El 14F arrenca amb normalitat i es constitueixen totes les meses tot i la pandèmia

Les eleccions del 14F han començat amb normalitat en un context excepcional per la pandèmia. Poc després de les 11 del matí el 100 per cent de les meses electorals han quedat constituïdes. 

Possibles retards

Les incidències en la constitució de 22 meses no informades a les 11 del matí faran que, probablement, l'escrutini comenci amb retard, com ha dit Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals. 

De les 34.000 al·legacions presentades per no formar part de les meses, s'han resolt i acceptat 22.000 sol·licituds. Algunes al·legacions pendents s'han resolt "in situ" en el moment de constituir les meses. Bernat Solé, conseller d'Afers Exteriors, Relacions institucionals i Transparència, considera que són "dades molt favorables".

Les 10 del matí era l'hora límit perquè les meses quedessin oficialment constituïdes, un procés que ha començat a partir de les 8 del matí per formar les 9.139 meses on es pot votar durant aquesta jornada.  

Estan distribuïdes entre gairebé 2.800 col·legis electorals. Fins a 27.417 persones estan convocades com a titulars de les meses i 54.834 més com a suplents que, excepcionalment, poden ser cridades a fer de vocal o president d'una mesa d'un altre col·legi de la mateixa zona.
 

Aquest 14F més de 5 milions de catalans tene dret a vot. El cens és de 5.624.044 persones, on s'inclouen els 255.163 residents a l'estranger. Són 69.650 electors més que en les anteriors, les del 21 de desembre del 2017, convocades després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

L'aplicació Eleccions 14F permet consultar en temps real l'afluència de votants a cada punt de votació i evitar aglomeracions i cues.
 

Seguretat "de màxims"

14.200 agents dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals controlen la seguretat aquest diumenge. És el desplegament policial més gran en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Com a mesura inèdita, hi haurà una parella d'agents de forma permanent a cada col·legi electoral i no com normalment, amb patrulles mòbils . 

Per ara, des del Centre de Coordinació del Departament d'Interior, informen que no consten incidències greus enlloc. Sí que hi ha hagut un intent de sabotatge a Cubells, a la Noguera, i a Canet d'Adri, al Gironès.

Al centre esportiu La Bàscula de Barcelona, a Sant Adrià de Besòs, hi ha hagut una incidència lleu perquè una mesa s'ha constituït només amb dues persones i finalment s'ha hagut de reclamar que tornés un suplent, que ja havia marxat. La mesa ha estat operativa per votar en tot moment.   

Gairebé 2.800 centres de votació i més de 9.000 meses

El govern assegura que anar a votar als col·legis electorals és segur, però l'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid.

La por de contagi ha fet multiplicar el nombre d'al·legacions presentades per persones a qui els ha tocat ser membre d'una mesa. Els càrrecs de president o de vocal són obligatoris, i no presentar-se si no hi ha una justificació o no s'ha acceptat l'al·legació presentada està castigat per la llei amb pena de presó de 3 mesos a 1 any o multa de 6 a 24 mesos. Com preveu la llei orgànica del règim electoral general, hi ha dos suplents per cadascun dels membres de la mesa: el president i els dos vocals.

Per garantir que es compleix la separació de seguretat entre els votants i evitar cues i aglomeracions, el dispositiu electoral ha afegit 83 locals de votació i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. S'ha fixat un màxim de 800 electors per mesa, molt per sota dels 1.500 que hi ha habitualment.

Entre els punts de votació poc habituals que s'han constituït com a col·legi electoral aquest 14F hi ha l'auditori del Barça i el mercat de Sant Antoni, a Barcelona.

On hi ha més col·legis electorals és a la demarcació de Barcelona (1.728 locals i 6.694 meses), seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

Més vots per correu que mai

El que sí que ha crescut exponencialment és el vot per correu, que en aquests comicis arriba al 5,3% del total. A la convocatòria del 2017, la xifra va ser de l'1,48%.

L'efecte Covid ha fet augmentar un 382% les peticions per votar per correu: mai des de les primeres eleccions autonòmiques de l'any 1980 hi havia hagut tantes peticions. En total, hi ha hagut 269.586 vots emesos per aquest sistema. Del total de vots emesos, prop de la meitat s'han lliurat al carter directament a casa i la resta ho han portat en persona a les oficines de Correus.
 

Pendents de la participació

A la una del migdia, la participació registrada del 14F era de 22,75%, això suposa una davallada de gairebé 12 punts en relació amb el primer avanç de les darreres eleccions al Parlament, el 21 de desembre del 2017 a la mateixa hora, que va ser del 34,69%. 

La participació és l'altra gran incògnita de la jornada, per l'efecte que la por del coronavirus pot tenir a l'hora de decidir votar o abstenir-se. En tot cas, per interpretar les xifres del primer avanç de la una del migdia d'aquest 14F s'ha de tenir en compte que en la primera franja, de les 9 del matí a les 12 del migdia, estaven convocades les persones grans i els col·lectius de risc i que la població en general ha començat a votar a partir d'aquesta hora. També s'ha de valorar l'increment del vot del correu, que s'ha triplicat respecte al 2017. 
 

Baixa un 50% el vot exterior

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.