Les dones als Emirats Àrabs, sense drets bàsics però al capdavant de la cursa espacial
La ministra de Ciència Sarah al-Amiri diu que "no hi ha precendents" que pràcticament tot un equip científic estigui format per dones
En la cursa espacial, el gran objectiu és arribar a Mart. En les posicions capdavanteres hi ha els Estats Units i la Xina, però els segueixen de prop els Emirats Àrabs Units.
És el primer país del món àrab que llança amb èxit una missió cap al planeta vermell, el programa "Hope". El govern dels Emirats té interès a reduir la seva dependència al petroli i busca atreure inversions relacionades amb la ciència i la tecnologia a l'espai.
L'arribada de la seva sonda a Mart coincideix amb el 50è aniversari de la creació dels Emirats Àrabs Units, al capdavant dels quals actualment hi ha el primer ministre Mohammed bin Rashid.
El més sorprenent és que, en un estat on les dones tenen restringits els seus drets, l'equip científic que ha fet possible aquesta missió està format majoritàriament per dones.
La directora científica de la missió, Hessa al-Matrousi, diu que és possible la conciliació laboral i familiar als Emirats. Un equip del "Sense Ficció" la va entrevistar al centre espacial Bin Rashid:
"Els Emirats Àrabs Units sempre han prioritzat la família, i tenen moltes polítiques i lleis que permeten a les famílies passar temps juntes i donar a les dones tot el suport que necessiten per tenir cura dels fills".
Qui ocupa el ministeri de Ciència i Tecnologia dels Emirats Àrabs també és una dona: Sarah al-Amiri. Enginyera de professió, va accedir al càrrec el 2017 per dirigir el programa espacial dels Emirats i apostar per una economia del coneixement. Fou l'any en què el primer ministre Bin Rashid va incloure vuit dones al seu gabinet.
La ministra Al -Amiri diu que "no hi ha precendents" que pràcticament tot un equip científic estigui format per dones.
"El 34% de l'equip de la missió dels Emirats a Mart són dones. A l'equip científic, les dones són el 80%, la qual cosa no té precedents, o és molt rar a tot el món. Doncs això és normal per a nosaltres. No es fa estrany veure dones implicades en diversos nivells de treball amb diferents nivells d'educació i en feines de complexitats diverses".
El problema és que aquests percentatges són excepcionals, si es comparen amb el total de la força laboral del país. Les dones que treballen en feines assalariades no arriben al 30%.
Paradoxalment, la taxa d'alfabetització és més alta en les dones (95%) que en els homes (92%), i tres de cada cinc estudiants de l'educació pública superior són dones.
El nivell d'escolarització, però, no influeix en la bretxa de gènere: als Emirats és una de les més grans del món - 120ena posició -. La diferència de recursos i oportunitats entre homes i dones se situa en un 65,5%.
I és que, per treballar, encara ara necessiten el permís del seu marit o d'un home de la seva família. Tot i aquests indicadors, les Nacions Unides consideren els Emirats Àrabs Units com el país del golf Pèrsic on la igualtat de gènere és més gran.
- ARXIVAT A:
- Dones i ciència