Les emissions de CO₂ creixen a Europa i només les llars aconsegueixen abaixar-les lleugerament

A principis d'aquest mes de novembre, les xemeneies d'As Pontes, a la Corunya, tornaven a treure fum. A la central hi tèrmica arribaven 140.000 tones de carbó, prou per poder operar més enllà de finals d'any. "La reobertura o la utilització de centrals com la d'As Pontes --explica Alfons Pérez, expert en Energia i Clima de l'Observatori del Deute en la Globalització-- ens trasllada a una situació del passat, la Unió Europea ha augmentat en un 10% el consum de carbó en el primer semestre respecte a l'any passat, i això no havia passat mai".

I el resultat és que, fins al setembre, les emissions de CO₂ han augmentat un 4,2% a Europa respecte al mateix període de l'any passat. En part, impulsades per la producció d'electricitat, però també per l'aviació un cop superada la pandèmia.

Les emissions només cauen, i lleugerament a les llars, però caldrà veure si la tendència es manté quan el fred arribi i les calefaccions s'encenguin de forma massiva.

A Espanya, la fotografia dibuixa un increment d'emissions de més de l'11%, i és en la producció elèctrica on més s'incrementen, seguida de l'aviació. Només cauen en el transport, segurament per l'efecte de la subvenció del transport públic, mentre que l'estalvi a les llars, de moment, no es nota.

Javier Revuelta, consultor energètic a Afry, explica que "la pedra que tenim a les sabates ara no és el canvi climàtic. Ara mateix, i sent molt realistes, tenim un problema més greu, que són uns preus de l'energia excessivament alts, fins a uns nivells molt problemàtics per a l'economia en general; per tant, clarament la urgència és què fem per contenir aquests preus". 

I Europa ha escollit obrir centrals de carbó, més econòmiques que les de gas, malgrat l'elevat preu que han de pagar per les emissions que emeten. En definitiva, Europa escull seguretat energètica per sobre de transició energètica.

"Aquesta finestra d'excepcionalitat és certament perillosa", ens diu Alfons Pérez, "es validen les nuclears, es valida el carbó i, per tant, Polònia podrà dir que pot extraure carbó i exportar-lo". I es pregunta: "En els espais internacionals, com serà el diàleg ara mateix de la Unió Europea amb altres actors per dir-los que acabin amb les dependències fòssils, quan ara mateix el que Europa està fent és aprofundir-les."

El debat dels usos de l'energia

Per això explica que caldria obrir un altre debat important, el dels usos de l'energia. Pérez creu que caldria "una reducció dràstica del consum energètic, sobretot el que està vinculat a béns i serveis superflus que consumeixen i són intensius en energia. Consums que en aquest moment d'excepcionalitat s'han de posar en qüestió. Ja sé que això --diu-- és un debat molt dur, però, si no, no ens en sortirem". 

Altres experts són més optimistes i creuen que el que estem vivint ara és només un parèntesi en una transició que ha d'arribar tant sí com no. "El canvi climàtic i la supervivència econòmica industrial d'Europa van en la mateixa direcció".

Així de contundent s'expressa Javier Revuelta, que diu que "lluitem per un doble motiu, però encara que no ens importés el canvi climàtic hauríem de seguir en la mateixa línia que estem seguint, que és descarbonitzar, reduir la dependència de combustibles fòssils, i en aquesta línia sí que hi anem, però el ritme, possiblement, serà més lent".

Moltes de les promeses que s'han fet són creïbles: "En el cas de les renovables, hi ha molts diners; és més, els fons tenen més diners del que són capaços d'invertir, no s'està accelerant no per falta de diners, sinó per colls d'ampolla en les tramitacions."