Les eines oblidades per combatre la sequera: recuperar les aigües grises i l'aigua de pluja

Estirar la cadena suposa el 30% del consum d'aigua de les nostres llars. És aigua potable, perfectament neta que, en lloc d'utilitzar per beure, llencem a la claveguera. La mateixa quantitat, un altre 30%, la fem servir per dutxar-nos.

Imaginem-nos ara la quantitat de litres que estalviaríem si aquesta aigua de la pica i la dutxa, les anomenades "aigües grises", les recicléssim a casa nostra mateix i fossin les que anessin a la cisterna del vàter.

Sembla molt lògic i senzill, i ho és, però encara són anecdòtics els municipis que tenen ordenances que obliguen els nous edificis a instal·lar un sistema que permeti reciclar aquestes aigües grises.
         

Ordenances municipals, la gran assignatura pendent

De fet, sempre es recorre als mateixos exemples: l'ordenança de l'Ajuntament de Sant Cugat que obliga a instal·lar el sistema de recollida d'aigües grises a tots els nous edificis de més de vuit habitatges perquè es reutilitzin al vàter. Ja hi ha més de 400 edificis que ho fan i han aconseguit que el consum per habitant i dia es redueixi de 197 litres a 123.

L'altre exemple és l'hotel Samba de Lloret de Mar, que, amb el mateix sistema, ha estalviat el 40% d'aigua. Les dues iniciatives van començar a aplicar-se fa uns 20 anys. Passades aquestes dues dècades continuen sent exemples minoritaris.

És la gran tasca pendent, diuen les entitats defensores de l'aigua i els experts, que demanen ja fa temps que tots els ajuntaments facin ordenances per obligar les noves edificacions i grans reformes a tenir sistemes de reciclatge de les aigües grises i també de recollida d'aigües pluvials.

L'ambientòleg Dante Maschio és membre d'Aigua és Vida i Enginyeria sense Fronteres, entitats que formen part del moviment global de defensors de l'aigua. Consideren que s'està apostant massa per les grans infraestructures com les dessalinitzadores i la regeneració d'aigua.

"Són cares, utilitzen moltíssima energia i tenen un gran impacte ambiental", assegura, i, en canvi, es deixa de banda l'aprofitament de l'aigua en origen, els edificis. "Per què són tan pocs els ajuntaments que han apostat per l'aprofitament de les aigües grises i l'aigua de pluja, quan són sistemes que ja s'ha demostrat que funcionen?", es pregunta.

De fet, des d'Aigua és Vida, ho atribueixen fins i tot a interessos econòmics:

"Ara mateix hi ha grans operadors que gestionen l'aigua. L'aigua regenerada i dessalinitzada els comporta beneficis, factura, però, en canvi, aquest aprofitament d'aigües grises i de pluja a les llars no els comporta cap ingrés econòmic. I pensem que és un dels motius pels quals no s'hi ha apostat."

Gestionar l'aigua quan en tenim

El catedràtic emèrit d'Ecologia Narcís Prat ja fa temps que insisteix que aquestes fonts d'aigua alternatives han d'estar al capdamunt de les polítiques de gestió de l'aigua. "Tots els municipis s'haurien d'haver assegurat fa anys que tots els edificis nous tinguin, com a mínim, un dipòsit d'aigües pluvials", diu, i hi afegeix:

"L'aigua és limitant i no ens n'hem preocupat prou. Perquè només ens preocupem de l'aigua quan ens falta, i l'aigua s'ha de gestionar quan es té."

Víctor Viscor, arquitecte de Societat Orgànica, concep la construcció en equilibri ecològic i amb criteris de sostenibilitat. L'entitat denuncia que l'arquitectura moderna no ha tingut mai en compte conceptes bàsics com l'abastiment d'aigua. "Hem passat pràcticament de resar als déus perquè ens portin aigua a obrir una aixeta sense saber ni d'on ve l'aigua, ni com s'aconsegueix, ni on va", conclou.

Societat Orgànica ha participat en la rehabilitació de les naus industrials del barri de Sants que ara són l'edifici cooperatiu La Comunal. 300 metres quadrats de coberta recullen l'aigua de pluja que hi arriba i unes canonades la condueixen fins a un petit dipòsit. Fins i tot ara, que no està plovent el que caldria, tenen aigua per a les cisternes del vàter, per regar i per netejar.

Però, un altre cop, és un exemple anecdòtic. Si pensem en tots els metres de cobertes que hi ha només en una ciutat com Barcelona, és fàcil deduir que seria una bona font per obtenir aigua de qualitat i que no necessita un gran procés per ser útil. Com comenta Viscor:

"Existeixen línies de subvenció i ordenances municipals en el cas de les plaques solars. Per què ens hem oblidat d'un recurs vital com l'aigua?" 

Contenir la demanda

El concepte de nova cultura de l'aigua en què es basen entitats com Aigua és Vida considera que el que s'ha de canviar és tot el sistema de gestió actual. "Estem fent créixer la demanda global sense planificar millor quanta aigua tenim i per què la utilitzem", diu Dante Maschio.

"El Pla Director del Cicle Integral de l'Aigua Metropolità del 2020 planifica un creixement d'un 15% de la demanda d'aigua," explica, i hi afegeix que el Pla Urbanístic Metropolità va aprovar 200.000 nous habitatges "sense pensar en quanta aigua necessiten!"

La primera mesura és, tant per als moviments en defensa de l'aigua com per als experts, sense cap dubte, la contenció de la demanda. No només en períodes de sequera, sinó també quan l'aigua abunda. Perquè, i ho diuen tots els estudis sobre emergència climàtica: a Catalunya patirem cada cop més sequeres, més dures i més llargues.

"Fa falta molta més conscienciació, a través de campanyes", diu Narcís Prat.

"Perquè després de la sequera del 2008, encara no pensem en moltes mesures que s'haurien d'haver aplicat fa anys. Estem patint per l'aigua i seguim pensant a construir més. I ens plantegem portar l'aigua de centenars de quilòmetres enllà, en lloc de pensar mesures més fàcils i ecològiques."

De fet, la ciutat de Barcelona està treballant en una ordenança per obligar els nous hotels i edificis i de més de 20 habitatges a instal·lar sistemes alternatius d'aprofitament d'aigua.

Encara falta per definir si serà el sistema de recollida d'aigua de pluja, la d'aprofitament d'aigües grises o totes dues. I, de fet, l'ordenança encara podria trigar entre un o dos anys. "El problema és que quan tornem a tenir aigua ens n'oblidarem del tema perquè no estem prou conscienciats", comenta l'ecòleg Narcís Prat.

La crisi climàtica no només incideix en les sequeres. També fa que, quan plou, ho faci de manera més torrencial. Així que, destaca Dante Maschio, la recollida d'aigües pluvials, a més, ajudaria a reduir les inundacions en alguns pobles i ciutats.

"Gestionar l'aigua no és anar-la a buscar lluny i amb grans obres, sinó gestionar bé la que tenim."