Les dificultats per avortar si ets adolescent: el cas del nadó llançat al Besòs

La mare adolescent del nadó que va morir al riu Besòs llençat pel seu pare, també menor, el setembre passat havia demanat informació per avortar en un servei municipal de l'Hospitalet de Llobregat, segons ha avançat El Periódico. Estava embarassada d'entre dos i tres mesos.

Allà li van comunicar que necessitava el permís dels pares, un pas que la noia, de 16 anys, no va fer. La jove va mantenir l'embaràs en secret i va parir, només acompanyada de la seva parella, en una pensió.

Tot i que els embarassos adolescents es consideren de risc, en aquest cas no hi va haver mai cap control, ni durant la gestació ni el part.

Segons El Periódico, la parella havia decidit donar la criatura en adopció, però el pare, també de 16 anys, hauria decidit enterrar-lo al costat del riu. Després que un veí el sorprengués, va deixar la criatura a l'aigua.

El cas l'investiga com un homicidi la Fiscalia de Menors. El jove va estar unes setmanes privat de llibertat i ara està en llibertat amb tractament terapèutic.

La reforma de l'avortament del PP

El consentiment patern o dels tutors legals no era necessari amb l'anterior llei de l'avortament i va ser introduït en la polèmica reforma del govern Rajoy, el 2015. Segons els especialistes, casos com aquest posen de manifest la manca de sortides per a les noies que es troben en aquesta situació.

Des que el PP va reformar la llei d'interrupció de l'embaràs, les noies de 16 i 17 anys que es queden embarassades no poden ni avortar, ni tampoc fer la renúncia hospitalària per donar el nadó en adopció, sense que els seus pares ho sàpiguen i ho consentin.

En la majoria dels casos, la resposta familiar és millor del que esperaven les noies i es resol amb l'autorització, però hi ha algunes excepcions.

Al centre de referència de salut sexual per a adolescents en veuen, de mitjana, una al mes. Són els casos més vulnerables amb contextos familiars complexos que la llei no empara, com comenta Silvia Aldavert García, coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius:

"Són noies, majoritàriament, que viuen situacions de violència masclista molt greus, violències familiars en molts casos, molt importants. Són noies que tenen desarrelaments familiars, és a dir, hi ha moltes noies que no són majors d'edat al nostre territori, que les seves famílies no són aquí."

La llei d'autonomia del pacient dona la majoria d'edat als 16 anys menys en tres casos: avortament, assajos clínics i canvi de sexe. Segons remarca Aldavert García, les lleis xoquen en missatges contradictoris.

"Vosaltres sou prou adultes per ser mares, però no sou prou adultes per decidir no ser mares. I, en canvi, podeu decidir amb 16 anys rebre, o no rebre, una quimioteràpia, per posar un cas extrem, però tu no pots decidir no ser mare."

No hi ha un protocol específic per atendre i acompanyar les noies que no volen ser mares, però no volen o no poden dir-ho als pares. Sovint acaben fent avortaments clandestins que posen en risc la seva vida.

Volen recuperar la llei de Zapatero

L'acord de govern PSOE-Unides Podem planteja recuperar la llei de l'avortament que va impulsar el govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

En concret, esmenta que volen "afavorir l'accés als últims mètodes anticonceptius, l'anticoncepció d'urgència i la interrupció voluntària de l'embaràs a totes les dones, en el Sistema Nacional de Salut, en el marc de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs del 2010".

La llei de Zapatero establia que qualsevol dona podia avortar lliurement i a la sanitat pública en les primeres 14 setmanes d'embaràs.

El termini s'ampliava a les 22 setmanes si hi havia "greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada", anomalies del fetus o risc de "greus anomalies" segons un dictamen mèdic. I no fixava límit temporal en cas d'anomalies fetals "incompatibles amb la vida" o "una malaltia extremadament greu i incurable", certificades per un comitè clínic.