Les eleccions presidencials, una prova de foc per a l'extrema dreta a Perpinyà

Perpinyà és la quarta ciutat més pobra de França i també una de les que té l'índex d'atur més alt. Amb 122.000 habitants, la capital del Rosselló s'ha convertit en un símbol per al partit de l'extrema dreta de la candidata Marine Le Pen.

En les últimes municipals, el juny del 2020, Louis Aliot va aconseguir guanyar l'alcaldia superant el 50% dels vots. Així, Perpinyà es va convertir en la ciutat més gran de l'estat francès governada per Reagrupament Nacional, l'antic Front Nacional.

Les eleccions presidencials, amb la primera volta aquest diumenge, és per alguns experts un examen per veure si la feina que fa Aliot a Perpinyà serveix per demostrar que el partit està preparat per gestionar ciutats grans, i per tant, també preparat per governar. Per l'advocada i també consellera departamental Annabel Brunet, les eleccions "seran una mena de test" per veure si Aliot està considerat realment del Front Nacional, del Reagrupament:

"A veure com la gent considera la seva feina perquè ha dit que treballava en unes coses, però jo no he vist cap diferència, només uns rètols enormes a la policia municipal. No sé si la feina l'ha fet, perquè Aliot ha passat molt temps a París fent campanya per Le Pen, i molt menys temps a Perpinyà."

De fet, Aliot és vicepresident del partit i és portaveu a la campanya de Marine Le Pen a les presidencials. I no només això: ell és l'encarregat de donar-li la benvinguda en l'acte final de campanya per la primera volta que Le Pen fa al Palau d'Exposicions de Perpinyà. Per tancar la campanya ha triat, com ja va fer el 2017, la capital del Rosselló, on té un electorat fidel.

El to moderat d'Aliot a la ciutat de Perpinyà

Aliot porta dos anys a l'alcaldia, en un mandat marcat per la pandèmia. Ha mantingut un perfil baix i to moderat. A més, des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la seva actitud cap als refugiats surt de la línia de Le Pen.

Ell mateix va viatjar fins a Polònia en autobús i va tornar amb més d'un centenar d'ucraïnesos que ha acollit a la ciutat. I fa només uns dies, ja en campanya electoral, van arribar una quarantena de refugiats des d'Odessa.

Pel sociòleg Gautier Sabrià, aquestes accions són estratègia electoral:

"A Marine Le Pen se li ha criticat molt la seva proximitat amb Putin i per tant aquestes accions serien per demostrar que malgrat les relacions amb Putin, ara Reagrupament es posa a acollir víctimes finalment de la política de Putin, crec que també és ara un missatge polític que s'envia als votants."

Accions que podrien fer que alguns dels seus seguidors fidels es posicionin cap un partit més radical, el d'Éric Zemmour, segons el sociòleg Gautier Sabrià:

"Llavors podem suposar que aquesta gent, aquestos votants històrics de l'extrema dreta local potser s'hauran cansat d'aquest to moderat i aniran directament a votar pel candidat més radical, que és Zemmour."

Els resultats dels 2017

En la primera volta de les últimes presidencials es va veure que la Catalunya Nord és un territori amb divergències polítiques. Els resultats a la plana i a la costa van ser per a l'extrema dreta i, a les comarques de muntanya i l'oest, per l'esquerra radical de Jean-Luc Melénchon. Macron va quedar en tercera posició.

Un dels barris on la candidatura de Marine Le Pen va aconseguir bona part dels vots, també a les municipals que va guanyar Louis Aliot, és el barri de Sant Jaume.

Aquí, un dels portaveus de la comunitat gitana, Nic Jiménez, pronostica que molts no aniran a votar. En aquest barri, la covid els ha castigat durament i la situació econòmica actual agreuja encara més la situació d'extrema pobresa en què viuen.

Diumenge, primera volta

Diumenge a les vuit del matí obriran portes els prop de 500 col·legis electorals del Departament dels Pirineus Orientals. Una de les grans incògnites de la jornada serà l'abstenció, que en les últimes eleccions --les regionals i departamentals--, va batre un rècord històric amb un 62%.

"Crec que el fet que aquesta campanya a nivell mediàtic hagi estat tan pobra no fa pensar que la gent s'animi gaire a votar", apunta Gautier Sabrià.