Les demandes per clàusules sòl col·lapsen els jutjats especialitzats a Catalunya
El Consell de l'Advocacia Catalana es queixarà davant del Suprem perquè considera que el pla del govern espanyol de dotar cada capital de província d'un jutjat especialitzat és un despropòsit.
Fa un any, el govern espanyol va posar en marxa un mecanisme d'arbitratge per intentar treure del jutjat milers de demandes de les clàusules sòl. Bancs i afectats havien de buscar acords, però en molts casos no es van acceptar les reclamacions o bé les propostes de l'entitat no eren les que esperava el client. I per això, a partir del maig, el Consell General del Poder Judicial, preveient una nova onada de demandes, va decidir dotar cada capital de província d'un jutjat especialitzat.
I el resultat és un col·lapse. En només 6 mesos, més de 14.600 demandes a Barcelona, o més de 1.800 a Tarragona. En total, gairebé 18.500 a tot Catalunya. Això vol dir una mitjana de 140 demandes presentades cada dia.
Arran d'aquesta constatació es va ampliar el pla i es van reforçar uns quants jutjats, com el de Barcelona.
Des del Consell de l'Advocacia Catalana, reclamaran davant del Suprem perquè consideren el pla de maig i el de desembre un despropòsit.
Els advocats de les associacions i molts particulars afectats per clàusules sòl continuen entrant demandes als jutjats. Els 4 jutjats especialitzats a Catalunya no donen l'abast, especialment el de Barcelona. Per això, el Consell General del Poder Judicial el va reforçar des de principis de mes, i s'ha passat d'un jutge per a clàusules sòl a tres.
L'òrgan que agrupa els advocats catalans --que ja va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta mesura-- ara prepara també el recurs contra un reforç que considera que tampoc arreglarà el problema. Ho explica Julio J. Naveira, president del Consell de l'Advocacia Catalana:
"Hem aconseguit col·lapsar els jutjats en perjudici del ciutadà, que no només s'ha de desplaçar amb les despeses econòmiques directes i la pèrdua de temps que això comporta, sinó que també ha d'esperar dos o tres anys en percebre els seus diners. Aquest allunyament en el pagament el que fa és un benefici econòmic per les entitats financeres, que no es desprenen dels diners, però estan jugant amb els diners d'una persona física que els ha de tenir demà"
Demanen poder tornar a presentar les demandes al jutjat més pròxim. Això ajudaria a rebaixar el col·lapse i creuen que amb les sentències que ja hi ha dictades sobre aquest tema ja hi ha molts criteris formats.
La situació pot empitjorar perquè encara hi ha molts afectats per clàusules sòl i altres despeses de les hipoteques que, de moment, no han decidit anar a tribunals.
