Les contradiccions de Nieto al Suprem davant les preguntes d'acusació i defensa

En una declaració que estava previst que durés només 30 minuts i que finalment s'ha acabat a l'hora de dinar, l'exsecretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha fet aquest dilluns dos relats molt diferents del que, segons ell, va passar la tardor del 2017.

En els interrogatoris de les acusacions, i a diferència del que van fer els seus superiors Mariano Rajoy, Soranya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido, Nieto ha assumit la responsabilitat de l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l'1-O.

També ha fet afirmacions contundents: "no hi va haver càrregues policials", "es va poder votar perquè els Mossos no van complir les ordres judicials" i un ús major de la força "hagués estat emparat per la llei."

Després dels interrogatoris de les acusacions i d'un recés de mitja hora, poc després de dos quarts d'una ha arribat el torn de les defenses, que han aplicat el tercer grau al testimoni.

Entre 60.000 i 90.000 agents per impedir l'1-O?

Ha començat Xavier Melero, advocat de l'exconseller Joaquim Forn, que li ha recordat dues entrevistes que va concedir a mitjans de comunicació poc després de l'1-O.

Segons Melero, en aquestes entrevistes, Nieto va dir que haguessin calgut entre 60.000 i 90.000 policies per impedir el referèndum, i li ha preguntat si també ho pensava ara.

L'advocat Xavier Melero interroga Nieto mentre el seu defensat, Joaquim Forn, el segueix amb atenció

L'exsecretari d'estat s'ha resistit a contestar la pregunta directament, i quan el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha comminat a fer-ho, ho ha matisat:

"El que es preguntava no és si es podia impedir l'1-O, sinó si es podien haver evitat les imatges que es van veure de gent anant a votar, si s'hauria evitat, en definitiva, que hi hagués hagut algun tipus d'imatge en referència a una reivindicació de celebració."

"Per aconseguir això, hagués calgut un nombre d'efectius molt grans. Va ser un treball que es va fer al seu dia, de com es pot evitar qualsevol tipus de manifestació entorn de l'1 d'octubre. Efectivament, la quantitat d'efectius necessaris per a tot això era molt alta."

"Això no vol dir que l'objectiu d'impedir l'1 d'octubre requerís aquest nombre d'efectius que no era així, ni de bon tros, amb 6.000 efectius que van treballar aquell dia es va aconseguir que el que va passar l'1 d'octubre no fos un referèndum."

S'havien de precintar els col·legis electorals?

L'advocat de Forn ha dit a Nieto que les ordres de la magistrada del TSJC no obligaven a precintar els col·legis electorals, però que, en canvi, ell ha respost a l'advocada de l'Estat que sí que hi estaven obligats.

Melero li ha dit que potser s'ha confós, perquè la providència de la magistrada va substituir-ne una d'anterior de la fiscalia que sí que hi obligava.

Nieto ha hagut d'admetre que la seva resposta a l'Advocacia de l'Estat havia estat errònia:

José Antonio Nieto: "A la vista del document que es facilita, la instrucció 6 de la Fiscalia, i, evidentment, d'un record segurament equivocat, perquè, efectivament, no es correspon. No sé si en alguna altra banda, que és àmplia..."

Xavier Melero: "No, però ho podem veure..."

José Antonio Nieto: "Però està clar. Té vostè raó, no es recull la part."

Melero també l'ha posat en dificultats en relació amb els informes dels Mossos durant l'aplicació de l'article 155, sota la seva autoritat com a secretari d'estat de Seguretat.

L'advocat li ha dit que en un informe s'afirma que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O va ser "el més gran de la història" d'aquest cos, però Nieto ha eludit la pregunta. Melero li ha preguntat per què responent a preguntes de les acusacions havia afirmat que havia estat un operatiu "insuficient".

"Per la via que ens quedava"

Per la seva banda, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde li ha preguntat quina previsió d'assistència als col·legis electorals tenien pel referèndum. L'ex-secretari d'estat no ha volgut admetre la xifra de 2 milions de persones, i ha afegit que això no era important:

"Era igual el nombre de persones que hi hagués, ens vam adaptar a les circumstàncies per complir, per la via que ens quedava, el mandat judicial."

Preguntat per Van den Eynde si la intervenció dels antidisturbis de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional no va frustrar les possibilitats de solució pacífica de la situació als col·legis, Nieto ha insistit en la "proporcionalitat" amb què van actuar els dos cossos.

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, aquest dilluns al Tribunal Suprem

"Algú" va descartar els documents "intranscendents"

El tercer advocat ha estat Jordi Pina, de la defensa de Jordi Sànchez, que li ha preguntat sobre si el govern espanyol havia aportat a la causa judicial tots els documents generats pel conflicte, Nieto ha dit que es va fer una selecció i que es van descartar els que no eren importants:

"Els que no estan incorporats a la causa és perquè algú ha considerat que eren intranscendents."
 

Les concentracions de protesta i l'ANC i Òmnium

Pina també li ha preguntat per l'afirmació que l'ANC i Òmnium havien participat en totes les concentracions en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil buscant material del referèndum. L'ex-secretari d'estat ha assegurat que les persones d'aquestes organitzacions estaven "perfectament identificades":

"No sé si amb aquesta literalitat... No només hi havia ANC i Òmnium, però en la majoria de concentracions hi havia persones d'aquestes organitzacions perfectament identificades."

Pina li ha demanat un llistat d'aquestes persones i Nieto ha evitat respondre. Davant les repreguntes de l'advocat, el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha frenat.

La bona i la mala fe

El responsable de la defensa de Sànchez també li ha recordat una altra afirmació feta en la declaració sobre el fet que en el referèndum hi havia gent "que actuava de bona fe" i una altra "que actuava de mala fe". El testimoni no ha sabut gaire què contestar-li:

"No tinc la capacitat per establir o separar els bons dels dolents, vostè pot valorar-ho, però jo tinc una opinió."

L'advocat li ha recriminat que era al judici com a "testimoni" no com a "opinador" i Marchena ha tornat a interrompre'l per dir-li que això no tenia "cap transcendència jurídica".

Finalment, Pina ha demanat a Nieto que digués quants policies va caldre hospitalitzar a causa del referèndum o si algun va haver de deixar el seu lloc per ser atès. El testimoni li ha dit que que cap, però ha afirmat que això no vol dir que no rebessin:

"Van haver d'aguantar un dolor considerable pels cops que van rebre dels concentrats als col·legis electorals".

Benet Salellas, de l'equip d'advocats que defensa Jordi Cuixart, aquest dilluns al Tribunal Suprem interrogant José Antonio Nieto

L'intent d'escorcoll de la CUP el 20S: mandat judicial?

El quart i últim advocat a interrogar Nieto ha estat Benet Salellas, de l'equip que s'encarrega de la defensa de Jordi Cuixart.

Salellas li ha preguntat per l'intent per part de la Policia Nacional d'escorcollar la seu de la CUP el 20S, i l'ex-secretari d'estat ha dit que ho recordava i ha assegurat que "responia a un mandat judicial".

Repreguntat per la qüestió, Nieto ha fet referència al mandat judicial de buscar material del referèndum.

Salellas li ha fet més preguntes sobre aquesta operació: li ha preguntat per què, quan la policia va haver de marxar després d'hores d'espera perquè no havia arribat cap mandat judicial, no van enviar els "centenars" d'antidisturbis desplegats allà a la concentració davant de la conselleria d'Economia si realment la situació era tan preocupant com s'està afirmant ara.

Nieto li ha negat que fossin centenars –"potser 50", ha dit"-, però no ha respost a la pregunta de Salellas. L'exsecretari d'estat també ha admès que ni la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil tenien especialistes en mediació, però ha negat que això tingués importància.