Heavy metal i programes en ucraïnès: així ataca Ucraïna les freqüències de l'exèrcit rus

La invasió russa d'Ucraïna no està anant com s'esperava Putin. Els líders ucraïnesos hi insisteixen cada dia, però també són molts els experts que ho assenyalen.

I entre els factors que més trontollen, el de les comunicacions internes: qualsevol amb un walkie-talkie pot arribar a interceptar converses d'alta freqüència, HF, que no estan encriptades i són crucials en el desplegament de l'exèrcit rus sobre el territori.

I és que, si bé els sistemes moderns de comunicacions militars s'encripten de tal manera que són impossibles d'interceptar, sembla que com a mínim una part de l'exèrcit rus treballa amb equips que, o bé han quedat obsolets, o ni tan sols han estat pensats per utilitzar-los en un context de comunicacions secretes, com és una guerra.

Però el problema per a Rússia no és només que els escoltin. El diari The Economist ha revelat que Ucraïna no tan sols sent les converses, sinó que s'ha posat a emetre en aquestes freqüències.

"Hi ha informes de freqüències utilitzades per les forces russes que han quedat inundades amb música heavy-metal o transmissions d'operadors ucraïnesos, de vegades durant el combat", explica el diari, que detalla les marques d'alguns aparells que s'han trobat entre l'equipament dels soldats russos capturats: són walkie-talkies Motorola, Kenwood i Baofeng.

Una debilitat que no semblaria tan problemàtica com la falta d'armament modern, però que a la pràctica està fent anar de corcoll l'exèrcit rus. En un cas citat per The New York Times, les forces ucraïneses van interceptar una trucada d'un general rus, van geolocalitzar-la i van atacar aquell punt, amb el resultat que tant ell com el seu equip van ser morts.

De fet, les males comunicacions són un dels factors que explicarien que Ucraïna sigui el camp de batalla on haurien mort més generals russos en 80 anys.

"Han d'anar fins a la línia del front per fer que les ordres es portin a la pràctica, un fet que els posa en un risc molt més elevat de l'habitual", apunta un diplomàtic europeu a Foreign Policy.

Rússia sí que té tecnologia, però insuficient

Segons The Times, l'exèrcit rus té des de l'any 2012 una part de tecnologia moderna, les ràdios Azart, que tenen xifratge integrat i poden funcionar a freqüències molt més altes, encara que continuarien oferint menys seguretat que l'equip utilitzat per l'OTAN.

Tot i això, no hi hauria prou ràdios per a tothom ni se sap si el sistema funciona bé, tenint en compte els precedents de fracassos en altres exèrcits que han intentat crear sistemes propis o modernitzar-los.

I encara hi ha un altre problema. Azart no té per què ser compatible amb els altres sistemes que fan servir: si una unitat d'elit té aquest sistema però l'equip de suport no el té, s'acabaran comunicant per un sistema sense encriptar.

L'OTAN hi "xucla" freqüències des de la frontera

Segons The Economist, els avions de l'OTAN que volen prop de les fronteres occidentals d'Ucraïna estan "xuclant" els senyals de ràdio de les forces russes. I Occident proporcionarà a Ucraïna més equipament per localitzar i interceptar aquestes comunicacions.

Els defensors ucraïnesos han estat compartint freqüències militars conegudes, enregistrant comunicacions russes i penjant-les perquè els voluntaris les transcriguin i analitzin per obtenir informació.

Algunes d'aquestes suposades converses interceptades podrien correspondre a propaganda ucraïnesa, però l'analista militar consultat pel diari, Thomas Withington, assegura que moltes altres sí que serien reals.

"Situació desesperada, tancs acostant-se!"

Diaris com The New York Times han publicat converses de soldats russos interceptades per radioaficionats, i que deixen clara la baixa moral dels militars.

"Necessito urgentment combustible, aigua, menjar" o "La meva situació és desesperada, hi ha tancs acostant-se", són algunes de les frases de soldats russos captades.

I és que les unitats russes "no tenen cura dels procediments de seguretat informàtica i són fàcilment interceptables", assegura a l'agència France Presse l'analista del Jerusalem Institute for Security and Strategy (JISS) Alexander Grinberg.