ANÀLISI

Les dues cares de Romney

Enllaç a altres textos de l'autor Sílvia Heras

Sílvia Heras

Periodista d'internacional de TV3.

Actualitzat
Mitt Romney, com a governador de Massachusetts, va convertir aquest estat en el primer del país que garantia la cobertura sanitària per a tothom. Podria haver estat un mèrit sobre el qual construir la seva campanya presidencial, però la seva reforma sanitària és un tema que esquiva i que només toca quan és per criticar la reforma d'Obama, que vol revocar si guanya.

En aquest punt, com en tants d'altres, Romney ha fet un gir de 180 graus. Amb l'avortament defensava el dret de les dones a decidir. Ara vol prohibir l'avortament menys en cas d'incest, violació o perill per a la mare.

Sota el seu mandat, Massachusetts es va convertir també en el primer estat a aprovar el casament entre homosexuals. Defensava "la plena igualtat per als ciutadans americans gais i lesbianes". Ara es descriu a si mateix com un "gran defensor del matrimoni tradicional".

El cas més anecdòtic, però potser més il·lustratiu, és el del control de les armes. Quan era governador va firmar una llei que prohibia la compravenda de rifles d'assalt i va quadruplicar les taxes de les llicències d'armes, cosa que va enutjar l'Associació Nacional del Rifle. En presentar-se a les primàries del 2008 es va fer de l'Associació Nacional del Rifle i va assegurar que havia caçat tota la vida. Quan la seva campanya va admetre que només havia anat de cacera dues vegades a la vida (una d'adolescent i l'altra amb donants republicans), Romney encara va insistir que havia caçat sempre animals petits tot i no tenir arma.

És una mostra de la necessitat constant del candidat republicà d'agradar a l'ala més dretana del seu partit i de corregir el seu passat per acontentar-la. I per què aquesta trajectòria incoherent, que podria haver ensorrat Romney, no ha estat explotada? Doncs, pel costat republicà, per motius obvis, i pel costat demòcrata, perquè no han volgut donar una imatge moderada i fins i tot progressista del candidat republicà que pogués agradar als indecisos i als independents. En política tot està calculat.
Anar al contingut