Les dones paralitzen Islàndia en una vaga contra la bretxa salarial i la violència masclista

"Has trucat a la biblioteca de Kópavagur. Aquí només hi treballen dones, i avui no hi som."

Aquest és el missatge que sona aquest dimarts quan salta el contestador de la biblioteca pública de Kópavagur, la segona ciutat islandesa. Islàndia viu una vaga feminista per reclamar la fi de la bretxa salarial i l'erradicació de la violència masclista.

Coincidint amb l'aniversari de la gran protesta feminista de 1975, milers de dones islandeses no han anat treballar i s'han sumat a les diverses manifestacions que hi ha hagut arreu del país.

Amb el lema "D'això en diuen igualtat", hi ha hagut una desena de manifestacions arreu d'Islàndia, des d'Akureyri, al nord del país, fins a la capital, Reykjavík, al sud.

Entre les dones que s'han sumat a l'aturada hi ha la primera ministra, l'ecosocialista Katrín Jakobsdóttir, que ha suspès totes les reunions del dia en "solidaritat" amb les islandeses i per denunciar una bretxa salarial "inacceptable".

Jakobsdóttir ha assistit a la manifestació que s'ha fet a Arnarhóll, el turó a prop del centre de Reykjavík on va haver-hi la gran manifestació de 1975, on es calcula que avui s'hi han concentrat entre 70.000 i 100.000 persones.

En una entrevista al mitjà islandès MBL, Jakobsdóttir va anunciar aquest dilluns que deixaria de treballar per participar en la vaga, i esperava que la resta de dones del gabinet fessin el mateix:

"Vaig anunciar que cancel·laria la reunió de govern per mostrar aquesta solidaritat, i la meva conductora, que és una dona, tindrà el dia lliure."

Altres ministres de l'executiu, com la responsable de Justícia, Gudrun Hafsteinsdóttir, o la de Cultura, Lilja Alfredsdóttir, també s'han sumat a la vaga.

Menys trànsit i serveis públics al mínim

Els efectes de l'aturada s'han notat a tot el país: escoles, hospitals --excepte les urgències--, biblioteques, transport públic i també el sector pesquer han funcionat amb serveis mínims.

El trànsit ha disminuït a tot el país i només ha obert una sucursal bancària.

Des de l'organització de la vaga s'ha fet una crida a les dones i les persones no binàries a no anar a treballar ni fer cap activitat domèstica en tot el dia, com s'assenyala en el manifest:

"Les dones no aniran a treballar. Per aquest dia, esperem que marits, pares, germans i oncles agafin les responsabilitats relacionades amb la família i la llar, per exemple: preparar l'esmorzar, la carmanyola amb el dinar, pensar en els aniversaris dels familiars, comprar un regal per a la sogra, concertar una visita al dentista dels infants, etc."

L'objectiu és posar fi a la desigualtat salarial sistemàtica i erradicar qualsevol violència basada en el gènere.

Tot i que l'any 2018 es va aprovar una llei que obliga les mitjanes i grans empreses a demostrar que paguen igual a homes i dones, en algunes professions les dones guanyen fins a un 20% menys que els homes, segons dades de les organitzacions convocants.

Pel que fa a la violència, es calcula que dues de cada cinc dones islandeses han patit violència masclista.

Un "paradís de la igualtat" on encara hi ha desigualtat

Islàndia encapçala des de fa anys l'índex d'igualtat del Fòrum Econòmic Mundial, que té en compte criteris com els salaris, el nivell educatiu o el sistema de salut.

Però la bretxa salarial mitjana al país era d'un 10,2% l'any 2021. La primera ministra ha dit que la lluita per la igualtat va massa lenta, tant al país com a la resta del món.

"Intentem centrar l'atenció en el fet que estem considerats com un paradís de la igualtat, però encara hi ha disparitats de gènere i calen accions urgentment", ha afirmat Freyja Steingrimsdóttir, dirigent de la Federació Islandesa de Treballadors Públics, una de les organitzadores de l'aturada.

La vaga que va paralitzar el país fa 43 anys

Cada 24 d'octubre, Islàndia commemora el Dia Lliure de les Dones, Kvennafrí en islandès. És l'aniversari de la històrica protesta de l'any 1975, que va mobilitzar el 90% de les dones del país per reivindicar la seva feina i denunciar les diferències de salari i tracte. Aleshores, les dones cobraven un 60% menys que els homes.

Aquell dia, la gran majoria de les dones no van anar a treballar, no van fer feines domèstiques ni van cuidar els fills. El resultat va ser que el sistema educatiu es va paralitzar, cap avió es va enlairar ni va aterrar, les fàbriques de peix no van poder obrir i no van funcionar els telèfons.

L'any següent, el Parlament islandès va aprovar una llei per garantir els mateixos drets per a dones i homes. I cinc anys després de la vaga, el 1980, Vigdis Finnbogadóttir va ser escollida presidenta del país i es va convertir en la primera dona a ser elegida democràticament cap d'estat.

Des de 1975, aquest any era la sisena vegada que es convocava una vaga en el Dia Lliure de les Dones i el segon cop que l'aturada era de 24 hores.

Els darrers anys, les dones deixaven de treballar en el moment en què deixaven de cobrar en comparació amb els homes. L'any 2018, per exemple, van sortir de la feina dues hores i cinc minuts abans del final de la jornada laboral.