Les eleccions europees a Alemanya, un termòmetre de salut democràtica

Alemanya es troba davant d'unes eleccions europees que poden ser d'una gran transcendència a l'hora de demostrar la salut democràtica d'aquest país al món.

L'auge de l'extrema dreta és un tema preocupant, com arreu d'Europa. Però a Alemanya el pes de la història és especial, sobretot quan estem parlant d'una ideologia que implica racisme, xenofòbia, odi i intolerància i que està estretament associada al nacionalsocialisme.

En funció del que decideixin els alemanys a les urnes aquest diumenge, l'extrema dreta europea tindrà més o menys força. I la nova extrema dreta alemanya, precisament, s'ha erigit com la més reaccionària i radical d'Europa.

Parlem d'Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit que va néixer fa poc més d'una dècada com a força ultraliberal i euroescèptica i que ha evolucionat cap a una dreta extrema que fins i tot incomoda altres forces polítiques del mateix sector, com és el cas del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a França, que ja s'ha distanciat de l'AfD.

El número u i el dos d'AfD, sense poder aparèixer en campanya

L'AfD s'ha disparat tants trets al peu que, pocs dies abans de les eleccions al Parlament Europeu, amb prou feines podia caminar. El partit ha quedat sense rumb. S'ha vist obligat a prohibir l'aparició en campanya del seu cap de cartell i també del número dos.

El motiu: corrupció i sortides de to relacionades amb el negacionisme. Maximilian Krah, l'Spitzenkandidat de l'AfD, va relativitzar l'horror nazi posant en dubte que les SS estiguessin farcides de criminals. Sens dubte, una sortida tan innecessària com estúpida des d'un punt de vista estratègic.

A Alemanya, amb l'apologia del nazisme no s'arriba enlloc. La vacuna encara funciona i a la direcció de l'AfD ho saben. Però Alternativa per a Alemanya sembla haver perdut el control. El seu líder a Turíngia, Björn Höcke, també ha estat processat recentment per haver utilitzat la frase prohibida "Tot per Alemanya", un lema nacionalsocialista.

Implicada en una reunió clandestina de neonazis europeus

Però això no és tot. L'AfD es va veure esquitxada per la reunió clandestina de neonazis europeus (amb participació de polítics de l'AfD i també de la CDU, segons va filtrar el col·lectiu dedicat a la investigació periodística Correctiv) a la ciutat de Potsdam. Els participants van debatre-hi un pla per a la deportació de milions d'alemanys amb arrels migratòries.

Milers d'alemanys van sortir als carrers de ciutats grans i mitjanes en manifestacions de rebuig a l'extrema dreta i a l'AfD que es van repetir durant setmanes. Un senyal que Alemanya recorda el seu passat fosc i que el rebuig al nazisme és majoritari avui dia.

Es podria dir que va ser en aquest punt que va començar el declivi de l'AfD, que havia agafat força d'ençà de les últimes eleccions federals, celebrades fa tres anys.

En aquella ocasió, va saber concentrar el descontentament amb el tripartit de socialdemòcrates, ecologistes i liberals liderat pel canceller Olaf Scholz, fins al punt de consolidar-se com la segona força política a les enquestes: acabava d'iniciar un perillós gir cap a l'extrema dreta.

L'atac islamista de Mannheim podria donar oxigen a l'AfD

A hores d'ara és una incògnita saber què passarà diumenge. L'assassinat d'un policia de 29 anys a Mannheim a mans d'un presumpte islamista, a una setmana de les eleccions, podria donar aire a un partit que s'ha afanyat a mirar de treure rèdit electoral d'uns fets que han consternat la societat alemanya.

No en va, el canceller Scholz, aquesta mateixa setmana, durant un discurs dedicat a l'estat de la seguretat del país anunciava davant del Bundestag que el seu govern ja treballa en una reforma legislativa.

L'objectiu: fer possible la deportació de criminals a països considerats perillosos pels mateixos deportats com és el cas de Síria o l'Afganistan, país de procedència de l'assassí del policia.

Els més joves són l'esperança

En aquesta ocasió, s'ha avançat l'edat de votació als 16 anys. Això s'espera que contribueixi, d'una banda, a l'augment de la participació i, de l'altra, a oxigenar els resultats electorals.

El vot més jove podria inclinar-se per partits ultraecologistes que no tenen presència a la cambra baixa alemanya, però que en el cas de les eleccions europees podrien obtenir representació a l'Eurocambra perquè, a diferència de les eleccions federals, no hi ha cap percentatge mínim de vots necessari per obtenir un escó.

La participació dels alemanys en les anteriors eleccions europees va ser del 61%, baixa, però tot i així molt superior a la mitjana europea.

Spitzenkandidaten i Spitzenkandidatinnen

Entre Ursula von der Leyen, Katarina Barley i Terry Reintke, cristianodemòcrates, socialdemòcrates i ecologistes han situat tres dones com a caps de cartell. Són les Spitzekanditatinnen dels tres partits que van obtenir millors resultats el 2019.

Aleshores, l'SPD de Katarina Barley va rebre una patacada sense precedents que no ha impedit que els socialdemòcrates hagin tornat a apostar per la seva exministra de família.

En el cas de la CDU, Ursula von der Leyen, l'actual presidenta de la Comissió Europea, és una aposta amb més garanties. A més a més, els conservadors alemanys podrien ser els més beneficiats d'una potencial desinflada de la nova extrema dreta que abandera Alternativa per a Alemanya.

Els Verds, per la seva banda, podrien patir en aquestes eleccions. El canvi climàtic ha passat a un segon pla, a diferència de fa cinc anys. I el pitjor: el partit del vicecanceller, Robert Habeck, i la ministra d'exteriors, Annalena Baerbock, ha assumit un paper militarista que ha decebut bona part del seu electorat.