Les cròniques de Lluís Caelles des del setge de Kíev

Conquerir-la és el principal objectiu de Rússia. I conservar-ne el control, la prioritat número u d'Ucraïna. Des que Vladímir Putin va llançar l'atac a Ucraïna, la ciutat de Kíev és el centre de totes les mirades.

Assetjada per les tropes russes, des de dijous passat Kíev viu dies d'incertesa, amb combats als barris perifèrics i impactes de projectils a punts diversos. Mentrestant, la ciutat es prepara per resistir a una hipotètica entrada de l'exèrcit rus.

Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, els enviats especials de TV3 Lluís Caelles i Roberto Figueroa són a la capital del país.

El primer dia d'atac, el metro de Kíev es va convertir en refugi per a ciutadans i famílies senceres que buscaven protegir-se de les bombes russes. El de Kíev és un dels metros amb les estacions més profundes del món, pensat perquè es pogués convertir en refugi antiaeri.

"Hem anat a veure els meus pares i portem tot de coses personals perquè ningú sap què passarà en la propera mitja hora", deia el director de cine Iuri Resnixenko, que anava amb la família.

Les tropes russes no aconseguien controlar Kíev mentre la capital patia les conseqüències de la guerra.

El dissabte 26 al matí, quan tot just clarejava i les alarmes antiaèries no havien pogut avisar, un míssil va tocar un edifici d'apartaments en una zona residencial i de comerços al davant d'un hospital, a quatre quilòmetres del centre de Kíev.

No hi va haver víctimes mortals, però quatre pisos van quedar completament destruïts i els serveis de rescat van evacuar una vuitantena de persones. "Això és el que ens fan! Això és el que és Rússia", s'exclamava una veïna que vivia al pis 24 de l'edifici.

Després de tres nits d'atacs russos, Kíev estava buida. Amb els habitants tancats a casa, al carrer no hi havia ningú. En zones que abans estaven plenes de vida, ara només hi havia vidres trencats, pols i restes de bala.

Els llocs amb més gent eren les cues davant dels pocs supermercats oberts, on els ciutadans s'abastien abans que comencés un toc de queda de les cinc de la tarda de dissabte fins a les vuit del matí de dilluns.

En una ciutat sota les bombes, on no paren de sonar les alarmes aèries i un toc de queda en vigor, hi ha almenys un lloc on es pot trobar una certa felicitat. A l'hospital infantil Okhmadet, el centre pediàtric més gran d'Ucraïna, en comptes de mort, hi ha vida.

Caelles i Figueroa van visitar l'hospital, on hi ha 200 infants ingressats. Molts infants i les seves mares fan vida al refugi antiaeri per no haver de pujar i baixar cada cop que sona una alarma.

"Sí que tenim por. A Kíev hi ha molts bombardejos, però, què podem fer? El primer de tot i més important és salvar els infants. Després ja podem tenir por, però primer és la vida dels infants", explicava Andri Lipatnikov, el metge encarregat de la zona dels neonats, on, quan hi ha una alarma, s'encabeixen un centenar de persones, entre infants, mares i personal.

Aquesta és la crònica de la visita a un lloc on la por queda en un segon terme:

El Donbass, abans que comencés la guerra

Abans d'arribar a Kíev, l'equip de TV3 va visitar Kramatorsk, una ciutat de la província de Donetsk, al Donbass, no controlada pels rebels prorussos.

A la zona zero del conflicte, on els dies previs a la invasió d'Ucraïna es van multiplicar els atacs de morter des de la zona russa del Donbass, els ciutadans tenien por i molts només parlaven fora de càmera.

"Molta gent ja ha marxat i n'hi ha que ho pensen perquè hi ha molta por pel que pot venir", deia Danil Titov, veí de Zolote, que reconeixia que ell també s'estava plantejant marxar.