Les eleccions més disputades? Per què pot guanyar Trump i per què pot guanyar Harris
Els periodistes comencem les nostres argumentacions, sovint, amb l'expressió "mai abans..." quan volem subratllar la transcendència d'allò de què parlem i fins i tot la seva dimensió històrica.
Moltes vegades, una recerca documental una mica més acurada destapa que allò que volem explicar sí que té precedents i, per tant, el "mai abans" es veu desacreditat.
En el cas de les eleccions a la presidència dels Estats Units, són diversos els mitjans que les presenten com les més "disputades" de la història. Fins i tot ho ha fet el prestigiós The New York Times, que matisa que són les més ajustades de la "història contemporània", tenint en compte que el 1800 i el 1876, quan els electors votaven dos noms i el més votat era elegit president i el segon, vicepresident, ja es va haver de "desempatar".
La incertesa, fins a l'últim moment
Així, doncs, potser ens podem arriscar, aquesta vegada, a matisar que "mai abans" des de mitjans del segle XIX s'havia arribat al primer dimarts després del primer dilluns de novembre amb un empat tan clar entre els dos candidats.
Hi ha enquestes que situen Trump unes dècimes per sobre de Harris, i unes altres que fan el contrari. La intenció de vot, després, es pot traduir en una diferència més gran, en funció de l'assignació dels vots electorals de cada estat.
Però també es pot arribar a donar la situació d'un empat real a 269 vots electorals que es resoldria amb una votació de la Cambra de Representants, en què cada estat tindria un sol vot. I, per tant, pesaria tant Califòrnia, l'estat més poblat, com Alaska. I el previsible guanyador seria Donald Trump perquè, fora dels set estats clau, on el resultat és incert (Arizona, Nevada, Geòrgia, Carolina del Nord, Michigan, Wisconsin i Pensilvània), n'hi ha 24 on s'imposarà, contra només 17 on guanyarà Kamala Harris.
La hipòtesi de l'empat és només una de les tres possibilitats que s'han de preveure. Les altres dues són la victòria de l'un o de l'altra. Hi ha molts factors que els poden afavorir. En destaquem uns quants...
Què juga a favor de Trump?
► La percepció dels nord-americans que econòmicament estan pitjor que fa quatre anys, amb una frenada forta del creixement de l'ocupació en l'últim trimestre, i malgrat que les xifres macroeconòmiques siguin positives.
► L'onada mundial que fa que caiguin governs, o que estiguin a punt de caure, en molts països. Els electors dels Estats Units poden participar també d'aquesta pulsió de canvi, que --malgrat els esforços de Kamala Harris-- identifiquen més amb el candidat republicà que amb el continuisme demòcrata.
► En un món convuls, la imatge de líder fort que sabrà enfrontar-se amb els "homes durs" d'altres potències és valorada per l'electorat que no vol implicar-se més en conflictes internacionals. Els partidaris de l'expresident no deixen de recordar que, durant el seu primer mandat, no va implicar el país en cap nova guerra.
► Un dels punts principals de la seva campanya, la lluita contra la immigració, s'ha instal·lat en la conversa pública. Ha aconseguit que els nord-americans percebin aquesta qüestió com la més preocupant, al costat de l'economia.
► El discurs MAGA, el del retorn a la grandesa d'Amèrica, acompanyat del compromís de figures icòniques de l'èxit i el poder econòmic, com Elon Musk, pot enlluernar els que creuen que el país l'han de liderar els individus, per damunt de l'Estat.
Què juga a favor de Harris?
► La seva joventut relativa. La desaparició de Biden de l'escenari l'ha convertit en una candidata amb molt més futur que el seu opositor, que, a més, no podrà optar a una reelecció. Ara, l'ancià és Trump, que es convertiria en el president més vell de la història. Durant la campanya ha protagonitzat algun moment de dispersió del seu discurs, sense arribar a posar en qüestió les seves facultats. La moderació del seu programa, que podria atreure els republicans conservadors, incòmodes amb el perfil disruptor de Trump.
► Una dona d'ascendència jamaicana i asiàtica. Kamala Harris pretén recollir la major part del vot femení i de les minories. Seria la primera dona presidenta. El seu perfil és molt diferent del de Hillary Clinton, que va fracassar perquè, entre altres motius, simbolitzava l'"establishment" blanc de Washington davant d'un país que es debatia en la crisi, i va menystenir territoris i el seu opositor, el mateix Donald Trump.
► L'arribada de Harris després de la retirada de Biden va desencadenar una enorme onada de recaptació de fons per a la seva campanya. De fet, ha disposat de molts més fons que Trump, destinats als set estats clau.
► Harris surt guanyant també de la lluita per tenir el suport de les grans figures de l'"star system" de la música i de Hollywood, que poden decantar el vot de sectors concrets de la població, especialment els joves.
Les anàlisis postelectorals permetran esbrinar quins d'aquests factors han pesat més a l'hora de votar. O si n'hi ha hagut uns altres de més decisius. El que li convindria al país, segons reconeixen tant demòcrates com republicans, seria que el resultat fos clar, i que es pogués proclamar el guanyador o la guanyadora la mateixa matinada del dia 6.
Però això sembla cada vegada més improbable, tant per l'ajustada demoscòpia com per la recurrent equiparació del trumpisme entre una victòria demòcrata i el frau electoral.