordre de detenció vigent contra Puigdemont. Per tant, si torna aniria a la presó.

Quan la llei d'amnistia entri en vigor, el text deixa clar que s'han d'aixecar de forma immediata les mesures cautelars. És a dir, han de caure les ordres de detenció. Però també s'especifica que tot això ho haurà de decidir cada jutge que porti alguna causa relacionada amb el procés.

En aquesta causa de Puigdemont, el magistrat que haurà d'interpretar la llei és el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena.

La llei d'amnistia també li marca els terminis. El magistrat té un màxim de dos mesos per decidir, primer, si aquesta causa de l'1-O oberta contra Puigdemont quedaria coberta per l'amnistia. I en cas que consideri que sí, aplicar-li la llei. Això suposaria, com a mínim, retirar-li l'ordre de detenció.

Després, el jutge podria plantejar dubtes, si els tingués, sobre la constitucionalitat de la norma o sobre el seu encaix en la legislació europea abans d'arxivar-li definitivament la causa.

Tot això posat sobre el calendari voldria dir que a finals de juliol, com a molt tard, Carles Puigdemont podria tornar sense risc d'anar a la presó. Això sempre que Llarena considerés que la causa per malversació agreujada per l'1-O queda coberta per la llei d'amnistia.

La causa per terrorisme de Tsunami

Des del 29 de febrer, Carles Puigdemont té una segona causa judicial oberta, també al Suprem.

En aquest cas, és per terrorisme per les protestes postsentència del procés de Tsunami Democràtic. Un delicte, el terrorisme, que la llei d'amnistia no cobreix si s'han comès de forma intencionada violacions greus de drets humans.

Amb tot això, qui haurà d'interpretar si aquesta causa queda coberta o no per l'amnistia és la magistrada del Suprem Susana Polo, l'actual instructora del cas.

Si conclou que la causa de Tsunami no queda amnistiada, la decisió de Puigdemont de no presentar-se a les eleccions europees tindrà conseqüències jurídiques.

El mandat de Puigdemont com a eurodiputat dura fins al 16 de juliol, quan comença la nova legislatura del Parlament Europeu. Però abans, a tot estirar el 10 de juny, s'ha de constituir el nou Parlament de Catalunya. I un cop Puigdemont accepti l'acta de diputat, perdrà la d'eurodiputat. És l'una o l'altra.

Quan deixi de ser eurodiputat, Puigdemont perdrà la immunitat, és a dir, la protecció que té davant la justícia espanyola. 

Sense aquesta protecció, el Suprem ja el podria citar a declarar per terrorisme sense cursar cap suplicatori. És a dir, sense demanar permís al Parlament Europeu. Després i si ho considerés oportú, podria enviar-lo a presó provisional.

Des de la defensa de Puigdemont, creuen que tot això no passarà perquè sostenen que la causa de Tsunami també hauria de quedar amnistiada.

En tot cas, pas a pas. De moment només s'ha confirmat el compromís de Carles Puigdemont de tornar si té majoria per ser investit president, amb amnistia aplicada o no.