El TSJC manté provisionalment les eleccions al Parlament el 14 de febrer
El govern ha anunciat que recorrerà la suspensió del decret que ajornava les eleccions. El TSJC començarà a deliberar sobre el fons de la qüestió a partir de dijous
Les eleccions catalanes es mantenen, de moment, el 14 de febrer. El motiu: aquest matí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de manera cautelar i provisional el decret amb què el govern havia suspès les eleccions del 14 de febrer, amb la intenció de tornar a convocar-les per al 30 de maig.
El TSJC respon així al recurs d'un particular que havia demanat la suspensió del decret de suspensió i mantenir la data del 14 de febrer a través de mesures cautelaríssimes. Es tracta de l'advocat Josep Asensio, que ha presentat un recurs a títol individual.
La sala #contenciós @tsj_cat suspèn de forma cautelar i provisional el decret que convocava les eleccions el #30M. Per tant, passa a estar provisionalment en vigor, el decret que les fixava pel #14F.
TSJCat (@tsj_cat) January 19, 2021
El tribunal argumenta que, si no se suspèn el decret, els terminis portarien a una "situació pràcticament irreversible" que impediria fer les eleccions el 14 de febrer i "es generaria una greu inseguretat jurídica per una retallada significativa dels terminis previstos a la legislació".
Aquesta és tan sols la primera decisió dels magistrats sobre els recursos presentats per diferents partits.
El veredicte final i la data de les eleccions se sabran quan el tribunal estudiï més els recursos i es pronunciï definitivament sobre el fons de la qüestió. El TSJC és qui tindrà l'última paraula sobre quan votaran els catalans.
A partir d'ara, la Fiscalia i la Generalitat tenen temps fins dijous per presentar les seves al·legacions. Serà llavors que el TSJC començarà a deliberar sobre el fons de la qüestió.
La decisió definitiva podria arribar a finals de setmana o la setmana que ve.
El govern recorrerà la suspensió
El govern presentarà al·legacions, aquest dijous, contra la decisió del TSJC de suspendre cautelarment el decret de suspensió de la convocatòria d'eleccions al Parlament per al 14F.
La portaveu, Meritxell Budó, s'ha mostrat "convençuda" que el govern podrà defensar jurídicament el decret ara suspès provisionalment, i ha demanat que el TSJC resolgui amb la "màxima celeritat".
També des del govern, Bernat Solé, conseller d'Exteriors i Participació, ha confirmat la reactivació "temporalment" del procediment i el dispositiu previstos per garantir, si fos el cas, la celebració de les eleccions el 14F.
La decisió, que Solé defensa que s'ha adoptat "per responsabilitat", ha arribat després que la Junta Electoral Central (JEC) ha traslladat a les parts la suspensió del decret signat divendres pel vicepresident amb funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès.
La JEC admet que la suspensió cautelar és provisional, però entén que obliga a reactivar, de moment, els preparatius per al 14F.
De fet, la JEC ja havia avançat, aquest matí, que deixa en mans dels tribunals qualsevol decisió relativa a la data de les eleccions al Parlament.
Dies marcats pel TSJC
Aquesta primera decisió del TSJC no té per què condicionar ni ser igual que la que es prengui sobre a altres mesures cautelars, ni és indicativa de les resolucions finals que adopti.
Dels altres recursos contra l'ajornament electoral que el TSJC té sobre la taula, només un demanava també mesures cautelaríssimes, que també ha estat respost afirmativament.
Qui ha presentat els recursos
A banda de l'advocat Asensio, també han presentat recursos o han anunciat que ho faran grups que no presentaven llistes al 14 de febrer. És el cas de Lliga Democràtica, Federalistes d'Esquerres, Esquerra en Positiu i Impulso Ciudadano.
Astrid Barrio, de la Lliga, i Joan Botella, de Federalistes, han explicat que entenen que el decret del govern no està prou ben fonamentat i que alguns partits grans estaven esperant que altres els fessin la feina d'impugnar l'ajornament dels comicis.
Tant JxCat com ERC creuen que darrere d'aquests recursos hi ha a La Moncloa, malgrat que el PSC no n'hagi presentat cap.
Des del PSC desmenteixen que els socialistes hagin maniobrat per instigar aquests recursos i recorden que van proposar un ajornament tècnic fins al 21 de març, però diuen que els partits que estaven a favor d'ajornar les eleccions tenien por de perdre-les.
El TSJC assegura que abans de la suspensió del 14F ja s'havia presentat un recurs pels drets fonamentals que feia referència a les eleccions al Parlament.
Segons el tribunal, va ser el PACMA qui el va presentar. Es tracta d'un recurs en què aquesta formació al·lega discriminació pel fet que el confinament ha dificultat la recollida de signatures per poder-se presentar.
Qui no ha presentat recurs són les patronals Foment del Treball, Pimec i Cecot. Han decidit no fer-ho tot i que veuen poca fonamentació jurídica en el decret per ajornar les eleccions.
Les tres organitzacions parlen de desídia en la planificació i creuen que Catalunya necessita un govern estable com més aviat millor per fer uns pressupostos que ajudin a la recuperació econòmica.
La Junta Electoral Central també ha rebut alguns recursos. Però ja ha avançat a TV3 que considera que només té competència sobre els processos electorals i no pas sobre la convocatòria, i derivarà la decisió al TSJ.
