Les eines digitals permeten explicar l'atemptat d'Oslo amb immediatesa i informació de fonts diverses
Amb una immediatesa que ja comença a ser la norma habitual, les persones han reaccionat a les xarxes socials per expressar la seva solidaritat amb la ciutat d'Oslo i, també, han fet servir els recursos digitals per informar sobre els fets.
Storify és una eina que permet explicar una història a partir del que les persones han emès amb el Twitter, el Facebook i altres recursos basats en la internet social. El periodista Joseph Stashko l'ha fet servir per explicar tot el que fins ara ha aplegat sobre l'atemptat a Oslo.
Per la seva banda, la periodista Jenny Hauser ha recorregut a l'eina Storyful, que compleix una missió molt semblant, per narrar els mateixos fets. Són dos exemples d'un ús tan intensiu com immediat dels recursos que internet posa a l'abast de les persones per compartir amb altres la informació.
D'aquesta manera, amb els recursos digitals i gràcies a la xarxa, ha sigut possible reconstruir la successió dels fets amb molta immediatesa i pensant en un públic global.
Twitter una altra vegada
Cada vegada que es produeix alguna notícia d'aquest abast, a les xarxes socials el ressò és gairebé instantani, i n'hi ha prou de resseguir l'etiqueta #Oslo al Twitter per adonar-se que els missatges s'emeten amb rapidesa i continguts.
N'hi ha que enllacen amb les informacions dels mitjans però també n'hi ha que ho expliquen de primera mà, per part de ciutadans noruecs que aprofiten les seves eines mòbils per transmetre més dades.
I també hi ha, esclar, missatges de solidaritat, missatges breus, limitats als 140 caràcters que el Twitter permet, per enviar paraules càlides cap a Noruega.
La digitalització té altres avantatges. De la mateixa manera que la roda de premsa de la policia noruega s'ha pogut seguir arreu del món, gràcies a la decisió d'emetre-la en "video streaming", documents d'interès com ara un informe policial sobre el risc d'atemptats del terrorisme islamista circulen per internet, en format PDF, a l'abast de tots els ciutadans, sense la intermediació periodística.
El risc que documents apòcrifs substitueixin les fonts reals encara hi és, però en general quan tenen lloc aquests fets d'impacte planetari hi ha una mena de filtre basat en el sentit comú que permet discriminar força bé.
Ja va passar quan hi va haver el terratrèmol al Japó, quan les opinions ciutadanes contrastaven amb la informació periodística, i és una situació que es repetirà per sempre més. Els mitjans d'informació disposen de les seves fonts i saben com fer arribar les notícies, però les xarxes tenen el seu recorregut i serveixen d'amplificador tan ràpid com eficaç.
Facebook i Google
Per això, menys d'una hora després ja hi havia al Facebook una pàgina per recordar les víctimes de l'atemptat, en anglès, i almenys una altra en noruec.
L'únic que hi ha perdut ha sigut el cercador Google. Com explica en un article el periodista nord-americà Nicholas Jackson, la decisió d'aquesta empresa de suspendre les "recerques en temps real" els ha perjudicat fins al punt que durant molta estona quan es buscava Oslo les ofertes turístiques i els mapes tenien més rellevància que la rabiosa actualitat.
Potser a Google s'ho hauran de repensar, perquè els fets confirmen que internet s'ha convertit en una eina de comunicació ràpida, immediata i global, el canal de comunicació més potent que els humans han tingut mai a l'abast. Encara que sigui ben trist que la confirmació es produeixi perquè encara hi ha persones que creuen en el terror com a mitjà d'expressió.
Per la seva banda, la periodista Jenny Hauser ha recorregut a l'eina Storyful, que compleix una missió molt semblant, per narrar els mateixos fets. Són dos exemples d'un ús tan intensiu com immediat dels recursos que internet posa a l'abast de les persones per compartir amb altres la informació.
D'aquesta manera, amb els recursos digitals i gràcies a la xarxa, ha sigut possible reconstruir la successió dels fets amb molta immediatesa i pensant en un públic global.
Twitter una altra vegada
Cada vegada que es produeix alguna notícia d'aquest abast, a les xarxes socials el ressò és gairebé instantani, i n'hi ha prou de resseguir l'etiqueta #Oslo al Twitter per adonar-se que els missatges s'emeten amb rapidesa i continguts.
N'hi ha que enllacen amb les informacions dels mitjans però també n'hi ha que ho expliquen de primera mà, per part de ciutadans noruecs que aprofiten les seves eines mòbils per transmetre més dades.
I també hi ha, esclar, missatges de solidaritat, missatges breus, limitats als 140 caràcters que el Twitter permet, per enviar paraules càlides cap a Noruega.
La digitalització té altres avantatges. De la mateixa manera que la roda de premsa de la policia noruega s'ha pogut seguir arreu del món, gràcies a la decisió d'emetre-la en "video streaming", documents d'interès com ara un informe policial sobre el risc d'atemptats del terrorisme islamista circulen per internet, en format PDF, a l'abast de tots els ciutadans, sense la intermediació periodística.
El risc que documents apòcrifs substitueixin les fonts reals encara hi és, però en general quan tenen lloc aquests fets d'impacte planetari hi ha una mena de filtre basat en el sentit comú que permet discriminar força bé.
Ja va passar quan hi va haver el terratrèmol al Japó, quan les opinions ciutadanes contrastaven amb la informació periodística, i és una situació que es repetirà per sempre més. Els mitjans d'informació disposen de les seves fonts i saben com fer arribar les notícies, però les xarxes tenen el seu recorregut i serveixen d'amplificador tan ràpid com eficaç.
Facebook i Google
Per això, menys d'una hora després ja hi havia al Facebook una pàgina per recordar les víctimes de l'atemptat, en anglès, i almenys una altra en noruec.
L'únic que hi ha perdut ha sigut el cercador Google. Com explica en un article el periodista nord-americà Nicholas Jackson, la decisió d'aquesta empresa de suspendre les "recerques en temps real" els ha perjudicat fins al punt que durant molta estona quan es buscava Oslo les ofertes turístiques i els mapes tenien més rellevància que la rabiosa actualitat.
Potser a Google s'ho hauran de repensar, perquè els fets confirmen que internet s'ha convertit en una eina de comunicació ràpida, immediata i global, el canal de comunicació més potent que els humans han tingut mai a l'abast. Encara que sigui ben trist que la confirmació es produeixi perquè encara hi ha persones que creuen en el terror com a mitjà d'expressió.
