Quines són les diferents banderes LGBTIQA+? Això és el que volen dir

L'actual terme LGBTIQA+ té el seu origen als anys 90. Llavors les sigles LGB van reemplaçar el terme "homosexual" i es va anar ampliant a la resta d'identitats de gènere i orientacions sexuals diferents de l'heterosexual, fins aleshores considerada històricament, i sobretot per algunes ideologies, com l'única legítima.

Amb els anys, el col·lectiu LGBTIQA+ ha anat guanyant visibilitat gràcies a l'activisme de militants i organitzacions que han treballat per reivindicar els drets d'un sector de la població encara assenyalat, estigmatitzat i menystingut. L'opressió encara es manifesta de manera especial en països on encara no és legal el matrimoni homosexual, o en d'altres on es castiga amb penes de presó. Malauradament, les denúncies per delictes d'odi entre persones del col·lectiu continuen sent una trista realitat.

Les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere que no es corresponen amb la de cisgènere heterosexual (conjunt d'homes i dones que tenen una identitat de gènere que coincideix amb els seus genitals i que se senten atrets pel sexe contrari) s'engloben sota les sigles LGBTIQA+, que fan referència al col·lectiu de lesbianes (L), gais (G), bisexuals (B), transsexuals (T), intersexuals (I), queer (Q), asexuals-agèneres-arromàntics (A) i + (altres orientacions i identitats de gènere).

Totes les banderes per definir-se en mil colors

A partir d'aquí, han anat sorgint múltiples banderes per representar i reivindicar cada orientació, cada identitat, així com conceptes com l'amor lliure, el respecte i els drets humans.

La bandera LGBTIQA+

Inclusiva per a tot el col·lectiu, va ser dissenyada l'any 1978 per l'activista nord-americà Gilbert Baker per celebrar el dia de l'Orgull a San Francisco. Baker es va inspirar en la cançó "Over the rainbow".

Originalment, la bandera tenia vuit colors (també el rosa) i cada un s'associava a un concepte: el rosa, a la sexualitat; el vermell, a la vida; el taronja, a la salut; el groc, a la llum del sol; el verd, a la naturalesa; el turquesa, a l'art; el blau, a la serenitat, i el violeta, a l'esperit.

La bandera lèsbica

Hi ha diferents banderes lèsbiques, tot i que aquesta és la més inclusiva i estesa. Va ser dissenyada l'any 2018 per l'artista Emily Gwen amb l'objectiu d'incloure tot el ventall d'identitats, com les lesbianes transsexuals.

Els seus colors representen la disconformitat de gènere, la independència, el sentiment de comunitat, serenitat, amor i sexe, i feminitat.

La bandera lèsbica labrys

La destral com a símbol de la civilització minoica, de cultura matriarcal, i el triangle com a símbol de solidaritat, ja que a l'Alemanya nazi es va utilitzar per marcar els presoners als camps de concentració, entre ells, dones no heteronormatives, lesbianes, prostitutes...

El color lila del fons de la bandera representa el color feminista. 
 

La bandera bisexual

La comunitat bisexual és una de les menys compreses i continua sent vista amb molts prejudicis, fins i tot dins del col·lectiu. La bandera va ser dissenyada per Michael Page, l'any 1998. Té tres colors, el rosa, que representa l'atracció pel mateix sexe, el blau, l'atracció pel sexe contrari, i el morat, barreja dels dos colors, que simbolitza l'atracció per tots dos sexes.

La bandera transsexual

Va ser creada per una dona trans, Monica Helm, l'any 1999, i exhibida per primer cop en una marxa de l'Orgull a Arizona, l'any 2000. Segons la seva dissenyadora, les ratlles de la part superior i inferior són de color blau, el color normalment associat als nois. Les ratlles del costat són de color rosa, el color "tradicional" de les noies. La ratlla del mig és de color blanc, per aquelles persones que han nascut intersexuals, que estan en transició o consideren que tenen un gènere neutre o indefinit. 

La bandera intersexual

Les persones intersexuals són les que neixen amb característiques sexuals que no encaixen amb les nocions binàries de masculí o femení. La intersexualitat es caracteritza per una ambigüitat genital, classificable dins d'una escala, i pot començar a manifestar-se en qualsevol moment, des del naixement fins a l'edat adulta.

El groc i el morat s'han considerat durant molt temps colors hermafrodites. El cercle simbolitza la totalitat i el dret a decidir qui som i com volem ser.

La bandera asexual

Representa les persones que no se senten atretes per ningú. Són aproximadament l'1% de la població mundial. Fins al 2013 era considerat com una malaltia.

Els colors de la bandera representen l'asexualitat (negre), l'individu sexual o asexual (gris), la sexualitat (blanc) i el col·lectiu (morat).

Contraposats a l'espectre de les persones al·losexuals (persones que senten atracció per altres persones) hi ha les persones asexuals.

Dins l'asexualitat hi ha un espectre més ampli, en el que s'inclouen la grisasexualitat (persones que se senten atretes per altres només sota unes limitades i específiques circumstàncies), o la demisexualitat (persones que necessiten establir un vincle emocional per sentir-se atretes sexualment per altres).

La bandera demisexual

El terme demisexual es va començar a utilitzar l'any 2006, quan el creador de la bandera va dir que no se sentia ni completament asexual ni completament no asexual. Aquesta bandera conserva els mateixos colors que els de la bandera asexual, però distribuïts de manera diferent.

La bandera grisasexual

L'associació d'aquesta definició amb el color gris és perquè dintre de l'asexualitat els grisasexuals se situen en un entremig. Una de les principals característiques de la grisasexualitat és la intermitència del desig, que tendeix a desaparèixer ràpidament així com torna a aparèixer i marxar de nou, segons AVENes (Xarxa per a l'educació i la visibilitat de l'asexualitat).

La bandera pansexual

La pansexualitat és una orientació caracteritzada per l'orientació romàntica o sexual cap a individus de tot l'espectre, independentment del seu gènere, sexe o identitat.

La bandera polisexual

Les persones polisexuals se senten atretes per molts gèneres, però no per tots. Aquesta bandera va sortir a la llum l'any 2012 per primer cop. Va ser creada per un usuari de Tumblr agafant de referència les banderes bisexual i pansexual ja que "totes estan sota el paraigua de la multisexualitat".

La bandera abrosexual 

Emmarcats en el col·lectiu polisexual, hi ha també els abrosexuals, la identitat sexualitat dels quals és fluida i l'orientació sexual de les quals fluctua amb el temps. Va ser creada per l'usuari de Tumblr Mod Chad.

La bandera del gènere no binari

La bandera de la comunitat no binària va ser presentada l'any 2014 per un noi de 17 anys, Kye Rowan, perquè una part del col·lectiu no se sentia representat adequadament per la bandera de genderqueer. 

Té quatre franges: la groga s'associa als que senten que el seu gènere està fora de la concepció binària; la blanca, per als que tenen molts gèneres; la morada, per als que consideren que el seu gènere és una barreja del femení i el masculí; i el negre, per als que no s'identifiquen amb un gènere en particular.

Bandera genderqueer

Marilyn Roxie va crear aquesta bandera per al col·lectiu genderqueer i no binari el 2011, amb què alguns no binaris no es van sentir identificats.

Dintre dels no binaris, els genderqueer no s'identifiquen amb persones pertanyents a un gènere específic, sinó que senten certa divergència i s'assignen característiques particulars de determinats gèneres per complir els seus desitjos d'identitat. 

No s'ha de confondre amb el concepte queer, que designa qualsevol tipus de dissidència sexual que entri sota els paràmetres de les identitats LGBT.

Dins de la identitat queergender, però, hi ha una gran diversitat de persones: 

Agènere: són les persones que no s'identifiquen amb cap gènere. Tenen una bandera pròpia des del 2014, dissenyada per un artista agènere de Nova York. Els seus colors negre i blanc representen aquesta absència de gènere, mentre que el color verd simbolitza les identitats no binàries.

Gènere fluid: s'identifiquen amb tots dos gèneres i la seva identitat flueix per períodes. A vegades se senten home, a vegades dona, i altres no s'identifiquen amb cap dels dos.

Demigènere: s'identifiquen de manera parcial amb un gènere determinat. La seva bandera es basa en la de l'agènere, però amb colors que varien en les franges centrals.

Poligènere: s'identifiquen amb dos o més gèneres que varien d'intensitat i es combinen de manera fluida. 

Andrògen: la seva identitat es troba a mitges entre els dos gèneres binaris, el masculí i el femení.

Pangènere: s'identifiquen amb totes les identitats de manera estable, sense variacions.

La bandera del poliamor

Tot i que hi ha diverses banderes que representen el poliamor, aquesta és l'original del 1995. El seu creador, Jim Evans, va incloure el símbol pi al centre de la bandera per representar el valor que les persones d'aquest col·lectiu atorguen tant al vincle emocional com a les relacions físiques.

La bandera dels arromàntics

La va dissenyar l'any 2014 un usuari de Tumblr, Cameron Whimsy. Evoca l'absència d'atracció romàntica.

Altres banderes

Originalment, la bandera de l'arc iris tenia dues franges més, una de color rosa (que representava el sexe) i una altra de turquesa (simbolitzant la màgia). Dissenyada per Gilbert Baker, va onejar per primer cop a la Marxa de l'Orgull de San Francisco el 25 de juny del 1978.

Una variant d'aquesta bandera original és la que inclou, també, a persones negres i indígenes. Per això, l'any 2017, es va presentar aquesta versió a l'Ajuntament de Filadèlfia, amb dues franges de color afegides, de color marró i negre, simbolitzant les persones de color. 

En els últims anys, la bandera de l'arc iris s'ha revisat i s'hi han afegit més línies de colors per representar tota la seva diversitat. Així Daniel Quasar, l'any 2018 va dissenyar una nova bandera basada en la de Filadèlfia.

Hi afegeix cinc franges en un triangle que representen les persones trans i no binàries (blau clar, rosa clar, blanc), i les de comunitats marginades negres i indígenes (marró i negre), a més de les persones que tenen sida i l'estigma i els prejudicis que els envolten, així com els que han mort per la malaltia (negre).

Hi ha més banderes representatives com l'última que representa tot el col·lectiu, dissenyada per l'activista pels drets intersexuals, Valentino Vecchietti, el 2021 i que inclou les persones intersexuals, amb el cèrcol lila sobre groc de la seva bandera

I coneguda com la bandera aliada, aquest emblema va aparèixer a la dècada dels anys 2000. Representa als qui s'identifiquen com a heterosexuals i cisgènere, però volen expressar el seu suport a la comunitat LGTBIQA+.

L'any 2020 va sorgir una nova bandera durant les protestes, als Estats Units, en contra de la injustícia racial al país.

Se'n desconeix l'autor. A la bandera de l'arc iris se li va afegir un puny alçat en representació de les persones trans de la comunitat BIPOC (els diversos grups de persones que pateixen discriminació racial).