Les emissions no paren de créixer i el 2019 hi haurà un nou rècord

Les emissions de diòxid de carboni han crescut lleugerament aquest any, però més per l'alentiment de l'economia que a les mesures preses per governs i empreses. Aquesta seria la principal conclusió de l'informe que ha presentat aquest dimecres el Global Carbon Project, un projecte mundial de recerca que ofereix una imatge completa del cicle del carboni.

L'informe "Pressupost de carboni 2019" assenyala que les emissions degudes als combustibles fòssils augmentaran aquest any un 0,6%, menys que els dos anys anteriors -1,5% el 2017 i 2,1% el 2018. Les causes d'aquest alentiment són una disminució substancial en l'ús de carbó als Estats Units i la Unió Europea i un creixement econòmic més feble a tot el món, particularment a la Xina i l'Índia, que ha dut a una menor demanda d'energia.

La Xina, primer emissor

Per països, la Xina segueix ocupant el primer lloc en emissions totals, seguida dels Estats Units, la Unió Europea i l'Índia.

Les emissions xineses van seguir creixent, mantenint la tendència dels dos anys anteriors. En canvi, entre 2013 i 2016 havien disminuït.

Tot i que segons els autors de l'informe és difícil esbrinar-ne les causes, creuen que pot ser perquè l'alentiment de l'economia es compensa amb l'energia consumida en les inversions en construcció i infraestructures i amb el creixement del consum domèstic.

A Estats Units van disminuir un 1,7%, per diverses raons: menys ús de carbó, substituït per gas i, en part, per energia solar i eòlica, menor consum de petroli i, tot plegat, en part per l'hivern molt fred del 2018, que va augmentar el consum en calefacció.

També han tancat o estan avisades de tancament moltes plantes de carbó. Però no per polítiques climàtiques i energètiques sinó perquè el gas natural és molt barat i les plantes de carbó ara són més cares.

A la Unió Europea disminuiran en el mateix percentatge, en bona part pel menor consum de carbó. Per països, Alemanya és el màxim contribuent, amb gairebé el doble d'emissions que el Regne Unit i que Polònia.

Els 18 països que s'han descarbonitzat més de pressa reuneixen tres característiques: han consumit menys energia, en bona part per més eficiència, han desenvolupat energies renovables per substituir combustibles fòssils i han elaborat moltes polítiques energètiques i climàtiques.

Emissions un 60% superiors a les de fa 29 anys

Les emissions també van créixer menys durant aquesta dècada que en l'anterior. Ho han fet un 0,9% anual i entre 200 i 2009 havien augmentat a un ritme del 2,9 per any.

Però això no evita que les xifres globals siguin poc engrescadores. Les emissions totals el 2019 seran, a falta de les dades fins a finals d'any, un 4% més altes que el 2015, quan es va signar l'Acord de París. I respecte el 1990, quan es va publicar el primer informe de l'IPCC, són un 60% més elevades. En total, es preveu que s'hauran emès 43.100 milions de tones equivalents de CO₂ -43,1 Gigatones.

En declaracions a TV3, el director executiu del Global Carbon Project, el català Pep Cañadell, ha afirmat que "sempre són males notícies quan les emissions augmenten":

"Cada any que les emissions continuen pujant vol dir que els objectius d'estabilitzar el clima es fan cada dia més difícils.".

Ha afegit que si bé les emissions del carbó han disminuït de forma ràpida i espectacular, el que els preocupa més ara és que les emissions degudes al petroli segueixen augmentant, com els darrers 30 o 40 anys, i les del gas natural no només augmenten sinó que el creixement s'està accelerant.

Per Cañadell, "el que tenim molt clar és que a meitat de segle hauríem d'estar a zero d'emissions. Per tant, entre ara i meitat de segle, sigui el 2030 o una mica després, s'haurien de retallar fins a la meitat i seguir fins a zero el 2050".

L'entrevista sencera es pot veure en aquest vídeo:

Polítiques insuficients

Segons l'informe, les polítiques sobre clima i energia encara són insuficients per revertir la tendència de les emissions. El GCP afirma que si bé han tingut èxit en el creixement d'energies com l'eòlica i la solar, aquestes s'han afegit per cobrir la demanda en comptes de substituir les fonts fòssils. I remarca que les emissions netes haurien de ser zero per aturar l'escalfament global.

Per combustibles fòssils, la contribució més important a les emissions segueix sent la del carbó, amb un 42% del total. El petroli és responsable del 34% i el gas natural, del 19%. Sobre aquest darrer l'informe diu que el seu ús va creixent i que no pot ser una alternativa sinó, si de cas, un recurs durant la transició a una economia descarbonitzada.

Per sectors, amb dades de tota la dècada, la principal font d'emissions és la producció d'energia, sobretot electricitat i calor, amb un 45%. El 22% procedeixen d'altres indústries i el 20% són degudes al transport terrestre. El transport aeri i marítim són responsables, conjuntament, del 3,7% de les emissions i el 10% prové de construcció, agricultura, pesca i altres sectors.

També hi ha una contribució molt important de la desforestació i els canvis d'usos del sòl. Els càlculs preliminars indiquen que van ser de 6 Gigatones, en bona part pels incendis i la desforestació a l'Amazònia, que va assolir un màxim el 2019. També hi va haver més incendis dels usuals a Indonèsia.