Les entitats municipalistes lamenten la manca de consens que han generat les vegueries
La llei de vegueries ha tornat al Parlament en forma de compareixences exprés. La Comissió d'Afers Institucionals de la cambra ha escoltat aquest divendres 16 veus de presidents de diputacions, entitats municipalistes i alcaldes, cada un dels quals ha fixat les seves posicions sobre l'ordenació territorial del país que impulsa el govern, un projecte de llei que ha motivat un enfrontament entre els grups del govern i l'oposició. Cada convidat ha parlat 10 minuts, un límit de temps que no ha agradat al síndic d'Aran, que ha declinat comparèixer. Fins ara, els partits del govern han acceptat les crítiques per la manca de consens de les entitats municipalistes i s'han compromès a intentar esmenar l'error al llarg del tràmit parlamentari de la llei.
Els grups del tripartit van aprovar 16 compareixences, una xifra molt allunyada de la vuitantena que demanava CiU, que ho va qualificar de clarament insuficient per la transcendència de la nova llei d'ordenament territorial de Catalunya. Convergència i Unió volia que s'escoltessin tots els consells comarcals, així com agents socials i entitats diverses.
Un dels cridats a parlar, el síndic d'Aran, Francés Boya, ha declinat la invitació perquè considera que els 10 minuts imposats a cada un dels compareixents són clarament insuficients. Boya ja ha dit que per explicar el seu punt de vista contra rellotge no es desplaçarà des de Vielha. Tampoc hi ha assistit Miquel Roca, en aquest cas per problemes d'agenda.
Els primers a parlar han estat les entitats municipalistes, que lamenten la manca de consens territorial que ha generat el projecte de llei de vegueries, la nova ordenació territorial que promou el govern. Mentre el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis, ha admès la seva incomoditat per una tramitació, ha dit, sense diàleg i sense la serenitat necessària, el representant de l'Associació Catalana de Municipis, el convergent Jordi Moltó, ha anat més enllà i ha carregat contra el contingut del projecte de llei. Moltó considera que el projecte de llei no té un fonament polític i jurídic suficient, que no fa un desplegament decidit del model d'organització territorial de l'Estatut i que no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries.
De les quatre diputacions, només tres són partidàries de la creació de les vegueries. Des de la Diputació de Barcelona, el seu president, Antoni Fogué, ha reivindicat un marc competencial i financer diferenciat per a la futura vegueria, però ha assegurat que "s'ha de marcar una diferenciació, no privilegis". Pel què fa a la diputacions de Lleida i Girona, els seus presidents, Jaume Gilabert i Enric Vilert, respectivament, s'han mostrat favorables al projecte de llei.
Per contra, la Diputació de Tarragona ha demanat paralitzar el projecte, mentre que la Plataforma del Penedès ha criticat el govern per no donar-li una vegueria pròpia i ha afirmat que s'anteposen "interessos partidistes" davant de les demandes dels ciutadans.
La llei de vegueries ha suscitat un enfrontament entre els grups del govern i l'oposició. CiU, totalment contrària a la llei, no està d'acord que només hi hagi 14 compareixences, i probablement no presentarà cap esmena.
Un dels cridats a parlar, el síndic d'Aran, Francés Boya, ha declinat la invitació perquè considera que els 10 minuts imposats a cada un dels compareixents són clarament insuficients. Boya ja ha dit que per explicar el seu punt de vista contra rellotge no es desplaçarà des de Vielha. Tampoc hi ha assistit Miquel Roca, en aquest cas per problemes d'agenda.
Els primers a parlar han estat les entitats municipalistes, que lamenten la manca de consens territorial que ha generat el projecte de llei de vegueries, la nova ordenació territorial que promou el govern. Mentre el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis, ha admès la seva incomoditat per una tramitació, ha dit, sense diàleg i sense la serenitat necessària, el representant de l'Associació Catalana de Municipis, el convergent Jordi Moltó, ha anat més enllà i ha carregat contra el contingut del projecte de llei. Moltó considera que el projecte de llei no té un fonament polític i jurídic suficient, que no fa un desplegament decidit del model d'organització territorial de l'Estatut i que no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries.
De les quatre diputacions, només tres són partidàries de la creació de les vegueries. Des de la Diputació de Barcelona, el seu president, Antoni Fogué, ha reivindicat un marc competencial i financer diferenciat per a la futura vegueria, però ha assegurat que "s'ha de marcar una diferenciació, no privilegis". Pel què fa a la diputacions de Lleida i Girona, els seus presidents, Jaume Gilabert i Enric Vilert, respectivament, s'han mostrat favorables al projecte de llei.
Per contra, la Diputació de Tarragona ha demanat paralitzar el projecte, mentre que la Plataforma del Penedès ha criticat el govern per no donar-li una vegueria pròpia i ha afirmat que s'anteposen "interessos partidistes" davant de les demandes dels ciutadans.
La llei de vegueries ha suscitat un enfrontament entre els grups del govern i l'oposició. CiU, totalment contrària a la llei, no està d'acord que només hi hagi 14 compareixences, i probablement no presentarà cap esmena.
