Les dones ja eren caçadores fa 12.000 anys, confirmen noves restes arqueològiques

L'anàlisi de les restes trobades a 107 antigues tombes a Amèrica donen suport a la idea que fa milers d'anys les dones també participaven en les caceres de grans animals.

L'estudi l'ha fet un equip dirigit pels antropòlegs Randall Haas, de la Universitat de Califòrnia, i James Watson, de la Universitat d'Arizona. S'ha publicat a la revista Sciences Advances.

Els autors van descobrir dues restes humanes amb 9.000 anys d'antiguitat al jaciment arqueològic de Wilamaya Patjxa, al sud del Perú. Eren al costat d'un equip molt complet de caça.

Les anàlisis dels ossos i de les dents van permetre concloure que un dels esquelets era d'una dona d'entre 17 i 19 anys i les altres restes corresponien a un home d'entre 25 i 30 anys.

Tema de debat

Els investigadors expliquen i documenten amb referències que la possible participació de dones prehistòriques en caceres és tema de debat.

Alguns autors mantenen que la divisió del treball per sexes era menys pronunciada del que es pensa o fins i tot inexistent entre els antics caçadors-recol·lectors.

D'altres, en canvi, es resisteixen a considerar que les restes de dones trobades juntament amb estris de caça siguin una prova de la seva participació en aquesta activitat.

Per comprovar-ho, els autors van revisar les anàlisis de 429 individus del Plistocè tardà i de l'Holocè inicial, trobats a 107 jaciments americans de fins a 12.500 anys d'antiguitat.

Entre aquests, hi van trobar 27 individus enterrats amb estris de caça major. D'aquests, 16 eren homes i 11 eren dones.

Així, consideren que la hipòtesi de la participació de les dones en les caceres queda confirmada.

Els autors assenyalen que en la cacera d'animals grans hi podia haver una participació col·lectiva, de dones i fins i tot de nens. Segons diuen, la tècnica del propulsor o atlatl, utilitzada per llançar projectils semblants a les javelines, hauria afavorit la seva participació.

Per aquests científics, diversos estudis donen suport a la idea que la moderna divisió del treball per gèneres no reflecteix la que hi havia fa milers d'anys. I afegeixen que alguns autors han demostrat que les dones participaven en decisions importants.

A més, les necessitats de les societats primitives haurien afavorit la participació d'homes i dones en les diverses activitats. I acaben amb aquesta conclusió:

"Wilamaya Patjxa i la suma d'observacions arqueològiques prèvies de tombes antigues de caçadors-recol·lectors donen suport a aquesta hipòtesi, revelant que les dones de les Amèriques participaven en la caça major".

Postures divergents

Però el tema encara és objecte de debat, com mostra un article sobre aquesta recerca publicat per Maya Wei-Haas a la web de National Geographic.

Recull declaracions de Kim Hill, de la Universitat d'Arizona, per a qui la presència de les restes no demostra que participessin en caceres, sinó que podien estar a les tombes per motius simbòlics o religiosos.

En canvi, per a Pamela Geller, de la Universitat de Miami, hi ha moltes dades que ho demostren i és "només un problema de com s'interpreten":

"Amb poques excepcions, els investigadors que estudien els grups de caçadors i recol·lectors –al marge del continent on treballen- suposen que la divisió sexual del treball era universal i rígida. I com que això és de sentit comú, passen molt de temps intentant explicar per què els cossos de dones també tenen a l'esquelet marques de caceres o tenen estris de caça a les tombes".

Geller va més enllà i afirma que el debat té implicacions actuals:

"Si suposem que hi ha algun fet biològic que ens hi predisposa, es podria justificar la disparitat de gènere actual".

I conclou que, per a ella, "això és perillós i completament infundat".

Però sembla difícil desfer-se d'alguns apriorismes. Així, en el dibuix que il·lustra la recerca, la caçadora porta un vestit de color rosa.