Les dues cares de la bilateral Estat-Generalitat

Acord històric o traspassos minsos i lents. Semblava que els governs català i espanyol haguessin estat en reunions diferents. I no, havien estat una hora a la mateixa sala del Palau de la Generalitat, però, això sí, entrant per portes diferents. Fonts de la Presidència expliquen que La Moncloa no va voler que la ministra accedís al Saló Tàpies travessant el Pati dels Tarongers per evitar cap foto on se la veiés sota el llaç groc que hi ha en una de les finestres, encara que no hi hagués periodistes quan arribés. Va acabar entrant pel passadís interior que connecta els diferents salons.

Un exemple de com La Moncloa mesura cada detall de tot el que té a veure amb Catalunya i que, segons la Presidència, també fa que traspassos que semblen encarrilats s'encallin quan el ministeri afectat hi diu la seva. És el cas de la gestió de places de MIR o del servei de Salvament Marítim.

Presidència mira endavant i veu un horitzó on els grans traspassos pendents, amb Rodalies i l'aeroport com a bandera, no surten per enlloc i fa notar al PSOE que, si la cosa no canvia, aquest escenari alimenta el discurs crític de Junts cap a la taula de diàleg. La Moncloa, en canvi, mira enrere, als deu anys de sequera sense traspassos i per això justifica que es parli d'acords històrics.

Per què, però, no posar més contingut als traspassos acordats? Un altre cop les versions xoquen: on el govern català veu càlculs electorals i de calendari d'un PSOE que mira de reüll com la dreta li retalla distàncies (la crisi al PP veurem si canvia aquest factor), el govern espanyol al·lega dificultats tècniques de certs traspassos i endarreriments provocats per la gestió de l'última onada de covid.

Uns i altres reconeixen que el clima intern a la reunió va ser bo i que Vilagrà i Rodríguez porten mesos treballant juntes amb bona comunicació. Es va veure a la roda de premsa posterior. La ministra portaveu va citar sempre en positiu la consellera i Vilagrà va reconèixer que alguns dels temes tractats eren rellevants.

Però si Vilagrà i Puigneró havien acordat parlar d'acords minsos i reclamar més rapidesa, el vicepresident va anar un pas més enllà i va dir que eren la prova que Catalunya continuava sense ser una prioritat. Les dues ànimes del govern al descobert.

Junts augurant que, si això és el que dona de si la bilateral, poc es pot esperar de la taula de diàleg, i Esquerra demanant no barrejar traspassos de competències amb la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que és el que li toca a la taula de diàleg, i negociació entre els dos governs.

El president Aragonès porta des del discurs de Sant Esteve llançant avisos a La Moncloa. Primer va avisar que caldria preparar un pla B per si el diàleg fracassa. Després, Esquerra va ensenyar les dents al PSOE negant-se a donar suport a la reforma laboral. I dilluns, a la conferència d'Aragonès al MNAC, avisant Pedro Sánchez que sense els independentistes estarà obrint la porta a un govern de PP i Vox a La Moncloa. Però, per ara, no hi ha senyals de canvi.

La ministra Isabel Rodríguez va posar divendres l'accent en la importància del que afecta els sentiments i les emocions dels catalans. El president Aragonès, també, amb altres paraules, a la seva conferència de dilluns. Però parlaven de coses diferents. La ministra parlava del traspàs de l'observatori del Turó de l'Home, i Aragonès, en canvi, dels grans consensos que Espanya, diu, ni acull ni respecta, com la llengua o l'autodeterminació.