Les emissions de diòxid de carboni, lluny de tocar sostre, i es preveu un nou màxim el 2024

Passen les dècades i les emissions mundials de diòxid de carboni d'origen fòssil encara estan lluny de tocar sostre. Les estimacions per a finals d'any apunten que aquestes emissions creixeran un 0,8% respecte de l'any passat, i sumaran un total de 37,4 gigatones de CO₂, és a dir, 37.400 milions de tones de diòxid de carboni. 

Així ho pronostica l'informe Global Carbon Budget 2024 que s'ha fet públic en el marc de la Cimera del Canvi Climàtic de Bakú, la COP29. L'autoria d'aquest estudi és del Global Carbon Project (GCP), un projecte internacional que agrupa diverses entitats científiques.

Conjuntament, elaboren un resum anual de les tendències més recents pel que fa a les emissions globals de carboni i les seves conseqüències a l'hora d'assolir, o no, els objectius climàtics que s'acorden globalment.

D'entrada, el director executiu del Global Carbon Project i investigador en cap del Centre de Ciències del Clima (CSIRO) a Canberra, Pep Canadell, lamenta l'evolució:

"Malgrat totes les inversions que hem fet, i malgrat incrementar les quantitats (l'ús) de les energies renovables per augmentar l'eficiència energètica, les emissions de diòxid de carboni continuen augmentant; i aquest any també augmentaran".

I és que, al llarg dels anys, només s'han registrat tímides baixades en el global de les emissions per motius com crisis socioeconòmiques, com la dissolució de l'URSS, la crisi financera global del 2008 o la pandèmia de la covid.

Aquestes i altres dades recull l'edició d'enguany del Global Carbon Budget (GCB). D'una banda, renova xifres sobre l'ús global del carbó, el petroli i el gas; sobre el seu rol en les economies dels països. I, de l'altra, aporta dades diverses com el ritme de desforestació arreu del món.
 

Quin paper hi juguen petroli, gas i carbó?

Tornant als combustibles fòssils, des de principi d'any, el carbó ha significat l'emissió de 15,5 gigatones de CO₂, i és la font d'energia que més contribueix al total d'emissions.

El segueix el petroli (amb 12,4 Gt de CO₂), i després, el gas (amb 8,1). Les emissions generades per la fabricació de ciment, menys significatives, continuen declinant.

En conjunt, segons el director executiu del GCP, "malgrat que sembla que hi ha una baixada en la velocitat de creixement, en aquests moments, les emissions globals haurien d'haver arribat ja a un pic, i haurien d'estar baixant molt ràpidament cap a la trajectòria d'emissions zero".

Ara bé, si s'estudia el comportament concret de les emissions derivades del carbó, s'observa que no augmenten respecte l'any passat. Mostren una tendència a frenar-se que convida a l'optimisme.

I Canadell comparteix com a un possible motiu que "la Xina, aquest any, augmentarà les seves emissions al voltant del 0,2%; això és molt poquet i --amb totes les incerteses que tenim-- és, sens dubte, un signe positiu".

Un altre motiu, afegeix el director executiu del GCP, és que "han tancat centenars de plantes de carbó al món, i això s'està notant".

Pel que fa a l'ús del petroli com a font d'energia, les emissions no es frenen, principalment, perquè en paral·lel s'està registrant un consum intens en els sectors de l'aviació i de la navegació.

Com a conseqüència, s'està tornant als nivells d'emissions anteriors a la covid. De nou, Pep Canadell assenyala que "aquests darrers anys, les emissions de l'aviació internacional han augmentat el 13%".

En el sector aeri, es fa palès que no tot consisteix en solucions tecnològiques per reduir els consum de combustible o fer-los menys contaminant. Cal afegir mesures de transformació social, que redueixin la demanda "social" d'energia (mesures que, per interessos polítics, encara són difícils d'acceptar).

Les emissions del gas natural, les que més creixen

L'informe Global Carbon Budget 2024 apunta al gas natural com un dels principals motors de les emissions de diòxid de carboni a escala mundial. Tot i que en termes absoluts el carbó és el combustible fòssil que més gigatones de CO₂ genera, i el gas natural, el tercer, les emissions d'aquest últim estan creixent més ràpidament, una tendència no desitjada en absolut.

"El gas natural durant els últims 40 anys ha anat augmentant d'una manera molt robusta: cada any, més del 2%", diu Canadell, i subratlla que "aquest any és el primer any des de la covid que veiem que les emissions retornen al 2,4 % anual".

En percentatges, el 22% de les emissions globals es produeixen per l'ús de gas natural. Per tant, aquest combustible hauria d'estar ara més que mai en el punt de mira d'estratègies de descarbonització en l'àmbit global.

Si mirem per països veurem que les emissions per combustió de gas natural incrementen pronunciadament a la Xina i a l'Índia. També pugen als EUA i a la resta del món; per contra, decreixen a Europa.

Fins fa poc, es tendia a presentar el gas natural com el "cosí net" del petroli i del carbó (pel seu rol de combustible útil per facilitar la transició a energies renovables). L'argument consistia en el fet que la seva combustió era més eficient. Però les darreres dades demostren que el gas natural està contribuint a la dependència dels combustibles fòssils i que estaria arraconant l'aposta per energies renovables.
 

Europa intenta fer els deures

En una radiografia actual del comportament dels gairebé 200 països del món, segons Canadell:

"Tenim 22 països que, com a mínim, fa deu anys que les seves emissions de CO₂ estan baixant i que la seva economia durant deu anys ha estat creixent".

La majoria d'aquests països són europeus; però també hi ha Corea del Sud i Nova Zelanda.

A més, l'informe recull, per al 2023, la influència de les emissions antropogèniques (causades per l'activitat humana) i el rol que juguen els embornals naturals de carboni del planeta (és a dir, el sòl i els oceans). Canadell afegeix:

"Les emissions provocades per la desforestació, que majoritàriament passa a les regions tropicals de l'Amazònia, del Congo i d'Indonèsia, estan baixant, i confirmen una tendència a la baixa de més de 10 anys".

D'altra banda, les projeccions de les emissions derivades pels canvis en l'ús del sòl per al 2024 pugen a 4,2 gigatones de CO₂. Si les sumem a les generades pels combustibles fòssils, arribaríem a les 41,6 gigatones, una gigatona més que l'any passat.

Arribats a aquest punt, l'informe recorda que entre les conseqüències negatives de l'augment de CO₂ en l'atmosfera hi ha l'acceleració i acumulació d'esdeveniments climàtics extrems, que agreugen encara més el canvi climàtic. Per exemple, enguany, a l'impacte del fenomen de El Niño s'hi sumen les emissions massives de diòxid de carboni generades pels incendis forestals al continent americà.

Rècord de CO₂ a l'atmosfera aquest any

Per al 2024 es preveu que la concentració de CO₂ a l'atmosfera assoleixi un nou màxim de 422,5 parts per milió, un 52% per damunt dels nivells preindustrials (i 2,8 parts més que el 2023). Aquestes xifres ens allunyen, una vegada més, dels compromisos globals de reduir emissions i aconseguir un zero net (la neutralitat) per al 2050.

El mateix passa amb la fita de limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C, o 1,7 °C, o fins i tot el 2 °C per damunt dels nivells preindustrials.

De fet, els pronòstics són que, si el conjunt total d'emissions i reduccions continua en aquesta línia, hi ha un 50% de probabilitats que l'escalfament global superi el grau i mig (1,5 graus centígrads) en només sis anys (el que seria un fracàs dels objectius marcat a l'Acord de París per garantir la sostenibilitat del planeta).

El rol dels embornals naturals

Pel que fa a les emissions globals de CO₂ derivades dels canvis en els usos del sòl (desforestació, reforestació, agricultura, nous cultius...) es mantenen altes (4,2 Gt CO₂ el 2024) però han decrescut dècada rere dècada des del 1990.

En aquesta línia, una dada a tenir en compte és que la reforestació permet retirar l'equivalent al 5% anual de les emissions de gasos derivats dels combustibles fòssils. Al mateix temps, els autors de l'informe també destaquen l'important rol que juguen els embornals naturals de CO₂.

Parlem dels boscos i dels oceans, que de manera combinada capturen la meitat de les emissions antropogèniques (generades per l'activitat humana) emeses a l'atmosfera.

En concret, els oceans van assumir en la passada dècada el 26% de les emissions anuals globals. Els boscos el 29%. Segons Canadell, "oceans i boscos de tot el món absorbeixen la meitat de les emissions que posem a l'atmosfera; això vol dir que d'alguna manera, gràcies a aquests embornals naturals tenim un descompte del 50% dels impactes del canvi climàtic".

Arribats a aquest punt, què aconsella el director executiu de l'informe per revertir la situació i frenar les emissions? Doncs insisteix a intensificar els esforços de descarbonització a tots els sectors, i adoptar mesures de mitigació més ambicioses per evitar els impactes climàtics irreversibles que ja estan colpejant els sistemes ecològics, la biodiversitat i la seguretat humana a escala mundial.